Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Científics dels EUA aconsegueixen convertir cèl·lules mare musculars en neurones mitjançant un gen artificial

Aquest assoliment podria ser clau per al desenvolupament de nous tractaments contra el Parkinson o l'Alzheimer

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 15deAbrilde2004

Científics de la Universitat de Texas (els EUA) han fet un pas fonamental en la lluita contra les malalties relacionades amb l’envelliment del cervell. Aquests investigadors han aconseguit convertir cèl·lules mare musculars en cèl·lules que tenen l’aparença i actuen com les neurones, alguna cosa que, segons diuen, permet tenir esperances en la consecució de nous tractaments per a les malalties neurològiques, com el Parkinson o l’Alzheimer. Encara que el remei contra aquestes patologies no arribarà en breu, aquesta troballa suposa un pas molt prometedor.

La transformació va ser possible gràcies a la utilització d’un gen artificial, una tècnica que suposa -per si sola- un assoliment important en la biologia de les cèl·lules mare, segons expliquen els investigadors del centre d’Oncologia Sr. Anderson en l’article que publica avui la revista especialitzada “Gens and Development”. El gen artificial va ser creat per a activar un grup de gens que es manté inactiu en les cèl·lules musculars. Aquests mateixos gens van ser els que van provocar que les cèl·lules mare que havien de ser musculars acabessin convertint-se en altres noves amb “totes les propietats bioquímiques, fisiològiques i estructurals de les neurones”.

Les neurones són les unitats fisiològiques del sistema nerviós; és a dir, les cèl·lules que el caracteritzen. Tenen la capacitat d’estimular-se i de conduir aquest estímul fins a una altra cèl·lula i, així successivament, fins a qualsevol òrgan. Per això, són també les principals víctimes de les malalties neurològiques progressives i incurables.

Una cosa sorprenent

La troballa texana demostra, novament, l’extremadament “flexibles” que són les cèl·lules mare, fins al punt que poden convertir-se en qualsevol mena de cèl·lula. “És sorprenent saber que es pot alterar la funció final d’una cèl·lula mitjançant una sola molècula”, afirma Sahan Majumder, professor d’Oncologia Genètica i director de l’estudi.

La recerca es va realitzar amb cultius de mioblastos, que són les cèl·lules embrionàries que originen la fibra muscular i que van ser injectades en el cervell de ratolins sans, que no van tenir cap efecte negatiu. Majumder està convençut que “seria possible aplicar la mateixa tècnica per a canviar la funció final d’altres tipus de cèl·lules mare”.

Injectats els cultius de mioblastos, el següent pas va consistir a demostrar si aquestes noves cèl·lules podien substituir a les neurones danyades en el cos, alguna cosa que suposa un pas notable en la neurorregeneración. Fins ara, aquesta neurorregeneración s’ha aconseguit mitjançant l’ús de cèl·lules de medul·la òssia, la qual cosa ha suscitat grans polèmiques entre els membres de la comunitat científica. Alguns investigadors han suggerit que les cèl·lules procedents de la medul·la òssia no sempre són vàlides perquè estan contaminades per cèl·lules mare neurològiques o bé es fusionen amb les que estan en el cervell i, per tant, només hi ha una conversió en aparença.

Per a evitar aquest problema, els investigadors van utilitzar un gen artificial al qual van anomenar REST-VP16, amb una funció oposada a la dels anomenats “gens repressors”. Majumder sosté que el seu estudi no sols suggereix que pot alterar-se la funció de les cèl·lules mare, sinó que també proporciona una nova manera d’impulsar aquests canvis.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions