Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Vull treballar a l’estranger, quins passos haig de donar?

Per començar amb èxit la cerca d'ocupació fora d'Espanya, convé conèixer què documentació cal tenir en regla i en quins llocs i ciutats hi ha treball
Per Blanca Álvarez Barco 16 de juny de 2014
Img londres hd
Imagen: Martin P

Alemanya, França, Regne Unit o Polònia són alguns de les destinacions dels treballadors espanyols que s’han marxat del nostre país des que s’iniciés la crisi. Encara que es parla ja de la recuperació de l’economia i la xifra d’aturats comença a baixar, són encara molts els qui tenen el seu horitzó laboral anés de les nostres fronteres. Quins passos han de donar? Com començar a buscar treball i quina documentació necessitaran? En aquest article s’aporten les principals claus per donar amb èxit els primers passos en la cerca d’ocupació a l’estranger.

Cada país té les seves pròpies normes, encara que tots exigeixen tenir domicili o compte bancari dins de les seves fronteres -de vegades també telèfon-. A continuació, es desgranen els passos que han de seguir-se per buscar treball en nacions com Alemanya, Regne Unit o França, entre uns altres.

França

El país veí és receptor tradicional de treballadors espanyols. Si es vol buscar una ocupació (i residir) a França, cal realitzar els següents tràmits:

  • Obtenir visa: és el primer document necessari, encara que en el cas dels espanyols no cal (els ciutadans de la Unió Europea no ho necessiten).

  • Permís de residència: qui romangui a França durant més de tres mesos ha d’aconseguir un permís de residència (fins i tot els ciutadans de la UE). Cal realitzar un registre de residència i, després, sol·licitar un permís de residència en alguna oficina local d’immigració.

  • Permís de treball: els ciutadans europeus no ho necessiten. Si no es pertany a la UE, després de tenir el permís de residència, es pot demanar un permís de treball en una oficina local d’assumptes laborals.

Alemanya

Al país germànic, és més fàcil trobar ocupació en el sud que en el nord i una de les ciutats on hi ha més dificultats és Berlín. Si es vol intentar sort allí, el més important i imprescindible és saber alemany. A més, com Alemanya és un país molt burocratitzat (igual que Espanya), cal armar-se de paciència, ja que caldrà emplenar i presentar nombrosos documents i formularis, com els següents:

  • Registre de residència: com en el cas de França, cal inscriure’s en el registre de residència perquè cal tenir una adreça permanent.

  • Permisos de residència: si es té intenció d’estar a Alemanya més de tres mesos, cal obtenir un permís de residència (excepte els ciutadans de la UE). Després de completar el registre de residència, s’ha de sol·licitar el permís de residència en l’oficina local d’immigració (Ausländeramt).

  • Permís de treball: per els qui no pertanyen a la UE, s’obté amb la visa de residència.

  • Targeta de Seguretat Social (amb el seu corresponent nombre d’identificació): amb ella serà possible després afiliar-se al segur de jubilació. La targeta de la Seguretat Social es pot tramitar a través del segur metge o directament en la Deutsche Rentenversicherung (Seguretat Social).

  • Dos nombres d’impostos: el “Steueridentifikationsnummer” i el “Steuernummer” normal. El primer és un nombre d’identificació fiscal (també conegut com IdNr) que no canviarà mai. El “Steuernummer” (nombre d’impostos) es demana en el Finanzamt (autoritat tributària) del districte on s’està empadronat; canvia si varia l’estat civil.

  • Un segur de salut: és il·legal viure a Alemanya sense estar afiliat a un. Mentre no es té treball, als ciutadans de la UE els serveix la Targeta Sanitària Europea.

  • Un número de compte en un banc perquè puguin ingressar el sou.

Regne Unit

Treballar en un país anglosaxó és molt diferent a fer-ho a Espanya, i les diferències comencen des del primer moment en què es busca ocupació. Per començar, cal tenir un currículum en anglès, molt dispar a l’espanyol, que no porta foto i és més concís i directe. A més, cal tenir:

  • Un número de telèfon anglès i una adreça: si es dona un nombre espanyol, passaran directament a un altre candidat.

  • El “insurance number”: és l’equivalent al nombre de la Seguretat Social i un requisit indispensable per treballar a Regne Unit. És millor tenir-ho abans de començar a buscar una ocupació. S’acudeix al “jobcentre” i allí s’emplena un formulari, es fa una entrevista i després ho manen a casa. Els “jobcentres” s’encarreguen també de tramitar les ajudes per desocupació.

  • Un compte bancari anglesa: obrir un compte a Regne Unit no és tan fàcil com a Espanya. Sol·liciten un contracte de treball i factures que verifiquin l’adreça on vius. També és vàlid tenir un bon historial bancari (es pot demanar una carta de recomentación al director de l’oficina habitual de la persona a Espanya).

És molt comú el “training day”, un dia de prova sense salari ni papers.

Polònia

Polònia és un país en expansió, on hi ha possibilitats elevades de treballar, sobretot a Varsòvia, Cracovia i Poznan. Conèixer l’idioma és important, però existeixen bastants ofertes d’ocupació que requereixen persones que parlin espanyol, sobretot per a treballs d’atenció al client i com a comptables. Els sous són baixos, comparats amb els de Espanya, però és un país molt barat per viure.

Per trobar una ocupació a Polònia es poden rastrejar diverses webs, però entre totes destaca Pracuj.pl, en polonès. És possible inscriure’s i rebre ofertes.

  • Respecte a la documentació, no cal el visat de residència, visita o treball per a ciutadans de la Unió Europea, n’hi ha prou amb el DNI.

  • Empadronament: si s’estarà més de tres mesos, cal registrar-se en el padró. És senzill i es fa en les oficines municipals (Urzad Miasta). Cal portar el DNI i un contracte de lloguer o factures.

  • Pesel: és un nombre identificatiu únic i vitalici per a cada ciutadà, i qualsevol que resideixi més de dos mesos a Polònia ha de tenir-ho. Per sol·licitar-ho cal identificar-se amb el DNI o passaport i estar empadronat.

  • El NIP: és l’equivalent al NIF (Nombre d’Identificació Fiscal) que és necessari per pagar impostos. Aquest document es demana quan es comença a treballar.

Països nòrdics

Trobar ocupació a Noruega, Suècia i Finlàndia és difícil, encara que no és impossible. Tenen una taxa de desocupació molt baixa, sous alts i un elevat nivell de vida. A Suècia necessiten enginyers tècnics, metges i especialistes navals, i a Noruega es demanden especialistes en plataformes petrolíferes.

Per treballar en un d’aquests tres països es necessita:

  • Conèixer l’idioma: si no, amb un anglès molt elevat es pot accedir a un lloc de treball, encara que és difícil, ja que la llengua anglesa és requisit indispensable, però no una alternativa a l’idioma del país.

  • Currículum: en aquests països és gairebé imprescindible tenir un currículum virtual. Si és possible estar com a estudiant abans d’anar a buscar treball, serà més fàcil accedir a una ocupació, doncs donen més valor als títols universitaris de les universitats del seu país.

  • Burocràcia: com en la resta dels països citats, cal comptar amb un compte corrent i registre de residència, a més d’obtenir després el nombre fiscal i adscriure’s a la Seguretat Social.

  • Portar estalvis: es pot trigar a trobar ocupació i viure allí és car. Convé tenir suficient per poder mantenir-se mentre es busca un treball.