Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els homínids d’Atapuerca tenien una oïda molt similar al de l’home actual

Aquesta dada reforça la idea que l'"Homo heidelbergensis" podia parlar

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 22deJunyde2004

Un estudi de les restes extretes de l’Avenc dels Ossos, en el jaciment de la serra burgalesa d’Atapuerca, ha revelat que els “Homo heidelbergensis” que van habitar la zona fa 350.000 anys tenien una oïda molt similar al nostre. La dada contribueix a reforçar la idea que aquests homínids podien parlar.

L’oïda humana és diferent al dels ximpanzés i uns altres antropoides. Aquesta diferència es dóna en freqüències de so que són importants a l’hora de captar informació del llenguatge parlat, per la qual cosa l’estudi de l’oïda dels homínids pot ser el pont per a conèixer la seva capacitat de parlar. En estar format per estructures toves, l’aparell fonador no deixa restes arqueològiques. Els paleoantropólogos s’havien vist obligats a especular sobre la facultat de modular sons de les goles dels neandertals i altres homínids a partir de reconstruccions hipotètiques d’aquestes.

L’oïda és diferent perquè està format per petits ossos. Alguns exemplars d’Homo “heidelbergensis” trobats a Atapuerca conserven aquestes peces, en les quals s’ha basat la recerca dirigida per Ignacio Martínez, del Departament de Geologia de la Universitat d’Alcalá i del Centre de Recerca sobre Evolució i Comportament Humans.

Les conclusions de l’estudi, publicades en la revista “Proceedings of the National Academy of Sciences”, suggereixen que aquells homínids eren capaços de parlar. Segons Martínez, “existeix una estreta relació entre els sons que una espècie és capaç de sentir i aquells que és capaç de produir”. Descobrir que els “Homo heidelbergensis” “podien sentir com nosaltres és un sòlid argument en favor de la hipòtesi que també serien capaces de parlar”. El científic afegeix que “és la primera vegada que es determina amb exactitud una capacitat sensorial en una espècie fòssil”. La metodologia d’aquest estudi podrà ser aplicada a altres espècies fòssils.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions