Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Viure de la beneficència

Les entitats caritatives i les institucions públiques sostenen l'Estat del benestar perquè els més desfavorits tinguin els recursos necessaris

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 02deMaigde2009

La crisi econòmica ha canviat el mapa de la pobresa a Espanya. Amb més de quatre milions de treballadors en l’atur i empreses que baixen la persiana cada dia, el risc a perdre’l tot ja no és alguna cosa que es miri des de lluny. En aquesta seriosa conjuntura, qualsevol persona o família de classe mitjana, amb hipoteca, amb cotxe i amb nens, pot veure’s abocada a una situació d’exclusió social. En l’actualitat, dues de cada deu espanyols freguen ja el llindar de la pobresa, establert per la Unió Europea en ingressos inferiors als 550 euros mensuals per càpita. Entre ells, uns cinc milions de persones sobreviuen amb menys de 300 euros al mes. I, segons els estudis més recents d’organitzacions benèfiques, el 23% dels nens d’Espanya pateix situacions de pobresa.

Salut, educació, cerca d'ocupació

/imgs/2009/04/sintecho.art.jpgA més de l’alimentació, l’habitatge i l’abric, hi ha altres tres aspectes fonamentals en la vida de qualsevol persona: la salut, l’educació i els canals per a buscar ocupació. Això últim és, en síntesi, la qual cosa permet costejar tot l’anterior sense dependre de l’Estat o de les entitats benèfiques i assegurar-se, a més, un futur. Per això, moltes organitzacions caritatives contribueixen a la formació professional o a la cerca d’ocupació, ja sigui de manera exclusiva o com una branca més dels seus serveis. Aquest és el cas de Creu Roja, una altra de les grans entitats d’assistència social a Espanya.

En l’àmbit nacional, Creu Roja promou la inserció laboral dels sectors de la població més vulnerables, com els immigrants, les dones, els aturats de llarga durada i les persones majors de 45 anys. A ells els ofereix assessorament, orientació laboral i cursos de formació, mentre que a les empreses que potencialment podrien contractar-los els proporciona un servei d’intermediació. Segons assenyalen des de l’entitat, el seu Pla d’Ocupació ha atès 150.000 persones des de 2001 i només l’any passat ha aconseguit que 6.500 persones accedissin al mercat de treball; la gran majoria, dones. Càritas també ofereix cursos d’orientació i formació, plans d’inserció laboral i suport per a l’educació dels fills. Així mateix, un bon nombre d’ajuntaments proporciona aquest tipus de vies de formació per a millorar les possibilitats de reinserció laboral dels adults i, al mateix temps, mantenir activa a la població que està en l’atur.

En 2007 els contribuents van aportar més de 240 milions d’euros per a finançar projectes socials i d’assistència

No obstant això, l’ajuda a l’educació dels nens, així com les despeses sanitàries que s’originen de la compra de medicines, no és un tema menor. Si bé l’Estat garanteix l’atenció mèdica i l’educació bàsica a tots els seus habitants i qualsevol pot acudir a un centre de salut, no tots poden costejar-se els seus medicaments o els tractaments indicats pel metge. I el mateix pot dir-se de l’educació: encara que és gratuïta, els materials d’estudi no ho són, costen diners i, a vegades, el seu cost suposa un impediment.

Més capital, econòmic i humà

Llavors, és possible viure de la beneficència a Espanya? La resposta és que sí. Almenys, sí que és possible aconseguir ajuda per a certs mínims de vida, com l’alimentació, l’allotjament, la roba, la salut i l’educació. Sens dubte, el marc de la Unió Europea aporta una bona dosi d’estabilitat i suport econòmic, i Espanya en particular té tres trets que fan que sigui possible viure de la caritat. El primer: que socialment està instaurat el model d’Estat del benestar, un esquema que es manté, fins i tot enmig d’una crisi profunda com l’actual. El segon: que els espanyols encapçalen les llistes mundials en matèria de solidaritat. I el tercer: l’altíssim nivell d’associacionisme que hi ha al país. Aquests tres trets articulats permeten que funcioni una maquinària ben greixada en matèria de beneficència, administració de recursos i auxili al proïsme, sense oblidar la labor que es fa des de les parròquies, les mesquites i altres centres religiosos.

D’altra banda, de cara a la pròxima campanya de la Declaració de la Renda, un bon grapat d’associacions i coordinadores d’ONG de tot el país s’han unit per a recordar la importància de les aportacions dels contribuents. Les xifres oficials del passat exercici fiscal indiquen que els qui van marcar la casella “finalitats socials” van aportar més de 240 milions d’euros per a finançar projectes socials, d’assistència i, també, mediambientals. Per a enguany, les quatre coordinadores que encapçalen aquest moviment esperen que la xifra s’incrementi.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions