Viure del conte: com editar un manuscrit

No totes les editorials publiquen llibres de contes. És més: en el mundillo literari es comenta que la majoria dels editors prefereix les novel·les. Per aquest motiu abans d’enviar un conte a una editorial sigui imprescindible assabentar-se de si els publica… i de si rep manuscrits (i, en cas de fer-ho, en quines condicions). Semblen obvietats, però pocs autors novells les tenen en compte. Per al primer, n’hi ha prou amb estudiar el catàleg de l’editorial i explorar les diferents col·leccions que el conformen; anar a la biblioteca i llegir alguns títols ajudarà a entendre millor quina classe de literatura embeni l’empresa en qüestió. Per estrany que soni, el terme “empresa” no és casual, perquè les editorials només publiquen llibres que estimen rendibles, que s’ajusten als seus criteris literaris i comercials. Tampoc està de més esbrinar quants títols dedicats al conte publica per any -no seran més de set o vuit- i documentar-se sobre el perfil de l’editor. Tot això ajudarà al fet que les expectatives que un es formi siguin raonables.

Quant a l’assumpte dels manuscrits, en la pàgina web de l’editorial o per telèfon es pot aconseguir informació sobre com enviar-los. Algunes editorials accepten els arxius Word o pdf, però unes altres prefereixen el text en paper i l’enviament postal. Una vegada enviat el manuscrit, la resposta de l’editor trigarà a arribar com a mínim uns tres o quatre mesos; no perquè és lent a llegir, sinó perquè, de mitjana, els editors reben més de 30 textos cada mes. Per aquest motiu si algú vol tenir alguna possibilitat, convé que sigui acurat en els passos citats i no doni arguments per a ser rebutjat tot just començar.

Si un es cansa de rebre ser rebutjat per les editorials, pot intentar guanyar algun certamen, convocats en la seva gran majoria per institucions en col·laboració amb alguna editorial; la primera aporta els diners per al guardó i la segona s’encarrega de publicar el llibre o els llibres premiats. Al marge dels concursos més prestigiosos – el Ribera del Duero, el Tiflos o el NH-, hi ha una gran quantitat de convocatòries locals, provincials o autonòmiques on provar sort, i amb remuneracions que van des dels 100 euros d’ara endavant. En moments difícils, autors professionals com el xilè Roberto Bolaño o l’argentí Antonio di Benedetto van sobreviure a Espanya enviant els seus contes a aquests concursos.

Les opcions són moltes. La Guia de Premis i Concursos literaris a Espanya 2008-2009 (Fuentetajaliteraria, Madrid, 2008), que es publica de manera bianual, recull 1.800 certàmens relatius a totes les disciplines literàries, inclosa la del conte. A través d’Internet també es pot estar al corrent; pàgines com Escritores.org o Estandarte.com llisten les bases d’una bona quantitat de convocatòries i informen dels guanyadors.

No és fàcil convertir en llibre aquests contes que estan en el disc dur. Els canals tradicionals es basen en l’homologació de la qualitat de l’autor a través d’un editor o d’un jurat. No obstant això, Internet ha portat una nova possibilitat: empreses com Bubok o Lulu ofereixen autopublicarse de manera gratuïta, i sense cap filtre. Gratis? Sí, gratis. El que el client vulgui? També.

A diferència de les editorials tradicionals, aquestes empreses imprimeixen sota demanda, és a dir, només treuen en paper un exemplar quan hi ha un comprador que el demana. Si aquest paga dos exemplars, li imprimeixen això: dos exemplars. El cost de producció per llibre és molt major que en les clàssiques tirades; no obstant això, aquest sistema abarateix el preu final deixant que els autors publiquin el que vulguin i s’encarreguin de tot: corregir, maquetar, editar, difondre, col·locar en llibreries o biblioteques, etcètera. És més, per fer, els autors fins posen el preu. L’única condició és que el preu estigui per sobre del cost de producció per exemplar que l’empresa fixa. Segons els càlculs d’una d’aquestes webs, imprimir un llibre de 90 pàgines de 150 x 210 mm en blanc i negre i amb llom pegat costa 7,5 euros. A partir d’aquesta xifra, l’autor pot demanar els diners que vulgui per la seva obra. Del benefici que obtingui, un 80% serà per a ell i un 20% per a l’empresa.

El fenomen és recent -a penes porta funcionant un parell d’anys- i forma part de la nova cultura tecnològica; de manera que encara és ràpid per a poder avaluar el seu impacte. En qualsevol cas, apareix com una opció més perquè els qui escriuen puguin venjar-se de l’editor que els va rebutjar, els jurats que no van reconèixer el seu talent o, senzillament, per a compartir a un preu assequible els seus relats amb la família i els amics.

Un motiu pel qual molts autors no passen ni tan sols el primer sedàs d’una editorial, un agent literari o un concurs és perquè els seus textos contenen errors d’embalum. Relliscades gramaticals, faltes d’ortografia, personatges de cartó-pedra, arguments mil vegades repetits… el ventall d’errors per a rebutjar un manuscrit és amplíssim. Una manera senzilla de detectar-los és imprimir la presumpta obra mestra i demanar-li opinió a un parell d’amics que siguin lectors fiables. Una altra més professional, recórrer al servei d’assessoria literària que ofereixen alguns autors, tallers d’escriptura o persones relacionades amb el món editorial. En general, aquests serveis poden dividir-se en tres grans àrees: correcció gramatical i estilística, informi editorial i avaluació literària.

• La primera opció se centra en que el text sigui correcte, que no contingui errors gramaticals i d’ortografia, frases sense sentit, etcètera. És a dir: el mínim perquè el text pugui ser considerat. Això costa d’1 a 3,6 euros la pàgina, en funció de la quantitat de paraules -a major volum, millor preu- i de qui se li encarregui la tasca. En general es corregeix sobre el propi arxiu i el client rep un breu informe amb algunes explicacions per a entendre els canvis efectuats.
• L’informe editorial és una avaluació general sobre la qualitat de l’obra, i el seu cost oscil·la entre 50 i 80 euros per un text de 10 a 15 pàgines. En aquesta modalitat, l’accent recau sobre els encerts i defectes literaris, i el reporti inclou consells i suggeriments de millora per al client. Això sí, tot això sense grans profunditats tècniques.

  Els tallers d’escriptura ronden els 75 euros si són per Internet i els 90 euros si són presencials

• Finalment, l’avaluació entra de ple en l’anàlisi del teixit narratiu: personatges, estructura, ritme, atmosfera… L’informe ofereix precisions de caràcter més tècnic i sol contenir suggeriments, exemples i aclariments amplis. L’avaluació d’un relat de cinc pàgines pot cobrar-se entre 75 i 100 euros.

En els tres casos, aquests preus només són xifres orientatives, perquè l’habitual en el món literari és manar una mostra representativa del text i demanar un pressupost personalitzat.

En l’última dècada han proliferat a Espanya els tallers d’escriptura. Aquests centres ofereixen cursos d’iniciació a l’escriptura creativa, tallers avançats de relat, tallers de lectura de conte modern o fins i tot tutories per a projectes narratius. Si un manca de base teòrica o pràctica, en aquests llocs aprendrà recursos tècnics, coneixerà nous autors i debatrà en grup sobre el que escriu.

Els preus ronden els 75 euros mensuals per als cursos per Internet i 90 per als presencials. Si bé la majoria de tallers pertanyen a la iniciativa privada, algunes biblioteques municipals, centres culturals o associacions veïnals els ofereixen de manera gratuïta o a un preu assequible. Els uns i els altres són un bon trampolí per a entrar amb millor peu en el circuit literari.