Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Viure sense targeta de dèbit ni de crèdit

Viure sense targeta és possible si es disposa d'un compte bancari, així com d'una explica tipus Paypal per a les compres per Internet

img_comisiones 4

Avui dia, és possible viure sense targetes bancàries, si es disposa d’un compte en una entitat, així com d’una explica tipus Paypal per a les compres per Internet. La comoditat, seguretat i l’accés a crèdit que aporten les targetes ha estès el seu ús de forma imparable en la nostra societat. Si bé, la necessitat de fugir de l’endeutament i controlar les despeses en les economies familiars, l’augment exponencial en les comissions dels plàstics, i el creixent recel cap a les entitats financeres responsables principals de la crisi econòmica actual, han alimentat el debat sobre la possibilitat de renunciar a elles. Ara, més de 20 anys després de la seva generalització i implantació definitiva a Espanya, seria factible tornar la vista enrere i renunciar a les seves “bondats”? Però quins avantatges i inconvenients presentaria? A continuació s’exposen els arguments en pro i en contra d’una vida sense diners de “plàstic”.

És possible viure sense targetes bancàries?

Img comisiones articulo
Imatge: Steve Woods
  • Com disposar dels diners:

    Tenir un compte bancari, i la seva corresponent llibreta, permet realitzar determinades operacions sense necessitat d’una targeta. L’únic requisit és acudir a la finestreta de les oficines bancàries en horari comercial i, amb el DNI, sol·licitar els diners necessaris. A més, la llibreta exerceix les funcions de la targeta en els caixers pertanyents a la mateixa entitat en les quals es disposa de compte.

    Les entitats financeres en solament un any han pujat les comissions per l’ús de targetes de dèbit i crèdit un 11,65% i un 8,98%, respectivament
    Davant la necessitat de realitzar un desemborsament sense disposar dels diners en efectiu suficient en aquest moment, no tenir targetes seria un obstacle. En aquest cas, no hi hauria possibilitat de compra immediata, més enllà de l’ús de la llibreta citat.

  • Pagaments en internet:

    Una altra dels principals desavantatges de no disposar de targeta es troba en la comoditat que ofereixen els “plàstics” per efectuar compres a través de la Xarxa. A més del pagament contra reemborsament, per transferència o domiciliació bancària per a certs productes, una opció és sol·licitar ajuda a amics o familiars que disposin d’una targeta i realitzin ells l’adquisició, a canvi de lliurar-los els diners en efectiu.

    No obstant això, els mitjans de pagament en Internet han anat evolucionant i hi ha diferents possibilitats per realitzar compres a la xarxa sense necessitat d’una targeta bancària. Així, destaquen el sistema Paypal, Bill Em Later, Moneybookers.com o ClickandBuy entre altres sistemes de pagament, que anirien associats al compte bancari directament, i no a la targeta de crèdit o de dèbit, o nous sistemes de pagament a través del mòbil.

Avantatges de la tinença i ús de les targetes

  • Comoditat i disponibilitat:

    Disposar dels diners d’un compte bancari al moment i el lloc que el titular de la targeta desitgi suposa un avanç fonamental, en temps i comoditat. Solament és necessària la presència física del caixer més proper. Així mateix, adquirir productes o serveis a través d’Internet (viatges, reserves, entrades…) resulta ràpid, còmode i segur mitjançant l’ús d’un “plàstic” bancari.

  • Seguretat:

    Tenir una targeta permet al seu posseïdor prescindir de portar amb si una gran quantitat de diners en efectiu. Gràcies a això, es pot evitar la pèrdua, substracció o robatori d’aquesta quantia. A més, gràcies a la seva fiabilitat, són poc comuns els errors administratius o equivocacions derivades d’una transacció en efectiu.

  • Accés a crèdit:

    Aquest avantatge solament és aplicable a les targetes de crèdit, i no a les de dèbit. La targeta de crèdit permet al titular accedir a un saldo superior del que disposa en el seu compte corrent, mitjançant préstecs directes, la qual cosa li aporta una gran flexibilitat. A més, aquest “plàstic” bancari ofereix una important cobertura quant a assegurances (assistència mèdica, robatoris o pèrdues d’equipatge, assegurances de viatge i accidents) que dependran de les ofertes de l’entitat emissora i del contracte entre aquesta i el client.

