Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El dinosaure més gran d’Europa va viure a Terol fa entre 110 i 130 milions d’anys

L'herbívor, les restes del qual van ser presentats ahir, mesurava més de 30 metres i pesava entre 40 i 50 tones

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 26deFebrerde2004

En el territori que és avui dia Teruel va viure, fa entre 110 i 130 milions d’anys, el dinosaure més gran d’Europa. Era herbívor, mesurava de 30 a 35 metres del cap a la cua i pesava entre 40 i 50 tones. Les restes d’aquest gegant del Cretàcic van sortir a la llum al maig de 2003 en un camp de cultiu de la localitat turolense de Riodeva i ahir es va presentar en societat un dels seus húmers. L’os de l’avantbraç mesura 1,78 metres de llarg i és el més gran d’aquest tipus trobat mai.

“La grandària de l’húmer no implica que estiguem davant el dinosaure més gran del món”, precisa Luis Alcalá, director de la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol. El més gran és, de moment, l’Argentinosaurus, un altre herbívor “l’húmer del qual no ha aparegut, però que es calcula que mesuraria 1,81 metres”. El dinosaure turolense -que pertany a una nova espècie i encara no ha estat batejat- va ser el de major grandària del supercontinente de Laurasia, que en el Cretàcic incloïa Europa, Amèrica del Nord i Àsia.

L’entorn en el qual va viure era molt diferent del Terol actual. “Fa 130 milions d’anys, la línia de costa estava molt pròxima, perquè el territori del que avui és la Comunitat Valenciana estava submergit”, explica Alcalá, director de les excavacions. La regió de Riodeva era “una zona deltaica de transició entre el mitjà continental i el marí. Era un mareny solcat per canals fluvials”. Cocodrils, peixos, dinosaures herbívors i altres carnívors de petita grandària compartien l’entorn amb el gegant descobert.

L’animal -de llarg coll i cua, i cap proporcionalment petit- caminava de quatre grapes lenta i pesadament per un món sense herba ni flors -van aparèixer milions d’anys després-, però “amb vegetació molt exuberant”, composta de falgueres, coníferes, gimnospermes… El clima, més calorós i humit que avui dia, no era tan estacional com l’actual. Els paleontòlegs atribueixen als sauròpodes -els dinosaures a la família dels quals pertany el de Riodeva- hàbits gregaris. “El més probable és que hi hagués rajades, però no sembla que fos molt comú que un individu visqués el temps necessari per a aconseguir les dimensions d’aquest, ja que s’han trobat molt poques restes a tot el món”, indica Alcalá.

Restauració en laboratori

El jaciment de Barrihonda va ser identificat al maig de l’any passat i té uns 400 metres quadrats de superfície, dels quals només s’ha excavat una petita part. “Té l’aspecte d’un lloc ple d’ossos”, destaca el paleontòleg. Com es tracta d’un antic camp de cultiu, les restes situades en la superfície estan destrossats per les labors agrícoles i han hagut de ser restaurats en el laboratori.

Nou mesos de treball dels set paleontòlegs dirigits per Luis Alcalá s’han plasmat en la recuperació d’una pota davantera gairebé completa -l’húmer, el radi, la ulna (el cúbit en humans), les falanges i els metápodos-; de fragments d’una pota posterior -restes del fèmur, la tíbia, la fíbula (el peroné en humans), els metápodos i les ungles-; i algunes vèrtebres, costelles i part del maluc.

Concretament l’húmer, que es va trobar molt fragmentat i ha estat reconstruït, “ens serveix de referència a l’hora de comparar els esquelets de diferents exemplars”, apunta Alcalá. El més gran dels húmers descoberts fins ara, el del dinosaure egipci Paralititan, mesura 1,69 metres, nou centímetres menys que el turolense.

Els treballs continuaran sobre el terreny a la caça de peces clau com el crani o altres parts del cos de l’animal. D’aparèixer més restes, la troballa de Terol podria convertir-se en un dels tres o quatre més importants del món. Científics d’altres països ja s’han interessat pel descobriment.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions