La psicòloga de la Universitat del País Basc (UPV) Maite Garaigordobil ha desenvolupat un projecte l’objectiu del qual és ajudar els estudiants a millorar els seus valors i els seus comportaments socials. Aquesta iniciativa es fonamenta en els anomenats jocs cooperatius, aquells en els quals ningú gana ni perd i el principal objectiu de la qual és fomentar la relació fluida entre els participants. Garaigordobil ha creat més d’un centenar d’aquestes activitats lúdiques en una recerca a la qual ha dedicat tres anys de treball i que ha estat premiada pel Ministeri d’Educació. L’estudi, titulat “Disseny i avaluació d’un programa d’intervenció socioemocional per a promoure la conducta prosocial i prevenir la violència”, està dirigit a alumnes de cinquè i sisè de Primària (d’entre 10 i 11 anys) i ja ha estat provat amb èxit en centres escolars de la província de Guipúscoa.
En l’experiència van participar el passat curs 86 nens de dues escoles que van ser distribuïts en dos grups: 54 van prendre part en els més de 110 jocs proposats per l’experta i la resta va quedar al marge. Tots ells van completar un test al setembre per a conèixer les seves actituds i van ser sotmesos a un nou examen al juny per a contrastar els resultats dels uns i els altres. La recerca va demostrar que els alumnes que van jugar van aconseguir més progressos que els altres en la seva autoestima, capacitat d’autocontrol, comunicació, creativitat, superació de la timidesa, etcètera. Però, a més, els avanços van ser més significatius en nens que, abans de començar el curs, presentaven “baixos nivells de desenvolupament social, emocional i cognitiu” i que a vegades es traduïen en conductes socials i delictives, agressivitat i inestabilitat.
L’especialista explica que el joc “permet al nen desenvolupar el seu pensament, satisfer necessitats, elaborar experiències, expressar i controlar emocions, posar-se en el punt de vista d’un altre, ampliar els horitzons de si mateix, aprendre a cooperar, a comunicar-se amb els altres…”. Els escolars adquireixen bones actituds socials -donar, ajudar, cooperar, compartir i consolar- i, al mateix temps, interioritzen la importància de treballar en equip enfront de la competitivitat. “Els objectius es relacionen de tal manera que cadascun pot aconseguir la seva meta només si els altres aconsegueixen les seves”, resumeix la psicòloga.
Una activitat més
Garaigordobil considera que bona part de l’èxit d’aquests jocs és que siguin inclosos dins dels programes escolars com una activitat més, i no com una cosa excepcional al currículum. Els alumnes inclosos en l’experiència jugaven sempre el mateix dia de la setmana durant dues hores sota la supervisió del seu mestre i d’un observador. La responsable de la recerca i els seus col·laboradors mantenien reunions periòdiques en les quals analitzaven les sessions i proposaven millores, si anessin necessàries.
L’ideal per a la psicòloga és desenvolupar les activitats lúdiques en un espai ampli, com el gimnàs del centre o una estada similar. Abans de començar els jocs -sol haver-hi dos o tres per classe-, els nens se sentin formant un cercle i el docent els explica les regles. En “Contes Morals”, per exemple, els alumnes es distribueixen en equips de quatre o cinc jugadors i han d’inventar entre tots un relat que contingui algun missatge moral implícit, que després representen dramàticament. Després s’obre un temps de debat i responen a diverses preguntes.
Un altre joc cooperatiu és “Música i Associacions”, que estimula la fantasia, la comunicació, la imaginació i la creativitat a través de les sensacions que perceben els nens en escoltar una peça musical de forma relaxada. Després, cada jugador descriu en un paper la situació o escena que ha imaginat en sentir la música i totes les paperetes s’introdueixen en una bossa. Posteriorment, els nens, per torns, les extreuen i les llegeixen en alta veu per a conèixer les emocions dels altres.
Buit important
L’autora de la recerca té constància que existeixen col·legis que, pel seu compte, tracten de desenvolupar programes d’aquest tipus per a millorar l’anomenada educació transversal dels estudiants. Subratlla, no obstant això, que “encara queda molt per fer” en aquest terreny i que només la implicació directa de les institucions permetria als centres escolars apostar per aquestes activitats de manera “regular” i no sols puntual, com ocorre en moltes ocasions. “Continua havent-hi un buit important en aquesta matèria. Cal dissenyar programes de desenvolupament moral perquè els nens siguin sensibles cap als problemes dels altres i per a impulsar el diàleg, la tolerància, la no violència i la no agressivitat”, ressalta l’experta.
Quan l’equip dirigit per Maite Garaigordobil va preguntar als alumnes si els debats posteriors als jocs els havien servit d’alguna cosa, van respondre que havien après a expressar el que pensen i a arribar a acords amb els altres; a fer amics, respectar als altres i resoldre conflictes; a escoltar i respectar les opinions dels altres i a conèixer-se més ells mateixos. El joc també va acréixer la confiança dels alumnes en els seus companys, va ajudar a alguns a vèncer el seu retraïment i va consolidar un major acatament de les normes. No obstant això, l’experta precisa que l’èxit d’aquesta i altres experiències mai tindrà efectes duradors si l’educació en valors queda restringida a l’horari de classe i no té continuïtat a casa.
