Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un fill suposa el desemborsament d’entre 98.000 i 310.000 euros fins que aconsegueix la majoria d’edat, segons un estudi

Només el primer any de vida d'un nen costa als pares més de 7.000 euros

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 03 de Octubre de 2006

El cost de mantenir un fill s’ha disparat en els últims sis anys, segons es desprèn d’un estudi de la Confederació Espanyola de Mestresses de casa, Consumidors i Usuaris (CEACCU). Si en 2000 es destinaven a l’any uns 613 euros de mitjana als bolquers, en 2006 aquesta xifra ha crescut fins als 1.200. Tenir un bebè, aclareix l’informe, genera a la família un desemborsament anual mitjà de més de 7.000 euros, quan fa un lustre amb prou feines superava els 5.000.

Des que un nen neix fins que aconsegueix la majoria d’edat, els pares destinen per al seu desenvolupament entre 98.000 i 310.000 euros. En 2000 aquestes xifres es movien entre els 78.000 i els 186.000 euros.

L’estudi s’ha centrat en l’anàlisi de sis etapes. El gran desemborsament es produeix durant el primer any de vida. En aquest període el bebè requereix una partida mensual mínima de 444,30 euros. A més, tenir tot el necessari per al nou membre de la família costa entre 1.800 i 2.922 euros.

D’1 a 3 anys la principal despesa és la roba i la guarderia. Fa sis anys, els pares dedicaven a la roba dels seus fills 421 euros per temporada; avui dia, s’ha passat a 800. Quant a la guarderia, en funció de si és pública o privada, la despesa fluctua entre 1.870 i 2.800 euros anuals.

Comença el col·legi

A partir dels tres anys cal anar al col·legi. Si la família es decanta per l’educació pública, precisa l’informe, el curs surt per uns 330 euros a l’any. Però si prefereix la privada, amb els serveis de transport i menjador, el cost es dispara fins als 5.920 euros anuals. Quant a les activitats extraescolars, els preus es mouen entre els 20 (públic) i els 65 euros al mes (privat).

A la franja dels 6-12 anys comencen els “estirones”. La roba ja no serveix d’un any per a un altre i un equipament complet sol costar uns 300 euros anuals. A més, els xavals comencen a demanar videoconsoles i mòbils, “joguines” que venen a costar 420 euros de mitjana. I quant a les comunions, l’informe determina que “no ens costaran menys de 3.000 euros”.

Dels 12 als 15 anys el major creixement de la despesa es produeix en roba i calçat. Les marques solen portar pel carrer de l’amargor als pares, que si cedeixen hauran de desemborsar 1.500 euros anuals. En cas contrari, la inversió tèxtil pot baixar a uns 760 euros (més del doble que en 2000).

Finalment, la franja de 15-18 anys pot resultar “molt cara” si no es posa fre al consumisme. El desemborsament en oci, roba de marca, ensenyament privat, viatges i jocs electrònics pot disparar la despesa fins als 21.000 euros. La “paga” que donen els pares als seus fills en aquesta etapa ronda els 80 euros mensuals, 30 més que fa sis anys.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions