Un equip internacional d’astrònoms, entre ells diversos espanyols del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), ha analitzat les dades de l’impacte del projectil llançat per la nau “Deep Impact” contra el nucli del cometa “Tempel 1” el passat 4 de juliol, i ha conclòs que aquests cossos celestes no són boles de neu bruta, com es creia, sinó boles de pols gelada.
Per arribar a aquest inesperat resultat, que publica la revista “Nature”, l’equip va mesurar la quantitat de fragments del cometa que van ser projectats a l’espai després de la col·lisió. En total, 4.500 tones d’aigua i, la qual cosa resulta més sorprenent, una quantitat encara major de pols.
A la llum d’aquestes dades, els astrònoms consideren que la composició interna dels nuclis cometarios no és la que es creia, això és, no es tracta tant d’enormes boles de gel i neu amb “esquitxades” d’altres materials com de tot el contrari, grans acumulacions de pols i roques barrejats amb aigua gelada.
En l’estudi de l’evolució de la lluentor de l’halo intern del cometa després de l’impacte, els investigadors van descobrir un augment d’aquest durant els 40 primers minuts després de la col·lisió, la qual cosa podria deure’s a la fragmentació dels grans de pols en uns altres més petits, la qual cosa incrementaria l’eficiència de dispersió de la llum. Aquesta fragmentació pot estar causada per la sublimació del gel d’aigua present en els grans de pols i, al seu torn, explicaria la quantitat d’aigua observada després de l’impacte, ja que l’energia cinètica que portava el projectil no era suficient per sublimar les 4.500 tones d’aigua.
Una altra nova conclusió és que els impactes de meteorits que els nuclis cometarios poden sofrir al llarg de les seves trajectòries no tenen les conseqüències que es creien fins al moment. De fet, els científics van poder comprovar que, després de la col·lisió, el nucli del “Tempel 1” va tornar a la més absoluta normalitat amb prou feines uns dies després del xoc. Això significa, segons els astrònoms, que caldrà buscar altres causes que puguin explicar les variacions de l’activitat dels nuclis dels estels i que es pensava es devien a col·lisions amb petits fragments de matèria a l’espai.
