Recentment inaugurat un nou any borsari, són molts els petits i mitjos inversors que busquen oportunitats de compra al mercat continu espanyol per rendibilitzar els seus estalvis. Entre aquestes opcions es troben una desena de valors que cotitzen per sota de l’euro, i que poden atreure l’atenció de l’estalviador per les seves possibles revaloracions. La seva baixa cotització, no obstant això, no ha de provocar confusió, ja que encara que un valor cotitzi a aquests preus no necessàriament significa que estigui barat. De fet, en molts casos és tot el contrari i la seva cotització està basada que els mercats no preveuen expectatives de creixement en aquests valors per als propers exercicis, ni projectes sòlids. Aquesta és la raó que algunes d’aquestes empreses tinguin un alt component especulatiu o problemes en el seu finançament. Les expectatives de revaloració d’aquesta desena de valors poden ser enormes, però també ho és la possibilitat de depreciar-se, per la qual cosa la seva contractació només és apta per a inversors amb un perfil agressiu.
Més accions pel mateix preu
Tenen poca liquiditat, són molt volàtils i poden ser mogudes per les mans fortes del mercat, les dels brokers, que mouen la cotització de l’acció en una o una altra adreça, en funció dels seus interessos. Aquestes són les principals característiques que presenten els valors que cotitzen per sota de l’euro, i per les quals poden ser detectats fàcilment per l’usuari borsari. Per exemple, un inversor que inverteixi 12.000 euros en un valor que cotitzi a 0,35 euros i experimenti una pujada de 0,08 euros, obtindrà una plusvàlua bruta de 2.743 euros (el 22,9% sobre la inversió realitzada). Però igual que es dona aquesta situació, en períodes a la baixa les pèrdues poden ser molt importants i difícils d’assumir per part d’alguns inversors. D’aquí el perill de contractar aquesta classe de valors que, en opinió dels analistes, estan més orientats a perfils agressius amb amplis coneixements del mercat que sàpiguen operar en els moviments com trading (operacions de compra-venda en el mateix dia), quan vendre, conèixer el recolzo en suports i resistències (àrees de la cotització en les quals la possibilitat de canvi d’adreça del mercat o del valor és alta per ser la pressió de compra sensiblement superior a la de venda, o viceversa), etc.
Per què, llavors, l’inversor compra en aquestes empreses que no superen el llistó de la unitat d’euro? En gran mesura, pel seu efecte psicològic, ja que permet disposar de major nombre d’accions per la mateixa quantitat de diners subscrits. Invertint, per exemple, 6.000 euros en una empresa que cotitza a 0,45 euros es tindrà un total de 13.333 accions, mentre que si la inversió es produeix en una empresa que cotitza a 23,56 euros, l’inversor solament disposarà de 255 accions.
L’efecte psicològic exerceix un gran paper, ja que la compra aquests valors permet disposar de major nombre d’accions per la mateixa quantitat de diners subscrits
L’oferta que pot trobar l’inversor per a la contractació d’un dels valors amb aquestes característiques no és realment àmplia, però sí prou representativa dels principals índexs sectorials del mercat continu com per seleccionar aquell que millor s’adapti a l’anàlisi de cada inversor, encara que sense perdre de vista totes les precaucions que recomanen els analistes. En principi, es tracta de companyies de baixa capitalització o amb expectatives de creixement molt febles, que en algun moment poden donar el salt en la seva cotització, depassant la barrera psicològica de l’euro. Ercros (0,40 euros), Jazztel (0,39), Natraceutical (0,99), Ren de Medici (0,60) i Urbas (0,90) són les empreses que compleixen amb aquests requisits, encara que també existeixen altres companyies, que pertanyent a aquesta categoria, ho han abandonat després de superar aquest suport com és el cas Dogi, o remuntant-se a més anys, amb el grup Picking Pack (Services Point Solutions).
Baixa contractació
En qualsevol cas, es tracta de valors amb poca contractació. A manera d’exemple, es pot comprovar que els títols d’Urbas rares vegades superen els dos milions, i en altres casos fins i tot no s’arriba a superar el mig milió de títols, com ocorre amb Ren de Medici. Cas aparti és Ercros, que després de portar anys sense amb prou feines moviments en la seva contractació, ha aconseguit durant els dos últims exercicis arribar a moure fins a 10.000.000 de títols per sessió. Més aguditzada està aquesta tendència en “la teleco” Jazztel, que en determinats períodes ha mogut més de 60.000.000 de títols per sessió. Què vol dir que hi hagi una major contractació de títols? Senzillament, que existeix un major interès per part dels inversors, la qual cosa provoca un increment de la liquiditat de l’acció i dona lloc al fet que existeixi una major facilitat per realitzar les operacions de compra i venda de l’acció.
