Trenta científics estatunidencs i espanyols de la NASA i del Centre d’Astrobiologia (CAB) han començat a perforar el subsòl dels alts de la Penya del Ferro, al costat del naixement del Riu Negre, per a esbrinar si a 150 metres de profunditat existeixen bacteris capaços de sobreviure sense oxigen, alimentant-se de minerals de ferro i sofre.
Aquest projecte científic, de tres anys de durada i un finançament de cinc milions d’euros, pretén també desenvolupar noves tecnologies i adquirir experiència en el maneig de mostres i instrumentació amb vista a una futura missió de la NASA, que buscaria traces de vida perforant la superfície de Mart.
La investigadora principal del projecte Mart, Carol Stoker, va precisar ahir que amb les perforacions s’espera trobar els mateixos organismes extremófilos que durant l’última dècada s’han descobert en les vermelloses aigües del Riu Negre, que arrosseguen una concentració molt elevada de metalls pesants i presenten una notable acidesa. Aquests bacteris aquàtics obtenen la seva energia de l’oxidació de sulfurs metàl·lics, engolint pirita i produint àcid sulfúric i ió ferrós des de fa 300.000 anys, molt de temps abans que l’activitat minera s’iniciés en aquesta regió de Huelva. La hipòtesi dels científics espanyols és que la biologia i les característiques químiques del Riu Negre són el producte d’un reactor químic de base biològica, el motor de la qual serien bacteris que no precisen d’oxigen i subsisteixen a base de compostos químics i minerals en capes subterrànies on l’aigua interactua amb minerals de ferro i sofre.
Stoker va explicar que el projecte servirà en última instància per a realitzar un simulacre d’una missió en Mart, ja que el peculiar ecosistema del Riu Negre té moltes similituds amb el del Planeta Rojo. “En Mart no pot haver-hi aigua en la superfície perquè la temperatura és molt freda i la pressió atmosfèrica és molt baixa, però pensem que existeixen reserves subterrànies d’aigua amb possibilitat d’albergar vida. D’aquí l’interès de la NASA a perforar el Riu Negre”.
Fins al moment, s’està treballant amb mostres d’una única perforació que ja ha aconseguit els 30 metres de profunditat, encara que l’objectiu és perforar en cinc punts pròxims al riu. Les mostres recollides són traslladades en paquets hermèticament plastificats fins a un laboratori instal·lat en el Museu Miner de Riu Negre, que compta amb espectròmetres, cromatògrafs i altres equips analítics. En el laboratori, les mostres de roques i sediments s’introdueixen en una cambra tancada amb nitrogen i hidrogen per a evitar contaminacions accidentals i que l’oxigen pugui destruir als microorganismes. Una vegada aïllats, els científics examinen la petjada molecular d’aquests bacteris per a comprovar si també són organismes extremófilos com els que habiten en les aigües del Riu Negre. En una segona fase de treball s’utilitzarà un sistema automatitzat per a extreure i analitzar les mostres. Es tracta d’un trepant robotitzat i un conjunt d’instruments per a la detecció de biomarcadores.
El projecte és finançat en un 30 per cent pel Centre d’Astrobiologia amb fons del Ministeri de Ciència, de l’INTA i de la Comunitat de Madrid. Aquesta recerca és una de les propostes científiques més importants aprovades per la NASA per a realitzar experiments d’astrobiologia en ecosistemes extrems terrestres, al costat d’un projecte en el desert xilè d’Atacama i un altre a l’Antàrtida.
