Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un projecte de llei augmenta garantia mínima obligatòria dels béns de consum,

Amb un any de retard, Espanya projecta adaptar la seva legislació a l'europea

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 24deGenerde2003

Aquesta adaptació suposa una millora important de la protecció al consumidor, perquè és una llei que obligarà a tots aquells venedors de béns de consum (cotxes, electrodomèstics, etc.). Disposa entre altres coses, que tot contracte que es realitzi entre comprador i venedor, que busqui retallar aquests drets al comprador, es considerarà frau, perquè són drets mínims irrevocables.
p>

D’altra banda, com és una directiva europea la que ho promou, obliga a tots els estats membres de la Unió Europea, per la qual cosa els compradors de béns de consum en qualsevol país inclòs en ella tindran els mateixos drets (França, Portugal, etc). Això ens dóna major seguretat quan comprem en aquests països, ja que ara tenim obertes les fronteres amb ells i el comerç també està augmentant de manera progressiva.

Quant a les garanties mínimes que han de tenir els béns de consum que venguin persones o empreses dedicades a això, el nou projecte de llei diu el següent:

Les garanties mínimes per a béns de consum nous serà de dos anys.

Les garanties mínimes per a béns de consum de segona mà serà d’un any.

Aquestes garanties anteriorment es fixaven en tots dos casos en tan sols sis mesos, per la qual cosa és una clara millora, sobretot en articles nous.

No obstant això, el venedor podrà si ho desitja com a ganxo “comercial” ampliar les garanties mínimes, però mai reduir-les. A més, és requisit obligat l’informar per escrit d’aquestes garanties al comprador.

Atès que la garantia té un termini que finalitza, és convenient saber quan comença la garantia. Així tenim:

–Quan el bé es lliura juntament amb la factura o tiquet de compra (en el mateix moment de la compra), la data d’inici de la garantia serà la dels citats documents (és important guardar-los per a poder demostrar la data d’inici i amb això la de fi de la garantia).

–Hi ha vegades que després de pagat o pagat en part, el lliurament del bé es fa posteriorment (en el domicili, etc). En aquest cas, normalment en fer-nos el lliurament se’ns lliura un albarà amb la data d’aquest dia. Doncs bé, serà la data de lliurament la que preval en aquest cas (important guardar l’albarà de lliurament) per ser posterior a la de factura.

Una de les conseqüències del comentat, és que en el cas que les garanties ofertes pel venedor siguin les mínimes (sense millores afegides pel venedor), no és necessari exigir que el segell de l’establiment estigui estampat en la garantia perquè aquesta valgui. Tenir la factura amb la data de compra, el tiquet de compra específic de l’establiment o l’albarà de lliurament ja ens bastaria per a estar defensats per la llei que està en projecte, perquè podem demostrar a quin establiment i quan comprem el bé (encara que sempre serà convenient segellar-la, sobretot en el cas que sigui una garantia major a la mínima establerta per la llei).

El projecte llei disposa també que en els casos en els quals el consumidor no aquest conforme entre els pactes en el contracte i el bé en qüestió (l’aparell no funciona o funciona malament, o no compleix l’ofert en la publicitat, en el contracte, etc), el consumidor tindrà dret a la reparació del bé, a la substitució per un altre d’idèntiques característiques que compleixi els pactes, a la rebaixa del preu en cas d’acord amb el venedor per menors prestacions de les pactades i fins i tot al fet que li retornin els diners.

En els casos de reparació o substitució, el temps de garantia deixa de córrer mentre es repara el bé o mentre ens arriba el bé nou que substitueix a l’anterior.

En el cas de reparació, aquesta ha de ser totalment gratuïta (incloses despeses d’enviament, mà d’obra, materials, etc.).

Exemple: Comprem una televisió nova l’1 de Gener de 2003, ens la lliuren el 15 de Gener en el nostre domicili lliurant-nos una factura de data 1 de Gener i l’albarà de lliurament de 15 de Gener. Suposem que no ens ofereixen garanties addicionals. El dia 15 de Març de 2003 se’ns espatlla i la portem a reparar. Ens la retornen en perfecte estat de funcionament el 31 de Març de 2003.

Inici de garantia: 15 de Gener de 2003 (data lliura albarà posterior a data factura, pel que és data albarà).

Interrupció garantia: 15 de Març de 2003 (en portar-la a reparar).

No ens han de cobrar res. Hem consumit 2 mesos de garantia.

Continuació garantia: 31 de Març 2003 (dia de devolució de la TV).

Finalització de la garantia: 31 de Gener de 2005 (perquè ens quedaven 22 mesos més de garantia, per a arribar als dos anys)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions