Per què un alumne és millor estudiant que un altre? La primera Avaluació General de Diagnòstic realitzada a Espanya a l’alumnat de quart curs de primària proporciona algunes pistes sobre els factors i condicionants que influeixen en els bons resultats acadèmics. L’anàlisi del nivell de competència en diferents àrees de coneixement de 28.700 col·legials, en relació amb els contextos socioeconòmics i culturals i altres variables associades al rendiment evidencia que, més enllà que el lloc de residència de l’alumne, les majors diferències es registren entre els estudiants d’un mateix centre.
Imagen: Rubén García / Consumer Eroski
Els resultats de la primera Avaluació General de Diagnòstic realitzada al nostre país als alumnes de quart curs d’educació primària han donat lloc a diferents comparatives entre les puntuacions obtingudes pels estudiants de les diferents comunitats autònomes. És evident, segons l’informe, que hi ha diferències en el nivell d’adquisició de les competències avaluades entre el conjunt de l’alumnat de les autonomies, però aquestes no superen en cap cas els 50 punts per damunt o per sota de la puntuació mitjana dels col·legials espanyols.
No obstant això, les variacions entre resultats dels alumnes d’un mateix centre són molt considerables. A la mateixa classe, amb el mateix professor i amb accés a idèntics recursos, un estudiant pot arribar a obtenir fins a 400 punts més que un altre. Quins factors incideixen en aquestes àmplies diferències?
Estatus social, econòmic i cultural
Per explicar la relació entre els resultats de l’avaluació i el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies dels estudiants, els responsables del projecte van elaborar un índex estadístic d’estatus social, econòmic i cultural (ISEC) que té en compte quatre components: el nivell més alt d’estudis dels pares, la professió més alta dels pares, el nombre de llibres al domicili i el nivell dels recursos domèstics (lloc per estudiar, connexió a Internet, llibres de lectura i televisors).
Els fills de professionals amb alta qualificació obtenen de 75 a 85 punts més
Tal com reflecteixen les conclusions, aquestes quatre variables afecten en major o menor mesura als resultats dels alumnes en totes les competències avaluades. Entre un estudiant els pares del qual no van completar estudis obligatoris i un altre amb progenitors que tenen estudis universitaris, pot haver-hi una diferència d’entre 70 i 80 punts. De la mateixa manera, els fills de professionals amb alta qualificació obtenen de 75 a 85 punts més que els de treballadors no qualificats. El component de recursos domèstics afecta també al resultat, entre els qui tenen més i menys recursos hi ha variacions superiors a 70 punts.
La variable més significativa de l’ISEC ha estat el nombre de llibres a casa de l’estudiant. Com més extensa és la col·lecció bibliogràfica de la llar, millors són els resultats en l’avaluació. No arribar als 10 llibres a casa o tenir més de 100 títols pot significar una diferència de més 80 punts.
L’estatus socioeconòmic i cultural pot explicar part de la variància de resultats, però no tot, ja que algunes comunitats i centres amb valors mitjanes de l’ISEC molt alts obtenen pitjors resultats que uns altres amb un índex menor.
Característiques de l’alumne
Les diferències per sexe no són destacables en el conjunt general de les competències avaluades
El sexe, l’edat o el lloc de naixement són algunes de les característiques intrínseques a l’alumnat que poden incidir de forma més o menys significativa en el seu rendiment. Quant al gènere, les diferències no són destacables en el conjunt general de les competències avaluades. Les alumnes destaquen una mica més (14 punts per damunt) en la competència lingüística i en l’habilitat social i ciutadana (22 punts), però els alumnes se situen 11 punts més amunt en matemàtiques.
L’edat és, no obstant això, una variable que afecta de manera considerable al rendiment. Els resultats de l’avaluació reflecteixen una important diferència entre els alumnes que estudien 4º de primària en l’edat prevista i els de els qui tenen una edat superior, és a dir, els repetidors. Aquests últims obtenen puntuacions mes baixes (de 58 a 71 punts menys) en totes les competències de l’estudi. Néixer al gener o al desembre també pot ser un condicionant, encara que menor. Entre els nascuts en el primer trimestre de l’any i els de l’últim hi ha intervals de 17 a 25 punts a favor dels majors.
La mitjana de les puntuacions dels alumnes nascuts a Espanya és, en general, més elevat
Respecte al lloc de naixement, l’avaluació evidencia que la mitjana de les puntuacions dels alumnes nascuts a Espanya és, en general, més elevat (entre 21 i 33 punts) que el d’els qui procedeixen d’altres països. Molts d’aquests estudiants provenen de sistemes educatius menys desenvolupats i, sovint, la condició d’immigrant porta aparellada una situació econòmica i social menys favorable. Per aquest motiu, al moment d’avaluar la influència de la població d’altres països sobre els resultats de cada alumne (immigrant o no) s’ha considerat l’efecte de l’ISEC. Encara que en algunes competències es comprova que encara així la procedència de l’alumne incideix en el rendiment de tota la classe, la proporció és menor.
Les expectatives: un factor clau
Confiar en un mateix, estar motivat i plantejar-se una perspectiva educativa a llarg termini és sinònim d’èxit. Un de les dades més rellevants que s’ha obtingut en l’Avaluació General de Diagnòstic és la important influència que tenen en el rendiment les expectatives de l’alumnat i els seus pares respecte als estudis que desitgen aconseguir. Els estudiants que volen arribar més alt fins a acabar una carrera universitària obtenen mitjanes superiors en totes les competències (entre 58 i 76 punts) que els seus companys que només volen realitzar estudis obligatoris.
La motivació a l’estudi té rellevància en l’obtenció de resultats satisfactoris
Major és la diferència (entre 75 i 89 punts) en el rendiment dels estudiants les famílies dels quals expressen altes expectatives. Aquestes dades són un fidel reflex de la clara rellevància que té la motivació a l’estudi en l’obtenció de resultats acadèmics satisfactoris.
L’Avaluació ha analitzat els resultats de l’alumnat escolaritzat tant en centres públics com en privats. En aquests últims, ha inclòs als centres concertats. La comparativa en funció de la titularitat del centre mostra una diferència d’entre 24 i 32 punts major en els col·legis privats.
No obstant això, atès que la composició socioeconòmica i cultural dels estudiants de tots dos tipus de centres difereix de forma considerable, s’han comprovat els resultats si es descompta l’efecte d’aquest factor. En totes les competències es redueix la diferència de puntuació, i fins i tot canvia a favor dels centres públics (3-4 punts) al detraer l’efecte de l’ISEC acumulat de les famílies dels alumnes que assisteixen al col·legi.
