D’acord amb el tradicional model conegut sobre la formació del cosmos, les galàxies més grans haurien nascut de la fusió de nebuloses d’estels de menor grandària o de l’absorció de petites galàxies per altres majors. No obstant això, un estudi publicat en la revista Nature ha donat a conèixer la troballa d’una nova galàxia, situada a més de 10.000 milions d’anys llum de la Terra, que per la seva densitat i composició compacta qüestiona la teoria actual.
Els autors de l’estudi, tres científics de les prestigioses universitats de Yale, Princeton i Leiden, van observar durant 29 hores aquesta curiosa galàxia, a la qual han denominat 1255-0, gràcies a l’espectógrafo GNIRS que treballa amb l’infraroig proper del telescopi Gemini South.
El seu descobriment va sorprendre als astrònoms perquè les seves característiques posen de manifest que les galàxies podrien haver augmentat la seva grandària sense necessitat d’absorbir a altres estels. La 1255-0 s’ha considerat com una predecessora de les grans galàxies el·líptiques més properes, i que, si ben petita, és igual de massissa i, per tant, més densa.
Gràcies al desajustament cap al vermell del seu espectre lluminós, van calcular que s’havia allunyat de la Terra uns 10.700 milions d’anys llum, per la qual cosa la llum que rebem procedent d’elles s’hauria originat quan l’univers només tenia 3.000 milions d’anys d’antiguitat. També van aconseguir mesurar la velocitat mitjana de la rotació dels estels al voltant d’aquesta galàxia malgrat el seu feble senyal. La seva rapidesa va posar de manifest que era quatre vegades més massissa que la Via Làctica (galàxia a la qual pertany el nostre planeta i que és una galàxia el·líptica), però sis vegades més petita.
L’astrofísic Glazebrook va considerar que els probable que l’evolució de les grans galàxies obeeixi a regles que encara no han estat descobertes. A més, va predir que en els propers anys es descobriran centenars de galàxies, semblants a la 1255-0, que potser permetin l’elaboració d’un nou model d’evolució de l’univers.
