Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació > Cultura i ciència

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Hi havia una vegada… Ciència!

Un grup de nenes i nens de 8 a 10 anys publica un article en una revista científica

Hi havia una vegada una escola en un poblet d’unspocs centenars d’habitants anomenat Blackawton, al comtat de Devon,Anglaterra. Hi havia una vegada un grup d’estudiants d’entre 8 i 10 anys que esvan començar a fer preguntes sobre les abelles que observaven als voltantsdel col·legi. Hi havia una vegada un article científic publicat per nens d’entre8 i 10 anys en la revista Biology Letters, de la Royal Society. No és un conte. El relat d’un descobriment científic realitzat per alumnes de Primària serveix de base per preguntar-se en aquest text per què a les escoles no s’ensenya ciència fent ciència.

Imatge: Daniel Galleguillos

Que a jugar al futbol s'aprèn jugant
a futbol és alguna cosa tan obvi que fins a sonroja recordar-ho. No obstant això, en el
que respecta a la ciència i altres camps del coneixement, la cosa no sembla
tan clara. A l'escola se'ns transmeten molts coneixements científics i
fins i tot, en ocasions, arribem a dissenyar i realitzar experiments, a manipular
aparells i objectes per respondre una pregunta. En la majoria dels casos, la
pregunta no és nova, amb la qual cosa l'activitat no respon al mecanisme de la
curiositat que alimenta la veritable ciència. A més, la contestació es coneix per endavant, fet que bloqueja l'emoció associada a tot
procés de descobriment. Així les coses, en la majoria dels centres educatius els alumnes
duen a terme, com a molt, simulacres del que és la veritable activitat
científica. Solament en explicades ocasions es fan estudis científics en
els quals es busca resposta a una pregunta nova
.

Alumnes d'entre 8 i 10 anys van formular una
pregunta, van dissenyar un experiment per respondre-la, van realitzar les
observacions corresponents i van arribar a les seves pròpies conclusions

Aquest va ser el cas d'un grup de 25 alumnes
d'entre 8 i 10 anys de l'escola de Blackawton, a Anglaterra. Aquests estudiants van formular una
pregunta, van dissenyar un experiment per respondre-la, van realitzar les
observacions corresponents i van arribar a les seves pròpies conclusions.
Assessorats pel neurocientífic Beau Lotto i per David Strudwick, un dels
professors de la mateixa escola, van desenvolupar un projecte de
recerca científica que responia amb dades i observacions una interrogant
que mai ningú havia formulat abans. Per tant, aquest grup ha contribuït
a ampliar el coneixement científic amb nova informació. A més, durant el procés van descobrir alguns aspectes sobre el caràcter i el funcionament de
la ciència que desconeixien.

Una vegada dut a terme l'experiment en
Blackawton i resolta la pregunta, va arribar el moment d'escriure l'article
científic. "Hi havia una vegada..." va ser la fórmula que van utilitzar els alumnes para
obrir l'article en el qual explicaven els resultats del seu estudi
sobre la influència dels patrons de color en el procés durant el qual les
abelles escullen una flor per alimentar-se
. A més de la ja esmentada "Hi havia una
vegada...", en ell apareixen frases i expressions com "Després vam posar el recipient
amb les abelles en la nevera de l'escola (i vam fer pastís d'abella :-)", "Fase d'entrenament 2 (el puzle? ta ta taaaaaa)". La
discussió dels resultats s'obre amb la frase "Aquest experiment és
important perquè, per la qual cosa sabem, ningú en la història (inclosos els
adults) ha realitzat aquest experiment abans". I l'article conclou així: "La
ciència és divertida perquè fas coses que ningú ha fet abans".

"Aquest experiment és important perquè, per la qual cosa sabem, ningú en la història (inclosos els adults) ha realitzat aquest experiment abans. La ciència és divertida perquè fas coses que ningú ha fet abans", comentaven en les seves conclusions

Encara que el disseny i la realització dels
experiments es van fer en quatre mesos, la publicació dels
resultats va portar quatre anys. L'article, titulat 'Blackawton bees' i redactat pels nens i il·lustrat també per
ells amb dibuixos pintats amb llapis de colors, es va enviar a les revistes
Nature, Science, Current Biology i PLOS ONE. Amb bones paraules, aquestes
revistes van rebutjar la seva publicació adduint que l'article no s'adaptava a
els seus paràmetres editorials.

Però Beau Lotto estava decidit al fet que s'apreciés
el treball des d'un punt estrictament científic, i no solament des del
punt de vista formal. Així que va enviar l'article a dos neurocientífics de
prestigi internacional perquè ho valoressin. Una vegada llegit, tots dos assessors van corroborar
l'interès científic dels resultats que s'exposaven en el
text. Aquestes opinions van ser una ajuda fonamental perquè l'editor de la
revista Biology Letters acabés
publicant l'estudi
.

Davant aquesta història, la pregunta que sorgeix
és: "Uns nens de vuit anys han publicat un article científic en
una revista de prestigi internacional?". I després de rebre una nova
confirmació, se sol sentir: "Són superdotats?". I quan es respon que no,
un es troba davant cares que no aconsegueixen allunyar la incredulitat. Però la
pregunta clau i interessant aquí és per què això no succeeix
més sovint, és a dir, per què a les escoles no s'ensenya ciència fent
ciència?
Si es pensa una mica en aquesta qüestió, és molt difícil justificar que
no es faci. Es tracta, en última instància, que els alumnes formulin
preguntes significatives per a ells i que les responguin utilitzant un protocol
científic. Segur que els 25 autors de l'article 'Blackawton bees' tenen avui una idea de la ciència diferent de la
que tenen la majoria d'estudiants, que es dediquen a memoritzar amb abnegació
les parts d'una cèl·lula o a reproduir experiments de laboratori esperant
obtenir un resultat definit per endavant. Poca gent dubta que la curiositat i
l'emoció del descobriment són els autèntics motors de la veritable ciència.
Per què no aprofitar-los més a les escoles?

Per finalitzar, recomanem
visionar aquest vídeo en el qual el mateix Beau Lotto i Amy
O'Toole, una de les autores de l'article, expliquen la seva experiència.

L'article 'Blackawton bees', per cert, està penjat en
la web de la revista Biology Letters i es pot consultar de forma gratuïta.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte