Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un fons per a cada inversor

Hi ha un ampli ventall de fons d'inversió, des dels monetaris per als conservadors fins a basats en la renda variable pels més agressius

img_monedas 13

Després dels topalls de rendibilitat que va posar al gener el Banc d’Espanya als dipòsits, s’han multiplicat les ofertes de fons d’inversió. A pesar que dissabte passat el supervisor bancari fes marxa enrere, admetés excés de zel i hagi decidit no penalitzar als bancs incomplidors, són molts els estalviadors que han posat ja els seus ulls en els fons. Aquests són molt nombrosos i variats, per la qual cosa per a un client pot resultar molt difícil prendre una decisió respecte a quin serà el millor model per augmentar la rendibilitat del seu patrimoni. En el següent article s’explica que l’elecció ve determinada, sobretot, pel perfil de l’inversor i pel grau de permanència al que desitja col·locar la seva inversió. Els qui es decantin per aquesta estratègia inversora disposen d’un ampli ventall de propostes per millorar la seva rendibilitat: des de fons monetaris pels més conservadors, fins als basats en la renda variable pels més agressius.

Fons d’inversió per a tots els perfils

Imatge: Zsuzsanna Kilián

Els hi ha de tots els tipus i per a tots els perfils d’inversors: agressius, de tall defensiu i intermedis. Són els fons d’inversió, un dels substituts dels dipòsits després del topall de rendibilitat que imposés al gener a aquests el Banc d’Espanya (decisió que va rectificar dissabte passat). Els fons consisteixen que una entitat gestora s’ocupa d’invertir els diners d’un grup de persones que s’han decantat per la mateixa inversió en accions, títols de renda fixa, actius monetaris, derivats… i fins i tot una combinació de tots ells.

L’elecció del fons depèn del perfil de l’inversor i el grau de permanència al que desitja col·locar la seva inversió

En haver-hi una extensa oferta de fons d’inversió, és molt difícil escollir, i l’elecció ve determinada tant pel perfil de l’inversor com pel grau de permanència al que desitgi col·locar la seva inversió. Alguns analistes indiquen que, entre diversos fons d’inversió amb similars característiques, cal decantar-se pel qual tingui menys comissions.

  1. Si l’inversor es decanta per la renda variable, l’idoni són els fons basats en aquests actius, amb una notable oferta. Pot ser que siguin els de major revaloració, però són perillosos i en un mal any borsari els efectes poden absorbir part del capital invertit.

  2. Si no es vol una exposició tan directa, els fons mixts de renda variable combinen aquests actius amb productes derivats de la renda fixa (obligacions, bons, deute públic, etc.), que poden proporcionar una certa dosi de prudència a la inversió.

  3. Els qui no vulguin estar exposats als vaivens dels mercats borsaris, poden optar pels fons de renda fixa. Això no significa que els seus guanys estiguin assegurades, ja que evolucionaran conforme es comportin els mercats.

    També es poden contractar fons de renda fixa mixta, per abastar més mercats financers en aquest tipus de productes i protegir-se amb una major diversificació en la seva inversió.

  4. Per a major seguretat dels clients s’han desenvolupat els fons garantits, que poden ser de renda fixa o variable. No obstant això, i a diferència d’altres fons d’inversió, es dirigeixen a un termini de permanència llarg, superior als dos o tres anys, i garanteix els estalvis.

  5. Si es desitja ser més conservador, queda el recurs de subscriure un fons monetari. Genera una major estabilitat, encara que a costa que la rendibilitat no sigui espectacular.

  6. També es pot contractar algun fons alternatiu (tals com private equity i els hedge funds) o global, que diversifiquen molt les seves inversions i inclouen renda variable, renda fixa i actius monetaris.

Pros i contres de cada fons

Per escollir el fons més adequat, poden seguir-se les següents pautes:

  1. Fons de renda variable

    • A favor: les possibilitats d’aprofitar les revaloracions de la renda variable, a través d’una cartera d’accions solvent i que compta amb la garantia d’una gestora del producte contractat.
    • En contra: la major volatilitat que té aquest disseny d’inversió, que si bé permet obtenir més àmplies revaloracions, també pot aprofundir en les pèrdues dels seus partícips.

  2. Fons de renda fixa

    • A favor: permet contractar tot un seguit de productes (bons, obligacions…) a través d’una cartera de productes, que poden ser de procedència nacional o internacional, on destaquen els de els països emergents, i que poden ser més propicis en períodes de major inestabilitat econòmica.
    • Encontra : generen a priori una menor rendibilitat, tret que es contractin productes molt definits que poden recollir a més llarg termini una remuneració més atractiva.

  3. Fons monetaris

    • A favor: són fons amb escassa volatilitat i indicats per als inversors més conservadors i que no volen assumir molt risc als mercats financers. Resulten també interessants per a moments d’incertesa i com a refugi temporal davant la inestabilitat dels mercats.
    • Encontra : en ser productes més conservadors, les possibilitats d’obtenir una millor remuneració són menors i són els més adequats per a períodes menys expansius en l’economia.

  4. Fons alternatius

    • A favor: permeten accedir a una sèrie de mercats als quals difícilment podrien acudir els petits i mitjos inversors, i sempre a través d’una extensa oferta en els models d’inversió que es presenten.
    • Encontra : no són tan digeribles per als inversors minoristes, que necessitaran de l’ajuda del seu banc o caixa d’estalvis per canalitzar la seva inversió a través d’aquest tipus de fons d’inversió.

  5. Fons globals

    • A favor: no encaixen en cap de les categories que s’han descrit i poden disposar d’un potencial de revaloració més elevat. Són fons que tenen llibertat per no fixar per endavant els percentatges que invertiran en renda fixa o variable, la moneda en què estaran denominats els actius en els quals inverteixi o la distribució geogràfica de la inversió.
    • Encontra : la presa de posicions en aquests fons és més arriscada i està indicada per als perfils d’inversors més agressius, ja que en aquesta categoria és possible trobar elevats nivells de risc.

Comissions dels fons

Abans de contractar un fons convé informar-se de les comissions que aplica. Poden ser de subscripció, distribució, reemborsament, gestió i comissió de dipòsit.

Les tres primeres són les que més encareixen la contractació d’aquests productes. Si ben no tots els fons les cobren, suposen el pagament d’una taxa en contractar o rescindir el producte i oscil·len entre un 0,5% i un 1,5%.

Les de gestió i dipòsit estan presents en tots els fons d’inversió, establertes en uns marges que van des del 0,5% fins al 2,25%, en funció de cadascun. No obstant això, aquestes comissions són més suportables per als inversors, doncs el cost que exigeix la gestora per la seva labor es descompta diàriament i de manera automàtica del valor liquidatiu del fons.

Pel que es refereix a la comissió de dipòsit, també s’aplica com un percentatge sobre el patrimoni del fons i es descompta cada dia del valor de liquidació. Hi ha un límit legal que el fons no pot superar, que està establert en un 0,2% anual sobre el patrimoni efectiu del fons.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions