Un grup de paleontòlegs de la universitat californiana de Berkeley es troba excavant a la vall d’Awash, a la regió etíop d’Afar, a la recerca de restes d’homínids. Segons han fet públic en la revista “Nature” han trobat una sèrie de fòssils d’Australopithecus anamensis de 4.200.000 anys d’antiguitat.
La troballa, que il·lumina un dels períodes més llunyans de la història de l’origen de l’home, confirma definitivament la idea que aquesta espècie d’homínids es troba en la línia evolutiva directa de l’ésser humà modern.
Després d’estudiar els nous fòssils els científics conclouen que els qui sustenten la teoria que aquesta espècie ancestral va ser un avantpassat directe d’Autralopithecus afarensis tenen raó. L’espècie Autralopithecus afarensis inclou el famós esquelet conegut com “Lucy” i de la qual va sorgir el gènere “Homo” al que tots pertanyem.
Des del punt de vista anatòmic, i no només del cronològic, els fòssils emplenen el buit que existia prèviament entre els primers Ardipithecus ramidus, que van viure fa 4.400.000 anys i els més recents Australopitecus afarensis, que ja estaven presents en aquesta regió d’Etiòpia fa 3.400.000 anys. L’espècie anamensis no és nova per a la Ciència, però es tracta de la primera vegada que les tres espècies apareixen en el mateix lloc i en successió cronològica. Una de les possibles explicacions seria que, senzillament, els Ardipitecus ramidus van evolucionar primer en Australopitecus anamensis, que al seu torn ho van fer en afarensis.
No obstant això, existeix una altra possibilitat, i és que els anamensis emergissin d’una branca lateral del gènere Ardipitecus. Si fos així, tots dos haurien pogut conviure durant llarg temps abans que es produís la desaparició de l’espècie “mare”.
Les restes d’anamensis trobats ara a Etiòpia pertanyen almenys a vuit individus diferents i l’espessor de la capa d’esmalt de les seves dents, molt major que la pròpia d’Ardipitecus, suggereix que aquests homínids s’havien adaptat a menjar llavors i arrels molt dures. En moltes espècies, aquesta és una dieta a la qual es recorre davant l’escassetat d’altres recursos alimentosos, encara que en aquest cas no queda encara clar el motiu pel qual va ser adoptada. Alguns suggereixen que la raó podria trobar-se en el fet que els Australopithecus anamensis vivien encara en els arbres.
