Són molts els espanyols que ja han començat les seves vacances nadalenques. Aquesta època és freqüent passar-la en família, però els cal també aprofiten per viatjar i escapar de la rutina. Per a aquestes persones les targetes bancàries s’han convertit en grans aliades, ja que gràcies a elles en els seus viatges no ha de dependre de l’efectiu. El problema arriba quan es consulta l’extracte a la volta i apareixen comissions inesperades per treure diners en un caixer automàtic, per pagar en una altra divisa i fins i tot per conceptes tan pelegrins com la “surcharge fee”, una comissió aplicada solament per utilitzar el caixer. En aquest article s’analitza cadascuna d’aquestes comissions i s’ofereixen consells per poder esquivar-les.
Les tres comissions del turista
Quan es viatja, és habitual portar un parell de targetes, tant per comoditat com per la seguretat davant un possible robatori. I si, a més, es va a un país on la divisa és diferent, amb elles no cal preocupar-se de canviar efectiu abans, ja que els propis “plàstics” permeten treure diners o pagar compres en una altra moneda. Però aquestes mateixes facilitats poden suposar un cost extra que, depenent de l’ús que se li doni a la targeta, pot arribar a ser de diverses desenes d’euros.
- 1. Comissió per treure diners. El càrrec més habitual al que ha de fer front el turista és la comissió per retirar diners en un caixer aliè a l’entitat. Depenent d’on estigui situat, la comissió serà més o menys elevada. En general, treure efectiu a l’estranger, però dins de la zona de l’euro, comporta una comissió d’entre el 2% i el 5,5% amb un mínim d’entre 2,10 i 5,5 euros per operació. I si el caixer està localitzat en un país fora de l’eurozona, el tant per cent augmenta fins al 4% o 5,5% amb un mínim d’entre 2,40 i 5,5 euros; o el que és el mateix, retirar 20 euros en un caixer a Estats Units pot costar més de cinc euros.
- 2. Comissió per canvi de moneda. Una altra comissió habitual quan es viatja és el càrrec per canvi de divisa. Quan es retira efectiu o es paga una compra en una moneda diferent a la qual està denominada la targeta o el compte associat, alguns bancs cobren una miqueta per cent de l’import de l’operació.
- 3. Comissió per usar un caixer. La tercera comissió més típica és la trucada “surcharge fee”. Es tracta d’una comissió aliena al banc de l’usuari que aplica el proveïdor del caixer automàtic per permetre la seva ocupació. Aquesta comissió s’ha popularitzat aquest any al nostre país arran de que algunes entitats decidissin aplicar un sobrecoste de dos euros als usuaris que utilitzessin els seus caixers amb “plàstics” emesos per una altra entitat.
Com evitar les comissions del viatge?
Però aquestes tres comissions poden evitar-se seguint uns trucs molt senzills:
- 1. Targetes per treure diners gratis en qualsevol caixer. Encara que la majoria de les targetes de dèbit solament permeten retirar diners de forma gratuïta dels caixers de la pròpia entitat, existeixen alguns “plàstics” amb els quals és possible accedir a qualsevol terminal d’Espanya i del món totalment gratis. Per trobar una targeta que no cobri comissions per aquest servei es pot utilitzar un comparador de targetes que deixarà veure amb rapidesa quina “plàstics” ofereixen els avantatges que es necessiten i permeten treure diners de molts caixers sense cost algun.
- 2. Oblidar-se de la comissió per canvi de divisa. Potser sigui la comissió més difícil d’evitar, però es pot. Existeixen targetes que no apliquen aquest càrrec. L’idoni és disposar d’una que estigui exempta i, en cas de no tenir-la, comparar les condicions de tots els “plàstics” per saber quin resulta més favorable.
- 3. Evitar la temuda “surcharge fee”. L’error consisteix a creure que aquesta comissió és universal a l’estranger i resignar-se a pagar-la quan es pot evitar amb facilitat. No tots els caixers la cobren, per la qual cosa solament cal anar provant terminal per terminal. A més, els caixers automàtics estan obligats a avisar al client de qualsevol comissió que li carregaran per l’operació, per la qual cosa és tan senzill com anul·lar-la i buscar un altre caixer que estigui lliure d’ella.
Vist aquesta anàlisi, la targeta perfecta per viatjar seria aquella que, a més de no tenir quotes anuals, permetés treure diners de forma gratuïta de tots els caixers del món, o almenys dels d’Espanya, i no apliqués cap càrrec per canvi de divisa. Si l’usuari té una targeta amb aquestes característiques i és capaç de trobar caixers que no apliquin una “surcharge fee”, podrà utilitzar els “plàstics” allà on vulgui i oblidar-se de les temudes comissions bancàries.
