Per què xiulem?
Mentre estem distrets, quan estem alegres, per a avisar a algú… Hi ha múltiples situacions en les quals emetem aquest agut so al qual anomenem xiulada. Però, per què ho fem? Un estudi realitzat en la Universitat de Chicago assenyala que les persones xiulen per a distreure el cervell de la sobrecàrrega. La xiulada funciona de manera similar al cant, en calmar el cervell. En xiular espontàniament, el cervell es distreu.
A més, hi ha xiulades artístiques, gairebé com a cançons, i també altres utilitzats per a donar ordres (a gossos pastors, etc.), mostrar desacord o empipament, avisar a algú d’un perill o de la nostra arribada i fins i tot com una manera de comunicar-se.
Beneficis de les xiulades
✅ Beneficia a la circulació
Xiular resulta molt beneficiosos per a la circulació sanguínia.
✅ Ajuda a relaxar-se
Quan xiulem augmenta la capacitat pulmonar i això ajuda a sentir una profunda relaxació, alguna cosa que ajuda a eliminar l’estrès.
✅ Activa l’escorça cerebral
Xiular estimula moltes parts de l’escorça cerebral que estan associades amb el moviment.
✅ Estimula l’audició
Activa parts associades a l’audició (lòbul temporal superior i lòbuls frontals).
✅ Impulsa l’habilitat de la parla
involucra també molts i diferents músculs, com la llengua i tot el sistema laringi.
De fet, s’utilitza en teràpies de rehabilitació per a pacients que han sofert un infart cerebral o vascular i hagin quedat amb algun problema de llenguatge. Està demostrat que “xiular ajuda a recuperar l’habilitat de la parla“.
És com un llenguatge parlat més?
👉 Què és el xiulo
Hi ha casos en què la xiulada va més enllà. És el que succeeix en els llenguatges de silbos, que existeixen en cultures tradicionals. Habitualment sorgeix aquest tipus de llenguatge en terrenys muntanyencs o de bosc dens, on les xiulades poden sentir-se molt més que els crits o la parla. De fet, les xiulades o silbos poden arribar a escoltar-se entre dos i vuit quilòmetres de distància; així, permet que persones molt allunyades puguin comunicar-se.
👉 Efectes del xiulo en el cervell
Una característica interessant que té el xiulo és que activa la mateixa zona neuronal que la parla, i posa en marxa tots dos hemisferis del cervell:
- en tenir to activa l’hemisferi dret.
- en transmetre missatges amb significats concrets, posa en marxa l’hemisferi esquerre.
Un treball de la Universitat de La Llacuna -que va aparèixer publicat en la revista “Nature”- reflecteix que les regions de l’hemisferi esquerre implicades en el processament del llenguatge estan especialitzades en tasques de comunicació, independentment de la modalitat del senyal, ja sigui una paraula parlada, una xiulada o un signe gestual. A més, l’estudi confirma que el xiulo gomer és una entitat lingüística a nivell neurobiològic que el cervell reconeix i processa igual que el llenguatge parlat.
El nostre cervell processa, llavors, la xiulada com un llenguatge parlat més? És el que asseguren diversos estudis realitzats al llarg de diverses dècades. Entre altres, investigadors de les universitats de La Llacuna (Tenerife) i Washington (els EUA), així com de l’Hospital Universitari de Canàries.
L’estudi publicat en Nature assenyala que es va explorar amb ressonància magnètica funcional el cervell de cinc experts silbadores de La Gomera, i el d’altres cinc voluntaris, també de parla espanyola, però sense coneixements de xiulo.
- Per a efectuar aquesta recerca, els científics van explorar l’activitat cerebral dels deu voluntaris amb ressonància magnètica funcional mentre executaven dues senzilles tasques.
- La primera era escoltar, durant tres minuts, frases gravades en espanyol i en xiulo.
- En la segona, havien de dir quantes vegades apareixia una paraula en espanyol o en xiulo gomer en una successió de diferents paraules/xiulades que escoltaven cada 30 segons, amb fases de silenci d’igual durada, al llarg de tres minuts.
- El professor Manuel Carreiras, de la Universitat de La Llacuna, precisava en el citat estudi que quan els cinc experts en xiulo gomer sentien frases xiulades s’activaven diverses regions específiques de l’hemisferi esquerre del cervell, com una zona de la regió posterior temporal parietal i del còrtex frontal premotor. L’interessant és que aquestes àrees són conegudes per estar implicades en la comprensió i producció del llenguatge parlat.
👉 Tipus de xiulo
A Canàries, Grècia, Turquia, la Xina i Mèxic, entre altres zones, existeixen llenguatges xiulats, segons precisa el professor David Corina, de la Universitat de Washington.
🔺 Xiulo gomer
Aquest és el nom que rep aquesta forma de comunicació, capaç d’expressar pràcticament tots els vocables espanyols amb dues vocals i quatre consonants xiulades.
Introduït per berbers abans del descobriment d’Amèrica, el xiulo gomer va resultar molt útil perquè els pastors poguessin comunicar-se a quilòmetres de distància a les muntanyes.
Fins als anys 40, va formar part de la vida diària de La Gomera. Per a evitar la seva desaparició, en 1999 va començar a introduir-se a les escoles de l’illa canària.
El cim va arribar amb la declaració com a Patrimoni Immaterial de La Humanitat en 2009. Així i tot, el número de silbadores no és molt nombrós.
🔺 Inuit de Groenlàndia
Els empren xiulades per a donar instruccions durant la caça de balenes.
🔺 Mazateco de Mèxic
Com en el cas del xiulo gomer, aquestes xiulades no es limiten a una sèrie de xiulades formalitzades, sinó que és un reflex fidel de l’idioma mazateco parlat. Per a donar determinades entonacions, s’ajuden de fulles d’arbres.
🔺 Hmong del sud-est asiàtic
Aquest poble, que viu a l’Himàlaia, usa les xiulades per a comunicar-se entre agricultors i caçadors. Però, a més, s’utilitza en el festeig.
