Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tubs per ocultar cables a casa

Per motius estètics o de seguretat, el cablejat d'un habitatge sempre haurà d'anar cobert per tubs protectors o canaletas, una instal·lació que ha de realitzar-se sempre abans de muntar sòls i sostres

img_cablesl

Televisió, vídeo, ordinador… Els cables són imprescindibles en una llar, encara que poden resultar perillosos i antiestéticos. Si es vol evitar tant l’un com l’un altre, la millor idea és tapar-los mitjançant un tub o una canaleta que se situarà pegada a la paret. Encara que qualsevol “manetes” pot dur a terme aquesta instal·lació, el millor és contractar per realitzar aquest treball a un electricista.

Falsos sòls i sostres

En iniciar el projecte del disseny d’un habitatge o una oficina cal tenir en compte per on va a anar el cablejat i quines instal·lacions es van a necessitar. Si es planeja aquest aspecte abans de la col·locació del sòl, la separació dels habitacles, la col·locació de finestres o dels mobles, s’eviten esglais a l’últim moment i haver de tornar a refer tota la instal·lació elèctrica. És important saber quants endolls faran falta i, segons recomanen els electricistes, més val col·locar més dels previstos inicialment per no haver de tornar a ampliar la instal·lació en un futur, encara que tampoc cal “passar-se” a l’hora de planificar les preses d’energia.

Quan es van a muntar el sòl o el sostre, és imprescindible tenir en compte amb anterioritat quina instal·lacions elèctriques i conductes d’aire condicionat es realitzaran. Així i tot, és recomanable (especialment en el cas de les oficines) col·locar falsos sostres enregistrables que facilitin el manteniment d’aquesta instal·lació. En els sòls, el més fàcil és instal·lar plaquetes d’aproximadament 60 per 60 centímetres, i 5 centímetres d’espessor, sota les quals ocultar les instal·lacions elèctriques, de veu i dades que donaran serveis posteriorment a la tecnologia casolana. Posteriorment, es podrà cobrir el solado amb moqueta, laminatges de PVC o fusta.

En la majoria dels habitatges el cablejat discorre dins de la paret i és inapreciable a la vista, la qual cosa ho fa més estètic però dificulta introduir modificacions en les instal·lacions. Ja sigui amb el cablejat per dins o per fora de l’envà, sempre cal tenir en compte la seguretat, i “haurà d’anar cobert per tubs protectors o canaletas”, segons ve indicat en el Reglament de Baixa Tensió que regula les instal·lacions elèctriques. En els habitatges, els tubs poden ser metàl·lics, no metàl·lics o barrejats, elecció que determinarà el professional encarregat del projecte, que ha de complir amb la normativa de seguretat i utilitzar materials homologats.

Tubs protectors

Els tubs més recomanables, segons aquest codi, són els rígids, encara que també es poden utilitzar conductes corbs en casos especials. Hauran de tenir un diàmetre que permeti un fàcil allotjament i extracció dels cables o conductors aïllats. A l’hora de la seva col·locació, també segons el Reglament de Baixa Tensió, “el traçat es farà seguint línies verticals i horitzontals o paral·leles a les arestes de les parets que limiten el local on s’efectua la instal·lació”. Així mateix, “les connexions entre conductors es realitzaran a l’interior de caixes apropiades de material aïllant i que no fomenti la propagació de flames”.

El Reglament regula a més la grandària d’aquestes caixes, que a part de ser resistents, hauran de tenir una profunditat almenys igual al diàmetre del tub major més un 50% del mateix, amb un mínim de 40 mil·límetres. Quan es vulguin fer estances en les entrades dels tubs, en les caixes de connexió hauran d’emprar-se prensaestopas o ràcords adequats. Per descomptat, queda totalment prohibida la tradicional unió de conductors com a entroncaments o derivacions a través d’enrollamientos o retorcimientos dels conductors entre si. I si hi ha tubs metàl·lics accessibles, s’hauran de “posar a terra”.

Muntatge en superfície

Si s’opta per una instal·lació en superfície, els tubs hauran de fixar-se a les parets o sostres per mitjà de bridas o abraçadores. La distància entre l’una i l’altra, com a màxim serà de 0,50 metres. En els creus de tubs rígids amb juntes de dilatació d’un edifici, els extrems han de quedar separats ens sí 5 centímetres, per poder empalmar-los posteriorment amb maniguets lliscants que tinguin una longitud mínima de 20 centímetres.

Si l’opció triada és cobrir els cables amb canaletas, també s’ha de tenir en compte que han de seguir les línies verticals i horitzontals en la seva col·locació, paral·leles a les arestes de les parets. I, si són canaletas amb conductivitat elèctrica, hauran de connectar-se a la xarxa de terra així com mantenir la tapa de la canaleta sempre accessible.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions