Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Científics xilens i brasilers identifiquen en el verí de l’aranya “vídua negra” substàncies per guarir la impotència i la càries

Podrien desenvolupar també un anticonceptiu masculí
Per mediatrader 25 de maig de 2005

Investigadors de la Universitat de la Frontera, a Xile, i de la Universitat de Sao Paulo, de Brasil, estudien el verí de l’aranya “vídua negra”, en el qual han identificat substàncies contra la impotència, la càries i fins a un anticonceptiu masculí.

L’equip de científics, liderats pel xilè Fernando Romero i el químic brasiler Antonio de Miranda, ha aïllat molècules de diversos compostos del verí i en proves de laboratori amb conills, rates i ratolins ha aconseguit resultats sorprenents. L’objectiu dels investigadors és crear versions sintètiques de les molècules identificades en el verí de la “vídua negra” (Latrodectus mactans) per patentar futurs medicaments basats en aquestes substàncies.

El descobriment del potencial medicinal d’aquest verí s’ha aconseguit a partir de relats d’homes picats per l’aranya que van experimentar sudoracions, taquicàrdia i erecció involuntària que pot durar fins a tres dies. L’estudi de la substància va permetre identificar una neurotoxina que sembla actuar sobre els cossos cavernosos del penis. A més l’equip de recerca va localitzar un pèptid que té capacitat per reduir la mobilitat dels espermatozoides, la qual cosa porta a pensar en la possibilitat de desenvolupar amb ell un anticonceptiu masculí.

Una altra de les substàncies, pertanyent a la família de les poliamides, trobada en el verí d’aquesta aranya, s’ha revelat eficaç contra bacteris, especialment les del gènere Streptococcus mutans, que causen la càries.

Quan les substàncies estiguin llistes per a la fase de proves clíniques en humans, els investigadors s’associaran amb la farmacèutica xilena Silesia, que podria transformar-les en medicaments comercials. En aquest cas l’empresa es quedaria amb el 20% del valor de la patent i cadascuna de les universitats rebria un 40%.

Els estudis compten amb el patrocini del Fondef-Conicyt (Fons de Foment al Desenvolupament Científic i Tecnològic de la Comissió Nacional de Recerca Científica i Tecnològica de Xile) i del Consell Nacional de Desenvolupament Científic i Tecnològic, de Brasil.