Marina Gros és biotecnóloga i responsable de Polítiques Públiques i Governança Climàtica en Ecodes, Ecologia i Desenvolupament, una organització sense ànim de lucre que treballa cap a un desenvolupament sostenible. Aquesta entitat és un dels 20 socis europeus del projecte Label 2020. Li preguntem en aquesta entrevista sobre aquesta iniciativa, pels avantatges del nou etiquetatge energètic per als electrodomèstics que acaba d’entrar en vigor i pels nostres hàbits energètics.
Què és Label 2020?
És un projecte amb finançament europeu que el seu objectiu és ajudar i harmonitzar la transició al nou etiquetatge energètic. Aquestes noves etiquetes afectaran a una gran varietat d’actors, des de fabricants, administracions públiques [implicadas en el cambio de normativa] i distribuïdors fins als propis consumidors. Label 2020 s’acompanyarà d’una gran campanya de comunicació que es va a desenvolupar en 16 països europeus per donar a conèixer i facilitar aquest canvi.
Per què es canvia precisament ara?
L’etiquetatge energètic europeu va ser creat fa 25 anys i, durant aquest temps, ha tingut un gran impacte. D’una banda, els consumidors han pogut triar de forma informada els productes més eficients. Però també ha servit per impulsar el desenvolupament i la innovació per part dels fabricants. Aquest sistema no està obsolet, però ha arribat a un punt en el qual les etiquetes més eficients poden generar certa confusió. Per tant, es va a fer un reescalado per crear una nova generació d’etiquetatge energètic més clar.
Per al consumidor, té algun avantatge respecte a l’anterior etiquetatge?
Aquest reescalado va a fer que sigui un sistema més transparent. Així, els consumidors podran informar-se i comparar més fàcilment uns productes amb uns altres i triar els més eficients. També podran escollir els que més s’adecuen a les seves necessitats, perquè les noves etiquetes inclouen informació important per conèixer la usabilitat del producte. Per exemple, en el cas d’una rentadora, sabrem quant soroll emet o quant dura el programa RESSÒ abans de comprar-la.
Realment ajuden aquestes etiquetes a estalviar energia?
Els productes eficients consumeixen menys energia en ser utilitzats i, per tant, la repercussió en la factura de la llum del consumidor és directa i positiva. A més, tenen un menor impacte ambiental, que es pot apreciar en la disminució dels gasos d’efecte hivernacle que emeten.
Quant estalvia un consumidor si, per exemple, es compra un electrodomèstic A enfront d’un altre amb una classificació menor?
Els frigorífics menys eficients que hi ha ara mateix al mercat pertanyen a la classe A+. Si comparem un frigorífic A+++ que sigui combi, amb una capacitat de 200 litres en la part de frigorífic i 100 en la de congelador, amb un de les mateixes característiques, però A+, el consumidor estalviarà 1.500 kWh. Si es pren com a referència el preu mitjà europeu del quilowatt, que és 0,27 kWh, suposaria un estalvi en la factura de 405 euros en tota la vida útil de l’electrodomèstic.
Existeix algun càlcul aproximat de l’impacte que tindrà el nou etiquetatge en l’estalvi energètic global?
Segons les estimacions de la Comissió Europea, es calcula que l’estalvi podria ser de 38 tWh [teravatio hora] fins a 2030. És a dir, en 10 anys s’estalviaria l’energia equivalent al consum anual de tota Hongria.
Quin és la partida de despesa energètica més gran en les llars?
En general, la partida més gran solen ser els sistemes de calefacció i de refrigeració, encara que depèn de la zona climàtica. I, precisament, aquests no seran reescalados en aquesta primera fase. L’eficiència dels aparells que tenim a casa és clau. Però, per estalviar, també és important desenvolupar hàbits eficients d’utilització. Puc tenir un frigorífic molt eficient, però si el fix a una temperatura superior a la qual necessito, deixa de ser-ho. O puc comprar un frigorífic amb capacitat per a una família de quatre o cinc persones quan convisc sol o amb la meva parella. A més, és important que la nostra llar estigui ben aïllat, tant per a l’estiu com per a l’hivern, perquè reduirem l’ús de calefacció i aire condicionat.
Quin és l’assignatura pendent de les llars espanyoles?
El parc d’habitatges a Espanya és, en general, bastant antic i ineficient. I les seves calderes, també. A més, tenim aparells elèctrics que consumeixen molt.
A l’hora de contractar el servei d’una companyia d’electricitat, en quins aspectes hem de fixar-nos?
El primer aspecte que hem de tenir en compte és la potència contractada. Es tracta una quota fixa que paguem amb independència del consum, per la qual cosa és imprescindible que estigui ajustat al nostre consum i sigui adequada amb les nostres necessitats, i no major. També podem acollir-nos a la tarifa del mercat regulat pel govern o PVPC (Preu Voluntari per al Petit Consumidor) [disponible para los usuarios con una potencia eléctrica inferior a 10 kW]. I comprovar si tenim accés al bo social.
La tarifa elèctrica nocturna suposa algun tipus d’estalvi?
Sí, també és important la discriminació horària. Es tracta d’una tarifa en la qual el preu del quilowatt per hora es divideix en dues franges. En les hores punta es paga més que en les hores barri. Si el consumidor pot organitzar-se per posar rentadores o rentavaixelles en horària vall, es notarà en la factura de la llum. Fins i tot si és impossible, cal recordar que els grans electrodomèstics estan endollats dia i nit, per la qual cosa una gran part del dia estaran en l’horari més barat. Sigui com sigui, la discriminació horària sol ser molt beneficiosa per a tot tipus de llars.
