Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació > Cultura i ciència

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Roberto Soto, president de l’Associació de Professionals de Biblioteques Mòbils

Quan un bibliobús obre les seves portes es converteix en la biblioteca pública d'aquest lloc

Imatge: CONSUMER EROSKI

El primer bibliobús que va circular per Espanya data de 1938. Lloc en funcionament per la Generalitat de Catalunya, la seva missió era oferir un servei bibliotecari per als soldats del front en plena Guerra Civil. Però la seva història va quedar interrompuda. Aquest autocar va realitzar el seu últim viatge camino de França carregat d’intel·lectuals cap a l’exili; curiosament, el seu conductor era l’escriptor català Pere Quart. Fins a 1953, amb la inauguració dels bibliobuses de la Direcció General d’Arxius i Biblioteques, no es produeix l’arrencada normalitzada, amb continuïtat fins avui en dia, dels serveis de biblioteques mòbils al nostre país.

Roberto Soto, llicenciat en Geografia i Història i en Documentació i cap de secció de Coordinació Bibliotecària de la Diputació de Lleó, porta prop de 20 anys exercint com a bibliotecari, i des de 1991 treballant amb bibliobuses. Com a president de l’Associació de Professionals de Biblioteques Mòbils (ACLEBIM), ens acosta en aquesta entrevista a la situació actual dels bibliobuses a Espanya i al principal objectiu de l’associació: defensar en totes les comunitats autònomes el caràcter necessari d’aquesta mena de serveis bibliotecaris, donat la seva enorme labor cultural i social.

Quina és la funció d’un bibliobús?

Un bibliobús és, ni més ni menys, que una biblioteca pública, amb la particularitat que no està fixa en un punt d’una població, sinó que es desplaça periòdicament a poblacions o barris segons una programació prefixada per endavant. Quan un bibliobús obre les seves portes, estigui on estigui, es converteix en la biblioteca pública d’aquest lloc i d’aquests habitants, oferint-los tots els serveis bibliotecaris que són propis a aquesta mena de biblioteca.

Per què sorgeix la necessitat d’aquests serveis?

Són dos les raons de ser dels bibliobuses. D’una banda, el dret constitucional de tots els espanyols a l’accés a la cultura i l’obligació dels poders públics per a procurar-l’hi; per una altra, el fet que existeixin circumstàncies, fonamentalment econòmiques i demogràfiques, que no aconsellin o impedeixin l’establiment d’una biblioteca fixa en determinades poblacions.

Com s’organitzen les biblioteques mòbils?

Un bibliobús és la biblioteca pública de diverses poblacions al mateix tempsUn bibliobús és la biblioteca pública de diverses poblacions al mateix temps, en conseqüència necessita una organització que equilibri la seva presència conformement a les característiques de cadascuna d’elles, al mateix temps que es garanteixin unes mínimes condicions de qualitat en els seus serveis. Això obliga a una planificació anual en la qual intervé un cúmul molt gran de factors, alguns dels quals no són estrictament bibliotecaris. Així, caldrà conjugar el volum d’habitants de cada nucli, la seva situació geogràfica, les infraestructures, les comunicacions telemàtiques, les condicions meteorològiques, l’orografia, els gustos dels lectors, la demografia, els ritmes vitals (societat urbana o rural, activitat econòmica predominant…), recursos amb els quals es compta, etc.

Amb quina periodicitat presten els seus serveis?

La consideració de tots els factors esmentats anteriorment comporta una organització del servei de bibliobuses variable segons els casos. En aquest sentit existeixen periodicitats en les visites que oscil·len entre el mes, els quinze dies i la setmana. El mateix ocorre amb el nombre de documents que es pot prestar cada vegada. En qualsevol cas, una regla essencial d’aquests serveis és la flexibilitat, és a dir, l’adaptació a cada cas concret, perquè és una de les claus per a connectar millor amb els usuaris, que, per part seva, solen correspondre amb una acusada implicació i complicitat.

Són suficients els bibliobuses que circulen actualment per Espanya per a atendre la demanda real d’aquests serveis?

Els 77 bibliobuses que funcionen en tot el territori nacional són insuficientsActualment, els bibliobuses són concebuts per moltes comunitats autònomes com la manera idònia per a aconseguir una atenció bibliotecària del cent per cent de la població; no obstant això, els 77 bibliobuses que funcionen en tot el territori nacional són clarament insuficients per a aconseguir aquesta comesa.

Quines comunitats estan més avançades en l’oferta d’aquests serveis i quins més estancades?

Pel número de bibliobuses destaca Castella i Lleó, amb una mica menys de la meitat nacional (32). No obstant això, l’avantguarda en la redacció de plans autonòmics de bibliobuses, en la dotació tecnològica i en les possibilitats de servei radiquen a Catalunya, Comunitat de Madrid, Castella-la Manxa i Múrcia fonamentalment, la qual cosa no lleva mèrit al treball innovador de províncies com Zamora, Cadis o Granada.

A quants municipis atenen i a quina població aconsegueixen?

Actualment, els bibliobuses atenen 1.767 municipis, al voltant dels 851.000 ciutadans, si bé encara queden sense cap mena de servei bibliotecari a Espanya 3.087 municipis, és a dir, 1.486.455 habitants.

Quants usuaris fan ús del servei de bibliobuses a l’any? Quin és el seu perfil?

Entre el 10% i el 15% del total dels habitants de les poblacions ateses visiten els bibliobusesA grans trets, el públic que visita els bibliobuses ve a suposar entre el 10% i el 15% del total dels habitants de les poblacions ateses. En la seva major mesura, es tracta de població rural, de nuclis petits, amb precàries prestacions culturals i males comunicacions. Segons les seves edats, es tracta de nens en edat escolar fins a Primària i de persones majors des dels 60 anys d’ara endavant. D’altra banda, encara que són menys, també existeixen bibliobuses amb parades urbanes, fonamentalment dedicats a barris perifèrics, en els quals l’arc d’edats és una mica més variat.

Depenen d’una biblioteca central determinada o xarxa de biblioteques o per contra funcionen amb independència d’altres serveis bibliotecaris?

Coexisteixen dos models: el bibliobús dependent d’una biblioteca mare, que pot ser municipal, comarcal o una biblioteca pública de l’Estat, i el bibliobús independent de qualsevol biblioteca, sota entitats com els centres provincials coordinadors de biblioteques o algunes delegacions provincials de cultura.

Existeix un model de gestió vàlid en tot el territori espanyol i algun marc legal o normatiu que empari aquests serveis?

No específicament. Aquests serveis depenen de l’ordenament legal de cada comunitat autònoma, en concret de les seves respectives lleis de biblioteques i la normativa que les desenvolupa. Encara que no es conceben els serveis mòbils de biblioteca fora dels seus respectius sistemes bibliotecaris autonòmics, solament han redactat els seus respectius Plans de Bibliobuses les comunitats de Madrid, Castella-la Manxa i Catalunya, com a elements normatius dins de la seva legislació bibliotecària general. D’altra banda, un cas curiós el representa Galícia, que és l’única que en la seva Llei de Biblioteques dedica tot un capítol als serveis mòbils i els ha suprimit sense solució de continuïtat.

Quina és la funció del personal que atén els serveis de bibliobuses?

Els ciutadans valoren molt el servei d’orientació i assessorament del personal del bibliobúsEl normal és que en un bibliobús treballin dues persones, un conductor i un bibliotecari. Les funcions de tots dos varien segons les comunitats i les províncies, si bé la base del seu treball és dispensar als ciutadans les prestacions bibliotecàries pròpies de la biblioteca pública.Fonamentalment es tracta de la gestió del préstec de documents i de la satisfacció de les necessitats informatives dels usuaris, especialment en el referit a la recomanació de lectures i en l’orientació i assessorament en l’ús del bibliobús, funció aquesta molt considerada pels ciutadans davant la càrrega de valor afegit que suposa. També el personal del bibliobús intervé en la selecció i preparació dels fons que porta i en la planificació i disseny de les diferents rutes.

A més del tradicional préstec de llibres, quins altres serveis presta un bibliobús?

És una font extensa de possibilitats a l’hora de programar prestacions. Independentment que pugui haver-hi altres més, actualment s’estan oferint préstecs col·lectius, és a dir, de lots bibliogràfics a escoles, associacions, fàbriques…; també s’estan prestant pel·lícules, documentals, jocs d’ordinador, música i revistes; s’elaboren i difonen guies de lectura; s’organitzen concursos, espectacles, xerrades amb autors i altres activitats d’animació a la lectura. El bibliobús pot estar present també en els actes lúdics i culturals de la localitat; possibilitar l’accés públic a Internet, a més de la consulta de catàlegs i bases de dades propis; realitzar campanyes de conscienciació sobre diferents temes… En suma, ofereix la major part dels serveis que pot dispensar qualsevol biblioteca pública fixa.

En quina mesura s’han adaptat els bibliobuses a les noves tecnologies?

La integració de les noves tecnologies ha augmentat notablement els índexs de qualitat en les seves prestacionsLa integració de les noves tecnologies en aquesta mena de serveis bibliotecaris és un element irremeiable alhora que ha augmentat notablement els índexs de qualitat en les seves prestacions. Es va començar amb la informatització de les labors internes de gestió dels fons, per a passar a automatitzar les activitats relacionades amb els usuaris; així mateix, amb la instal·lació de connexions de telefonia mòbil o per via del satèl·lit s’ha possibilitat oferir als usuaris posats d’accés a Internet, amb el que s’amplia enormement l’oferta de consulta, alhora que possibilita treballar en temps real amb els catàlegs i les bases de dades pròpies.L’últim repte de les noves tecnologies per als bibliobuses el constitueixen la seva presència en la Xarxa mitjançant la confecció de pàgines web on s’informi puntualment dels seus serveis (horaris, parades, reglament de préstec…), i en les quals la participació dels usuaris ha de ser cada vegada major a través de la web social en qualsevol de les seves formes, ja siguin blogs, wikis o sindicació de continguts.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions