Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Una sentència del Constitucional assegura que el soroll atenta contra els drets fonamentals

Aquesta fallada del Tribunal sobre els efectes nocius de la contaminació acústica en la qualitat de vida és considerat de "de gran transcendència social".

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 04deMarçde2004

Una simple denúncia contra un bar de Gijón per excés de soroll nocturn ha acabat convertint-se en una sentència històrica en la qual el Tribunal Constitucional (TC) assegura que la contaminació acústica atenta contra els drets fonamentals. És la segona fallada que l’alt tribunal dicta en termes similars en matèria de soroll. El primer d’ells reconeixia el dret al descans dels afectats i aquest segon atorga a aquest dret el rang de fonamental en confirmar la sanció per excés de soroll imposada al local.

Fernando de Silva, advocat que va portar el recurs davant el Constitucional, diu que pretenia qüestionar la legalitat d’una normativa municipal sobre sorolls emparada en una llei de 1972, és a dir, preconstitucional, i ha estat la base d’una fallada “de gran transcendència social”. Aquesta transcendència es tradueix en què, d’ara endavant, qualsevol persona que presenti una demanda en un cas de sorolls podrà invocar aquesta sentència. El que diu el Constitucional no és llei, però les seves fallades sentin doctrina, són jurisprudència a la qual acollir-se. La fallada és, en definitiva, un suport important per a futures demandes.

Al marge del significat futur de la fallada, la qual cosa ha fet la Sala Primera del TC ha estat desestimar l’empara sol·licitada pel pub contra la multa de 50.001 pessetes (300,51 euros) que li va ser imposada en 1998 per l’Ajuntament de Gijón per infracció en el seu establiment de l’ordenança municipal sobre protecció contra la contaminació acústica de 10 de juliol de 1992. La sanció va ser confirmada posteriorment per sentència de 18 de març de 1999 del Jutjat contenciós administratiu número 1 d’Astúries.

Llei preconstitucional

El recurrent va adduir la falta d’adequació constitucional de la normativa sancionadora, emparada segons la sentència recorreguda en la Llei de Protecció del Medi Ambient Atmosfèric de 1972 i en el reglament sobre activitats molestes insalubres, nocives i perilloses, aprovat per decret de 1961.

La sentència del TC, de la qual ha estat ponent el president d’aquest tribunal, Manuel Jiménez de Parga, arriba a la conclusió que la infracció prevista en l’ordenança té cobertura legal en la llei de 1972 si es té en compte que el soroll pot ser qualificat com a partícules “o formes contaminants” o fins i tot com a forma “d’energia” que s’emet a l’atmosfera i implica “risc, mal o molèstia greu per a les persones i béns de qualsevol naturalesa”.

La constitucionalitat de l’ordenança ha estat, doncs, l’excusa perquè el TC es pronunciés sobre l’efecte de la contaminació acústica en la salut. El Tribunal recorda “la rellevància que ha adquirit la protecció dels drets fonamentals vinculats amb la salut, la integritat física i moral, la intimitat personal o la inviolabilitat del domicili, és a dir, els més directament relacionats amb la qualitat de vida”. Segons el parer del Constitucional, convé considerar la possible incidència que el soroll té sobre la integritat real i efectiva dels drets fonamentals fitats.

Discrepàncies de tres magistrats

El TC entén que “el soroll, en la societat dels nostres dies, pot arribar a representar un factor psicopatógeno i una font permanent de pertorbació de la qualitat de vida dels ciutadans i així ho acrediten en particular les directrius marcades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre el soroll ambiental”.

Afegeix que “en elles es posen de manifest les conseqüències que l’exposició prolongada a un nivell elevat de sorolls tenen sobre la salut de les persones, per exemple deficiències auditives, aparicions de dificultats de comprensió oral, pertorbació del somni, neurosi, hipertensió i isquèmia, així com sobre la seva conducta social, en particular, reducció dels comportaments solidaris i increment de les tendències agressives”.

Els magistrats Pablo García Manzano, María Emilia Casas Baamonde i Javier Prim Barri van formular un vot particular discrepant amb la sentència, ja que consideren que el recurs degué haver-se estimat i, per tant, es degué anul·lar la sanció en mancar de cobertura legal, ja que, segons indiquen, la Llei de 1972 no comprenia el soroll en el seu àmbit de regulació com confirma la Llei del Soroll de 2003.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions