Davant la fragilitat de les proves, la majoria dels científics accepta que el testimoniatge més antic de domesticació “” del foc es localitza a la Xina, en uns sediments de 300.000 a 500.000 anys d’antiguitat. Però arqueòlegs de la Universitat Hebrea de Jerusalem han presentat evidències molt consistents que els homínids ja sabien utilitzar el foc molt abans, fa 800.000 anys. Les proves procedeixen del jaciment a cel obert de Benot Yaakov, a Israel. Situat a la vora d’un antic llac, aquest jaciment és molt conegut per l’excel·lent nivell de preservació de les restes de fusta fossilitzada que han estat descoberts en les seves capes geològiques.
L’equip israelià, dirigit per Naama Goren-Inbar, va analitzar desenes de milers de llavors, trossos de fusta i pedres per a trobar qualsevol material amb indicis d’haver estat cremat. Les perquisicions van tenir resultat positiu, ja que el 2% de les mostres mostrava signes de combustió. Aquesta dada és interessant perquè si l’origen de la combustió va ser un foc d’origen natural, el percentatge de pedres i fusta cremades hauria estat molt superior. A més, les escasses pedres carbonitzades estaven discretament agrupades, la qual cosa indica que probablement es van usar per a construir llars que van fer calor, llum i l’energia precisa per a cuinar aliments. En aquestes rudimentàries fogates van cremar fustes de sis tipus diferents d’arbres, incloses oliveres.
Els autors d’aquestes pires no van ser humans moderns, sinó homínids més antics. Segons detallen Naama Goren-Inbar i els seus col·laboradors, les fogates ara descobertes van poder ser obra de l’Homo “ergaster”, l’Homo “erectus” o potser d’uns “Homo sapiens” arcaics.
De pares a fills
El que sí que sembla clar, atès que les evidències de foc estan distribuïdes en diverses capes sedimentàries, és que aquesta habilitat va ser transmesa de generació en generació al llarg de milers d’anys, la qual cosa va afavorir canvis en la dieta i en les interaccions socials d’aquests grups d’homínids. A la llum de les restes oposades en el jaciment hebreu, els antics pobladors d’aquest lloc al peu d’un llac es dedicaven principalment a la caça, encara que també recol·lectaven fruites.
La paleontòloga Paola Villa, de la Universitat de Califòrnia, precisa que les proves presentades per l’equip israelià són realment contundents. Al seu judici, la capacitat per a controlar el foc s’ha detectat en un enclavament geogràfic molt interessant, ja que la zona d’Israel va ser punt de pas dels homínids que fa 800.000 anys van sortir d’Àfrica per a envair Europa, un continent on les temperatures mitjanes eren llavors molt més baixes que en l’actualitat.
Altres equips han presentat proves molt suggestives d’espècies africanes d’homínids que van utilitzar molt abans el foc, però aquestes troballes no són acceptats de forma generalitzada pels científics.
