Un equip de científics suïssos creu haver localitzat la part del cervell en la qual neixen els somnis dels humans, segons va informar la cadena britànica BBC. Els investigadors de l’Hospital Universitari de Zuric (Suïssa) van fer el descobriment quan tractaven a una dona que havia deixat de somiar després d’un vessi que li havia afectat un àrea profunda de la part posterior del cervell. Els científics suggereixen en la publicació Anals de Neurologia que aquest àrea controla els somnis i la seva troballa ofereix un nou angle per investigar-los.
La pacient, de 73 anys, va perdre diverses funcions cerebrals, la majoria vinculades a la visió, quan va sofrir el vessi. Pocs dies més tard va recuperar gairebé totes però després va deixar de somiar, alguna cosa que feia sovint abans. La pèrdua de la capacitat de somiar -juntament amb molèsties visuals- que succeeix al dany d’una secció específica del cervell, rep el nom de síndrome de Charcot-Wilbrand, en honor dels dos eminents neuròlegs que ho van descriure per primera vegada en la dècada de 1880.
Els experts suïssos van decidir seguir investigant a la pacient per tractar de descobrir què part del cervell tenen afectada les persones que sofreixen aquesta síndrome. Revisant les ones cerebrals de la dona mentre dormia durant sis setmanes, van notar que el seu somni no es veia pertorbat, ja que seguia tenint son REM (Rapid Eye Movement, moviment ràpid de l’ull), com és normal.
Sistemes diferents
La dada és significativa perquè el somiar i el somni REM succeeixen junts, encara que algunes recerques apunten al fet que dos sistemes cerebrals diferents estan darrere de cadascun, alguna cosa que ha confirmat la seva troballa, segons els científics suïssos.
Altres estudis han demostrat que parteix de la mateixa regió posterior profunda del cervell està involucrada en el procés visual de rostres i llocs físics importants, així com en el processament d’emocions i memòries visuals, un paquet de funcions que sembla lògic per a l’àrea que controla o genera els somnis.
El director de la recerca, Claudio Bassetti, afirma que els resultats de l’estudi “descriuen per primera vegada amb detall el grau de lesió necessària per produir la pèrdua dels somnis quan no hi ha altres deficiències neurològiques”.