La major oscil·lació en les seves cotitzacions és un altre dels paràmetres que distingeix a aquests valors. En aquest sentit, cal indicar que el grau d’oscil·lació que presenta una acció es mesura amb un indicador denominat “Beta”. Aquest indicador compara la volatilitat de l’acció amb la qual presenta la borsa en el seu conjunt.
- Si la beta del valor és igual a un, el seu preu es mourà d’acord juntament amb el mercat. Si el mercat puja un 3%, en teoria el valor pujarà un 3%. Quan es refereix al mercat, es parla del mercat del que forma part el valor. Per exemple, es parlaria de Sacyr Vallehermoso, en relació a l’Ibex 35.
- En el cas que la beta del valor sigui major que un, el valor serà mes volàtil que el mercat, i el seu risc serà major en relació als moviments del mercat, perquè pujarà o baixés un percentatge major del que ho faci el mercat.
- En el cas que la beta del valor sigui menor que un, el valor serà menys volàtil que el mercat, el seu risc serà menor en comparació del mercat. Pujarà o baixés un percentatge menor del que ho faci el mercat.
Com a conseqüència d’això, els valors amb betes mes altes són mes volàtils i impliquen una major possibilitat d’obtenir un major rendiment, encara que també comporten un major risc, a causa de la possibilitat de perdre un major percentatge.
Un altre aspecte que caracteritza a aquests valors és que no reparteixen cap dividend durant l’any, en ser empreses que de moment no obtenen beneficis o estan en períodes de creixement, la qual cosa també resta atractiu per a aquells perfils més conservadors que busquen aquest tipus de rendibilitat.
Com es determina el preu de l’acció?
Que un valor cotitzi per sota de l’euro no indica que sigui barat
No convé confondre els valors que cotitzen per sota de l’euro amb accions barates. Un valor que cotitzi a 0,56 euros, per exemple, pot estar molt car, mentre que una altra companyia que té fixat el seu preu en 34,56 euros pot ser realment una oportunitat de compra per al futur. Llavors, què és el que determina que s’estigui davant una acció cara o barata? Una forma ràpida i segura de detectar si una companyia cotitza en nivells adequats consisteix a comparar els beneficis que obté amb la cotització. Això s’aconsegueix a través del PER (preu de l’acció), una ràtio que indica quantes vegades estan contingudes els guanys en els preus de les accions. Per veure si una companyia està o no en el seu preu, cal fixar-se en el múltiple al fet que cotitza i veure si està en sintonia amb el d’altres empreses homòlogues o comparables.
En principi, el PER té la següent lectura: un preu per acció alt determina que el preu de l’acció està car, mentre que si és baix voldrà dir que el preu de l’acció està barat. Però, quan es pot considerar que el PER és baix, i quan que és alt? Un mateix nivell de PER pot ser baix per a una acció i alt per a una altra. No obstant això, es poden utilitzar algunes referències per valorar el nivell d’aquest paràmetre borsari.
- Comparant amb el PER històric de l’acció, és a dir, si una acció ha presentat històricament un PER entorn de 15 i l’actual és de 25, s’interpreta com que l’acció està cara per comprar-la. Si per contra, aquesta mateixa acció ha presentat durant els últims exercicis un ràtio de 20 i actualment és de 10, indica tot el contrari, que l’acció està barata.
- Comparant amb el PER mitjà del sector borsari al fet que pertanyi. D’aquesta forma, si les empreses del sector financer presenten un PER mitjà de 20, i una d’elles cotitza amb un PER de 30, vol dir que, comparativament, està acció està cara i no representa cap oportunitat de compra.
- Són empreses amb problemes de finançament o que estan en processos de creixement.
- Una pujada o baixada d’un sol cèntim pot fer pujar o caure l’acció entre un 5% i un 8%.
- Pot haver-hi problemes de liquiditat, que poden perjudicar a l’inversor al moment de sortir del valor, és a dir, vendre.
- Els brokers poden moure el valor al seu antull.
- Aquests valors no estan representats en les carteres que realitzen els principals intermediaris financers.
- Malgrat el seu baix preu, pot ser que es trobin sobrevalorados, és a dir, cotitzin per sobre de les seves expectatives.
- Tenen un component altament especulatiu.