Desavantatges de la tinença i ús de les targetes

  • Costos:

    Tant pel seu manteniment com pel seu ús, els costos de les targetes bancàries s’han disparat en els últims anys (encara que hi ha ofertes d’entitats que no cobren per elles). Segons les últimes dades del Banc d’Espanya, corresponents al passat mes de març, les entitats financeres han pujat les comissions per l’ús de targetes de dèbit i crèdit un 11,65% i un 8,98% respectivament, respecte al mateix mes de 2011.

    La comissió mitjana anual per targeta de dèbit es va situar al març en 20,02 euros, 2,09 euros més respecte al mateix període del passat any. Mentre que per a les targetes de crèdit, la comissió mitjana a l’any es va establir en 37,48 euros, 3,09 euros per sobre de la taxa corresponent a dotze mesos abans.

    A això cal afegir els costos per la disposició d’efectiu en els caixers. Treure diners d’un caixer implica unes determinades comissions. El seu preu varia en funció del contracte amb l’entitat emissora, de si es realitzen a la pròpia xarxa, o en una xarxa diferent, en aquest cas la mitjana per operació és de 4,46 euros, segons dades del Banc d’Espanya.

  • Risc d’endeutament:

    Una de les principals conclusions del “Baròmetre Anual de MasterCard de les targetes a Espanya 2011” és que la crisi econòmica i financera que travessa el país ha frenat la utilització de la modalitat de pagament ajornat -a crèdit i amb interessos- en les compres amb targeta, que s’ha reduït el 36 % en 2011 i ha caigut al 14,1 % del total enfront del 22,1 % de 2010. L’endeutament que suporten bona part de les economies familiars, així com la restricció del crèdit imposada per les entitats expliquen aquesta contracció.

    Els diners addicionals del que pot disposar el titular d’una targeta de crèdit pot catalogar-se com un préstec per part de l’entitat emissora. El risc al que s’enfronta és no controlar les despeses que realitzi amb la targeta i no poder assumir-los en el termini pactat, la qual cosa pot provocar un endeutament i el pagament d’alts interessos.

  • El sobrecoste:

    Efectuar els pagaments amb targeta pot induir a un major cost en els articles o serveis, ja sigui per l’interès, els càrrecs per finançament o la inclusió de comissions addicionals (els comerços han d’assumir una comissió per operació).

  • L’impuls de compra:

    És relativament senzill perdre el control de la despesa mensual si s’utilitza de forma sistemàtica la targeta. A més, diversos estudis han posat de manifest que la compra compulsiva és més habitual amb “els plàstics” que amb efectiu.

  • Frau:

    Les targetes estan exposades a fraus en cas de robatori, extraviament o duplicats, si bé disposen, en funció de l’entitat emissora i el contracte, de diferents assegurances.

El mercat de les targetes a Espanya

Arran de la crisi econòmica, el parc de targetes bancàries ha sofert un descens perllongat des del seu màxim de 2008, quan hi havia en circulació 76,40 milions. El nombre de “plàstics” bancaris es va establir en 68,97 milions en 2011, amb una caiguda del 3,65% respecte a l’any 2010, segons les últimes dades del Banc d’Espanya.

No obstant això, el valor de les operacions de pagament amb targeta va ser de 219.100 milions d’euros en 2010, la qual cosa va suposar un augment del 2,7% en relació a l’any anterior, tal com reflecteix un informe de la consultora DBK, empresa espanyola especialitzada en estudis d’anàlisi sectorial i de la competència.

Al marge de la desfavorable conjuntura econòmica, la migració cap a la tecnologia EMV xip, que ha motivat la cancel·lació d’un nombre significatiu de targetes inactives, han estat les principals causes d’aquesta tendència, segons l’estudi de DBK.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions