Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Viure del conte: com editar un manuscrit

Les dificultats per a publicar en editorials tradicionals provoquen que autors novells recorrin a l'autoedició a través d'Internet

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 17deMaigde2009
Img escritor Imatge: Ian Oliver

Una de les maneres més saludables de relaxar-se fora del treball és connectar-se amb l’artista interior que tots portem dins. Per aquest motiu no siguin pocs els economistes, enginyers o metges, per citar tres professions que poc tenen a veure amb la Literatura, que dediquin les seves estones lliures a escriure. Molts comencen perquè són bons lectors, i sense més objectiu que passar una estona agradable; no obstant això, després d’anys conreant en solitari l’afició, s’animen a somiar que potser el que escriuen podria enquadernar-se i publicar-se en forma de llibre. Com fer-ho? Encara que no és tasca fàcil, presentar-se a concursos o certàmens pot ajudar a aconseguir-ho. Si no hi ha altre remei, molts autors recorren a l’autoedició dels seus relats a través d’empreses especialitzades en Internet.

El món editorial

/imgs/2009/05/escriptor.art.jpgNo totes les editorials publiquen llibres de contes. És més: en el mundillo literari es comenta que la majoria dels editors prefereix les novel·les. Per aquest motiu abans d’enviar un conte a una editorial sigui imprescindible assabentar-se de si els publica… i de si rep manuscrits (i, en cas de fer-ho, en quines condicions). Semblen obvietats, però pocs autors novells les tenen en compte. Per al primer, n’hi ha prou amb estudiar el catàleg de l’editorial i explorar les diferents col·leccions que el conformen; anar a la biblioteca i llegir alguns títols ajudarà a entendre millor quina classe de literatura embeni l’empresa en qüestió. Per estrany que soni, el terme “empresa” no és casual, perquè les editorials només publiquen llibres que estimen rendibles, que s’ajusten als seus criteris literaris i comercials. Tampoc està de més esbrinar quants títols dedicats al conte publica per any -no seran més de set o vuit- i documentar-se sobre el perfil de l’editor. Tot això ajudarà al fet que les expectatives que un es formi siguin raonables.

Quant a l’assumpte dels manuscrits, en la pàgina web de l’editorial o per telèfon es pot aconseguir informació sobre com enviar-los. Algunes editorials accepten els arxius Word o pdf, però unes altres prefereixen el text en paper i l’enviament postal. Una vegada enviat el manuscrit, la resposta de l’editor trigarà a arribar com a mínim uns tres o quatre mesos; no perquè és lent a llegir, sinó perquè, de mitjana, els editors reben més de 30 textos cada mes. Per aquest motiu si algú vol tenir alguna possibilitat, convé que sigui acurat en els passos citats i no doni arguments per a ser rebutjat tot just començar.

Concursos

Si un es cansa de rebre ser rebutjat per les editorials, pot intentar guanyar algun certamen, convocats en la seva gran majoria per institucions en col·laboració amb alguna editorial; la primera aporta els diners per al guardó i la segona s’encarrega de publicar el llibre o els llibres premiats. Al marge dels concursos més prestigiosos – el Ribera del Duero, el Tiflos o el NH-, hi ha una gran quantitat de convocatòries locals, provincials o autonòmiques on provar sort, i amb remuneracions que van des dels 100 euros d’ara endavant. En moments difícils, autors professionals com el xilè Roberto Bolaño o l’argentí Antonio di Benedetto van sobreviure a Espanya enviant els seus contes a aquests concursos.

Les editorials només publiquen llibres que estimen rendibles, que s’ajusten als seus criteris literaris i comercials

Les opcions són moltes. La Guia de Premis i Concursos literaris a Espanya 2008-2009 (Fuentetajaliteraria, Madrid, 2008), que es publica de manera bianual, recull 1.800 certàmens relatius a totes les disciplines literàries, inclosa la del conte. A través d’Internet també es pot estar al corrent; pàgines com Escritores.org o Estandarte.com llisten les bases d’una bona quantitat de convocatòries i informen dels guanyadors.

Autoedició

No és fàcil convertir en llibre aquests contes que estan en el disc dur. Els canals tradicionals es basen en l’homologació de la qualitat de l’autor a través d’un editor o d’un jurat. No obstant això, Internet ha portat una nova possibilitat: empreses com Bubok o Lulu ofereixen autopublicarse de manera gratuïta, i sense cap filtre. Gratis? Sí, gratis. El que el client vulgui? També.

A diferència de les editorials tradicionals, aquestes empreses imprimeixen sota demanda, és a dir, només treuen en paper un exemplar quan hi ha un comprador que el demana. Si aquest paga dos exemplars, li imprimeixen això: dos exemplars. El cost de producció per llibre és molt major que en les clàssiques tirades; no obstant això, aquest sistema abarateix el preu final deixant que els autors publiquin el que vulguin i s’encarreguin de tot: corregir, maquetar, editar, difondre, col·locar en llibreries o biblioteques, etcètera. És més, per fer, els autors fins posen el preu. L’única condició és que el preu estigui per sobre del cost de producció per exemplar que l’empresa fixa. Segons els càlculs d’una d’aquestes webs, imprimir un llibre de 90 pàgines de 150 x 210 mm en blanc i negre i amb llom pegat costa 7,5 euros. A partir d’aquesta xifra, l’autor pot demanar els diners que vulgui per la seva obra. Del benefici que obtingui, un 80% serà per a ell i un 20% per a l’empresa.

Imprimir a través d’editorials d’autopublicació un llibre de 90 pàgines de 150 x 210 mm en blanc i negre i amb llom pegat costa 7,5 euros

El fenomen és recent -a penes porta funcionant un parell d’anys- i forma part de la nova cultura tecnològica; de manera que encara és ràpid per a poder avaluar el seu impacte. En qualsevol cas, apareix com una opció més perquè els qui escriuen puguin venjar-se de l’editor que els va rebutjar, els jurats que no van reconèixer el seu talent o, senzillament, per a compartir a un preu assequible els seus relats amb la família i els amics.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: Assessors literaris »

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions