Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un estudi situa a Girona com la província espanyola on millor es viu

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 17 de Gener de 2002

Segons les dades aparegudes en l’anuari de La Caixa, Girona és la província espanyola amb major qualitat de vida. El seu índex de benestar social aconsegueix la qualificació 10 i supera a la mitjana espanyola en un 40%, gràcies als nivells de renda i educació, atenció sanitària, cultura i oci, ocupació, seguretat ciutadana i mediambiental que gaudeixen els seus habitants. En l’extrem oposat, els residents a Conca, Lugo i Zamora es troben en una situació un 75% inferior a la mitjana, a causa del seu menor accés a la instrucció, dotació d’infraestructures i oferta comercial, així com del menor equipament i habitatge que disposen.

Navarra perd el lideratge que va aconseguir l’any anterior en el nou anuari social de La Caixa, presentat ahir a Madrid, i es col·loca en una segona posició, compartida amb Balears, Barcelona i Madrid. Encara que manté una excel·lent puntuació en renda, salut, serveis sanitaris, educació, cultura i oci i ocupació, la comunitat foral mostra les pitjors condicions de treball d’Espanya i és el segon pitjor territori pel seu nivell de seguretat ciutadana.

La segona edició d’aquest treball ja processa més de mig milió de dades dels 3.153 municipis que superen els 1.000 habitants i en els quals resideix el 93% de la població. S’han incorporat 91 indicadors municipals nous i altres 41 provincials.

La comparació d’aquestes dades ratifica que Navarra, Cantàbria, Biscaia, Guipúscoa i Astúries (la cornisa, alguna cosa ampliada) tenen la major proporció de lectors de periòdics. També permet establir noves relacions, com la relació inversa entre l’edat mitjana d’una població i la penetració del telèfon mòbil. A Galícia i Castella- La Manxa es dona la menor proporció de cel·lulars, i la més alta, a Balears.

Diferències.

Aquest any és possible conèixer, a més, el detall de les característiques que permeten a una província escalar llocs en l’indicador de benestar social. I és que cap d’elles és “bona en tot i per a tot”.

Així ocorre que Conca, en el més baix rang de benestar social té la millor puntuació per les seves condicions de treball i convivència i participació social. Els autors de l’informe han decidit separar en aquesta edició els indicadors d’ocupació (ocupació i activitat) de les condicions de treball (incidència de l’ocupació precària, malalties i accidents de treball) per entendre que en societats avançades, com l’espanyola, “la població en edat de treballar no només pot demandar un lloc de treball, sinó també dignitat, seguretat i estabilitat en el seu exercici”.

Ocupar un bon nivell en el rànquing de benestar també és compatible amb altres disfuncions. Josep Vilarasau, president de La Caixa, va posar de manifest en la presentació dades com el mal índex de salut que presenten Balears i Catalunya, enfront del lideratge que en aquest indicador mostren províncies menys riques, com Badajoz i Cantàbria.

Però no totes les condicions analitzades tenen igual pes a l’hora de mesurar el benestar social. Per l’escassa disparitat entre unes i unes altres províncies o per la menor concreció de certes dades, els indicadors d’entorn i clima, salut i condicions de treball són els que es prenen en compte en menor mesura, enfront de la màxima importància que es concedeix al nivell de renda i d’instrucció, l’accés a la cultura i l’oci, la dotació d’habitatges o equipament i l’ocupació.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions