Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Valors refugi de la borsa espanyola

S'utilitzen en èpoques d'inestabilitat econòmica o monetària i es diferencien d'uns altres que la seva contractació és bastant segura en tendències baixistes
Per José Ignacio Recio 14 de gener de 2008
Img calculadora
Imagen: Nick Benjaminsz

Inestabilitat en la renda variable

Inestabilitat borsària i una tendència baixista. És l’auguri de nombrosos experts respecte a l’exercici que acaba d’inaugurar-se. Com pot protegir-se el petit inversor? La primera i més lògica alternativa seria la d’abstenir-se de realitzar qualsevol tipus d’operació borsària, i decantar-se per la renda fixa a través de les diverses opcions que ofereix: dipòsits, lletres, bons, obligacions… Però si, malgrat tot, l’inversor prefereix triar la renda variable, pot aprofitar-se dels mecanismes que li brinda el mercat, i en èpoques de crisis triar valors conservadors en els quals refugiar-se dels vaivens. Es tracta dels denominats valors-refugio (autopistes, alimentació i energia especialment), utilitzats en èpoques d’inestabilitat política o monetària, i bastant segurs en tendències baixistes.

No són pocs els petits i mitjans inversors que es pregunten què passarà amb la renda variable quan acabi el cicle alcista que desenvolupen les borses internacionals durant els últims cinc anys. L’Ibex-35, en concret, s’ha revaloritzat des de 2003 en res menys que el 130%, i durant 2007 l’alça va aconseguir el 8%, arribant determinats valors a superar de manera folgada aquesta rendibilitat. Els inversors que prenguessin posicions en el mercat en 2003 i es desfessin de les mateixes en el 2007, molt probablement, hauran doblegat el capital invertit. Però hi ha una dita popular en bossa que diu que “ni es puja ni es baixa eternament”, per la qual cosa és normal que el mercat reaccioni a les pujades experimentades en els últims anys. La qüestió és saber quan es produirà aquest moviment o canvi de tendència.

Davant això, les previsions dels analistes del mercat per a enguany no estan gens definides, i mentre alguns creuen que serà un exercici difícil, uns altres com a Estalvi Corporació es decanten perquè l’Ibex-35 se situarà en 2008 en els 17.150 punts, la qual cosa significaria una nova revaloració de l’índex borsari nacional pròxima al 10%. En igual sintonia es declaren els analistes de Caja Madrid Borsa, els qui opinen que es poden aconseguir els 17.400 punts, un nou rècord històric d’aquest índex. No obstant això, els analistes de Norbolsa es mostren més cauts a l’hora de preveure l’evolució de la bossa espanyola durant el pròxim exercici. Davant la possibilitat que pugui produir-se un canvi de signe en la renda variable, existeixen una sèrie de valors que ofereixen mecanismes de defensa enfront de la inestabilitat que puguin sofrir els mercats: els denominats valors-refugio, que són bastant segurs en tendències baixistes.

Tipus de valors

La Borsa es divideix sempre en dos grans grups que es complementen:

  • Valors lligats al cicle de l’economia i, per tant, dependents de la seva marxa, amb els seus habituals vaivens.
  • Valors refugio, que les seves principals característiques són tenir ingressos fixos i mostrar una menor exposició als períodes de desacceleració de l’economia.

Els analistes comencen a remenar un nou escenari econòmic provocat per l’alça del preu del petroli i el menor creixement d’algunes economies. Una dada que fa meditar sobre si es pot estar tancant un període de creixement i estar davant l’inici d’una fase recessiva, com afirma l’anterior president de la Reserva Federal dels Estats Units, Alan Greenspan. I com la Borsa tendeix sempre a anticipar-se als esdeveniments, els experts comencen a buscar els valors que poden exercir de refugi si el panorama actual empitjora.

Els pocs inversors que en aquests moments s’arrisquen a comprar renda variable opten per aquesta mena de valors: accions resistents a les tempestes borsàries, amb cotitzacions infravalorades, expectatives de creixement del benefici i una bona rendibilitat per dividend. Però com pot el petit inversor detectar aquells valors que estan menys exposats als vaivens borsaris? en quins sectors es troben?

  • Una de les opcions clàssiques són els valors elèctrics, títols que mostren una estabilitat per sobre de la mitjana, i dels quals proporcionen a l’accionista un major dividend per acció. Les companyies elèctriques són sòlides, compten amb un bon compte de resultats i no estan exposades als canvis dels cicles econòmics.

  • Autopistes: És un altre dels sectors clarament defensiu, i especialment indicat per als períodes recessius. Els valors del sector d’autopistes solen evolucionar paral·lelament al bo a 10 anys, ja que és un negoci molt lligat al creixement econòmic, per la qual cosa és molt fàcil pronosticar els resultats en cada exercici. És, per tant, el refugi per excel·lència en moments d’inestabilitat borsària. Té el gran inconvenient que l’oferta que ofereix el mercat no és excessivament àmplia.

  • Alimentació: Els valors d’aquest sector són una altra de les alternatives per a invertir en època de crisi pel fet que aquestes empreses presenten, en general, un compte de resultats molt sanejada i unes perspectives de negoci favorables. A més, són de les menys exposades als canvis de cicle. La llista de valors per a invertir és una de les més àmplies del mercat continu.

  • Rendibilitat per dividend: Una altra de les opcions suposa recórrer als valors que ofereixen un major dividend, molts dels quals estan integrats en els sectors anteriorment esmentats, que permetrà a l’accionista obtenir una rendibilitat mitjana anual que en 2008 pot rondar el 3%, enfront del 2,66% de l’últim exercici. En total, vuit dels dividends repartits per les empreses que cotitzen en el parquet borsari superaran en 2008 la rendibilitat de les Lletres del Tresor a un any, un producte financer de deute públic que s’aproxima al 4% i que en l’última subhasta va quedar en el 3,94%. Les empreses integrants de l’Ibex-35 que millor retribució oferiran als seus accionistes són Telecinco (7,42%), Endesa (5,32%), Banc Bilbao Biscaia Argentaria (4,76%), Banc Popular (4,20%), FCC (4,16), Banesto (4,12%), ACS (4,10%), Repsol YPF (3,94%), Borses i Mercats (3,83%), Telefónica (3,66%), Corporació Mapfre (3,56%) i Banc Sabadell (3,47%), totes elles per sobre de la mitjana de l’Ibex.

    Valors exposats

    Per contra, els sectors més exposats a un canvi de cicle en la renda variable són aquells que estan més íntimament relacionats amb les noves tecnologies o amb empreses que no contemplen uns comptes sanejats o estan immerses en processos corporatius. Si es compleixen els mateixos pronòstics que en períodes precedents en què es va produir un canvi de cicle, les empreses que compleixin amb aquestes característiques poden devaluar-se per sobre de la mitjana. Pari evitar maldecaps durant els pròxims dotze mesos, els petits i mitjans estalviadors poden prendre, com a primera mesura, posar-se en mans d’un assessor financer que s’encarregarà d’assessorar-los adequadament i amb totes les garanties en la seva inversió. I sobretot, tenir molta precaució a l’hora de prendre en consideració a empreses que no compleixen amb les expectatives de creixement i que tenen un component altament especulatiu. La presa de posicions (és a dir, comprar) en aquests valors pot propiciar a l’usuari un seriós daltabaix en els estalvis invertits. En aquest sentit, tots els analistes consultats consideren que s’ha d’invertir en renda variable, com a molt el 20% del capital disponible, i sempre que aquesta quantitat no es necessiti a curt o mitjà termini, ja que si es produeix el canvi de tendència en els mercats internacionals borsaris, el cicle baixista pot durar diversos anys.