Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els assoliments obtinguts en física quàntica mereixen el premi Nobel

L'Acadèmia de Ciències sueca reconeix els esforços de dos russos i un britànic per desenvolupar, entre altres camps, en el de la medicina

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 08deOctubrede2003

Els investigadors russos Alexei Abrikosov i Vitaly Ginzburg, així com al britànic Anthony Leggett, han estat recompensats amb el premi Nobel de Física 2004 per uns treballs que van ser determinants per a esclarir dos fenòmens de la física quàntica: la superconductivitat i la superfluïdesa.

Els materials superconductors s’utilitzen en les imatges magnètiques en el diagnòstic mèdic i també en física, en els acceleradors de partícules. Així mateix, el coneixement dels líquids superfluids ajuden els científics a conèixer millor el comportament de la matèria en els seus estats energètics més baixos i ordenats.

La primera pàgina del llibre de la superconductivitat es va escriure a principis del segle passat, quan en 1911 el físic holandès Heike Kammerling Onnes va desenvolupar les primeres tècniques criogèniques per a refredar mostres de materials fins a alguns graus per sobre del zero absolut (-273,15 graus centígrads). Aquest investigador va ser el primer que va aconseguir portar l’heli per sota del seu punt de liqüefacció, obrint les portes a les temperatures molt baixes. En aquella època -va ser guardonat amb el Nobel en 1913- el laboratori d’Onnes era un dels pocs en el món que disposava de la capacitat tecnològica suficient com per a estudiar les propietats de la matèria a baixes temperatures.

En la dècada dels trenta es va observar la superconductivitat en cossos composts, però fins a 1950 Frölich no va intentar oferir una explicació del que succeïa dins d’un superconductor. En aquesta dècada, el físic rus Alexei Abrikosov va descriure la teoria bàsica del comportament d’un superconductor respecte a un camp magnètic extern. Abrikosov es va recolzar en les conclusions de treballs realitzats per Vitaly Ginzburg -amb qui comparteix ara el Nobel de Física- i per Landau. No obstant això, fins a 1957 la comunitat científica no va tenir coneixement de la teoria quàntica que explicava d’una forma més comprensible el fenomen de la superconductivitat. Bardeen, Cooper i Schrieffer van rebre per això el Nobel de Física en 1972.

Juntament amb els russos Abrikosov i Ginzburg, el Nobel de Física d’enguany s’ha concedit al britànic Anthony Legget, que va aconseguir explicar la superfluïdesa de l’heli-3, un fenomen físic llargament buscat pels investigadors i l’observació experimental dels quals per part de Lee, Osheroff i Richardson també va ser reconeguda amb el Nobel de Física en 1996.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions