Altair, el dotzè estel més brillant del firmament, té una lluentor que varia de forma periòdica i no és constant, com es creia fins ara, segons un descobriment d’un equip internacional d’astrofísics, en el qual participa un científic de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC)
Els astrònoms van analitzar dades procedents de la càmera de guiat del satèl·lit “Wide-Field Infrared Explorer” (WIRE), que han desvetllat que Altair, la més brillant de la constel·lació de l’Aguila, és un estel pulsante de tipus delta Scuti, del que tan sols es coneixen unes vuit-centes, va informar ahir el IAA en un comunicat.
L’alta lluentor d’Altair i la interferència de l’atmosfera en les observacions des de la terra no havien permès detectar fins ara les seves pulsacions, la qual cosa feia pensar que tenia una lluentor constant. Les noves dades han permès a l’astrofísic espanyol Juan Carlos Suárez, del IAA, i al seu equip, elaborar models teòrics que descriuen l’interior d’Altair “amb summe detall” i, entre altres resultats, aquests científics calculen que l’estel té una massa entre 1,7 i 1,76 vegades la del Sol i que la seva edat oscil·la entre els 600 i 800 milions d’anys.
L’astrosismología se serveix de l’observació de les pulsacions estel·lars -en Altair han estat detectades ara set maneres diferents- per deduir comportaments interns dels astres, ja que la freqüència de les pulsacions o oscil·lacions d’un estel depèn de la seva estructura.
