Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El descobriment d’una “miniestrella” aporta noves claus sobre la formació dels astres

Aquesta troballa obligarà a teorizar de nou sobre quines masses tenen els objectes més petits de l'Univers i com són produïts per la naturalesa
Per mediatrader 20 de gener de 2005

Un grup internacional d’astrònoms ha descobert una “miniestrella” la massa de la qual permetrà conèixer les propietats dels cossos estel·lars petits de l’Univers i que modificarà les prediccions teòriques fins ara conegudes en aquest àmbit.

La troballa d’aquest estel, denominada ABDor C, i situada en l’hemisferi sud, en la constel·lació del Daurat, forçarà als astrònoms a teorizar de nou sobre quines masses tenen els objectes més petits de l’Univers i com són produïts per la naturalesa, segons José Carlos Guirado, del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i un dels integrants del grup descobridor juntament amb experts de la Universitat d’Arizona (EUA), del Centre d’Astrofísica Harvad-Smithsonian (EUA) i de l’Institut Max Planck d’Heidelberg (Alemanya).

“Amb aquest descobriment es qüestiona tots els planetes flotants… tots han de ser revisats”, assegura Guirado. I això és així perquè ara es té la mesura de massa dels objectes situats en el Sistema Solar i percebuts des de la Terra, amb el que es coneix el seu pes i se sap distingir si són nanes marrons, estels o planetes flotants (de menor a major massa).

Radiotelescopios en xarxa

La tècnica empleada per aquest grup internacional ha estat la interferometría de molt llarga base o VLBI, en la qual participen desenes de radiotelescopios distribuïts sobre la superfície terrestre per crear imatges d’alta resolució de cossos celestes. “La imatge d’aquest objecte ha permès a l’equip mesurar directament, per vegada primera, la massa d’un objecte jove”, explica el científic valencià, que va començar a treballar en aquest projecte en 1994.

“L’objecte, 100 vegades més feble que l’estel entorn de la qual orbita, és 93 vegades més pesat que Júpiter, gairebé el doble de massa que les prediccions teòriques. Aquest resultat desafia les idees actuals sobre la població de nanes marrons i l’existència de planetes extrasolars flotants”, postil·la l’astrònom.

“A la nit, en el camp, veus els estels. La lluentor ho detectes, però la massa, la qual cosa pesen, no. Ara hem aconseguit mesurar de manera independent la lluentor i la massa d’una miniestrella”, conclou Guirado.