Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Educació subvenciona un projecte per recollir els satèl·lits “morts” que suren a l’espai

Mitjançant amarres electrodinàmiques aquests enginys abandonarien l'òrbita en la qual es troben

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 02deAgostde2005

El Ministeri d’Educació i Ciència ha atorgat una beca a un estudiant espanyol perquè desenvolupi un sistema de recollida dels satèl·lits “morts” que suren a l’espai, uns 7.500, mitjançant amarres electrodinàmiques, cables fins pels quals circula un corrent que obligaria a aquests enginys a abandonar l’òrbita en la qual es troben.

En l’actualitat existeixen en l’òrbita terrestre més de 8.000 objectes identificats, dels quals només 500 estan operatius. Manuel Sanjurjo, responsable del projecte, creu que és important “caçar” aquests satèl·lits perquè suposen una amenaça per a les operacions espacials.

El sistema podria incorporar-se als nous satèl·lits, de manera que al final de la seva vida operativa l’amarra electrodinàmica es desplegués i provoqués el seu descens sense utilitzar combustible addicional. Pels quals ja s’han quedat sense activitat, la idea de Sanjurjo és que un vehicle propulsat per aquestes mateixes amarres s’adossi al satèl·lit i ho baixi de l’òrbita.

La normativa sobre satèl·lits “morts” estableix que s’enviïn a una òrbita cementiri, a 2.500 quilòmetres d’altura, o bé que s’asseguri la seva reentrada i destrucció en l’atmosfera, “requisits que encareixen la missió o rebaixen la vida útil del satèl·lit”, assenyala l’estudiant.

La resistència aerodinàmica assegura la reentrada en l’atmosfera sempre que el satèl·lit estigui per sota dels 500 quilòmetres. La dificultat resideix en els quals estan entre els 700 i els 1.500 quilòmetres, on aquesta resistència no funciona igual i és més lenta; i on el problema és “apressant” pel gran nombre d’ells que s’acumulen.

Segons Sanjurjo, aquest inconvenient podria evitar-se amb les amarres electrodinàmiques, ja que “la resistència electrodinàmica frena al satèl·lit, disminueix l’altura de l’òrbita i pot usar-se forçant la reentrada en temps curts i sense consum de combustible”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions