Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Claus per millorar la competència digital

Les característiques específiques dels textos digitals exigeixen als alumnes l'adquisició d'habilitats i destreses diferents a les tradicionals

Saben els estudiants interpretar i utilitzar de forma correcta la informació digital? Aquesta és la pregunta que han volgut respondre els responsables del Programa Internacional d’Avaluació (TREPITJA 2009) en la seva última edició amb la inclusió del ‘Electronic Reading Assessment’, una prova addicional per avaluar la comprensió lectora en format electrònic. Els resultats, més enllà de les dades quantitatives, permeten extreure les principals claus per millorar la competència digital dels alumnes, essencial per enfrontar-se amb èxit a l’actual societat de la informació.

“Aprendre a llegir” no és el mateix que “llegir per aprendre”. Adquirir la destresa suficient per interpretar els caràcters que formen part d’un text és imprescindible per a qualsevol estudiant, però una vegada aconseguida aquesta habilitat, és necessari desenvolupar la capacitat de comprensió lectora, que permet obtenir informació, interpretar i reflexionar sobre els textos escrits per avançar en els coneixements.

Els currículums acadèmics i la pràctica docent de la majoria de centres escolars s’han orientat cap a l’adquisició d’aquesta capacitat. Un dels principals objectius de la Unió Europea en el marc de l’Estratègia de Lisboa 2010 per millorar la qualitat i eficàcia de l’educació era reduir el percentatge de joves amb dificultats de comprensió lectora. Però avui dia els sistemes educatius s’enfronten a un nou repte: desenvolupar aquesta habilitat lectora en un format diferent, el digital.

La competència digital

L’entorn tecnològic en el qual està immersa la societat actual requereix, per part dels alumnes, una sèrie d’habilitats i destreses diferents a les quals s’utilitzen quan s’enfronten a un text en format paper. L’excés d’informació, les noves eines i els riscos potencials que subjeuen a la Xarxa obliguen al fet que els programes educatius potenciïn entre els estudiants l’adquisició de la denominada competència digital.

La competència digital no consisteix solament en l’ensenyament mecànic d’habilitats en el maneig d’ordinadors

Tal com afirma Rafael Casado, president del Fòrum de Recerca i Acció Participativa (FIAP) per al desenvolupament de la Societat del Coneixement, aquesta competència no consisteix solament en l’ensenyament mecànic d’habilitats en el maneig d’ordinadors o altres tecnologies, “el repte principal és ensenyar a moure’s a la xarxa i el món virtual amb seguretat i eficàcia”. La funció didàctica ha d’orientar-se llavors a l’adquisició “de coneixements de cerca, classificació, avaluació i presentació de la informació a través d’una anàlisi crítica i reflexiu dels continguts”, assenyala aquest especialista.

Avaluació d’aptituds

Conscient de la importància de la competència digital per al desenvolupament de la societat futura, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha inclòs al seu últim Programa Internacional d’Avaluació (TREPITJA 2009) l’estudi del nivell de comprensió lectora en format digital dels estudiants de 15 anys de 17 dels països participants, entre ells Espanya.

En general, els estudiants tenen un nivell més elevat de competència en el format tradicional que en el digital

L’Electronic ‘Reading Assessment’ ha investigat el rendiment dels alumnes en tasques que requereixen l’accés, comprensió, valoració en integració de textos electrònics en diferents activitats de lectura. Els resultats quantitatius, si es comparen amb els nivells de comprensió lectora en format paper, reflecteixen en general un nivell més elevat de competència en el format tradicional que en el digital, encara que l’excepció la marquen Islàndia, Suècia, Austràlia i Nova Zelanda, que a més obtenen algunes de les puntuacions més altes de l’avaluació.

Però més que les puntuacions, el rellevant d’aquest informe és l’anàlisi que s’obté després d’explorar les aptituds i pràctiques que defineixen als estudiants que obtenen millors resultats. La conjugació d’aquesta informació amb l’obtinguda en el qüestionari sobre l’ús de les TIC que van completar els participants en l’estudi revela les claus bàsiques que s’han d’adoptar per millorar la competència digital dels alumnes.

Sis claus per millorar

  1. Aprendre a navegar: per a una eficient comprensió de textos electrònics, és necessari aplicar una estratègia adequada de navegació. Dels resultats de l’ERA es desprèn que les bones dades estan associats a un major índex de visites a pàgines rellevants i a la tendència a ignorar les irrellevants. La clau és no perdre’s en la informació disponible i saber seguir una ruta útil per trobar els continguts que requereix la tasca assignada.

  2. Potenciar el pensament crític: per aconseguir aquesta navegació efectiva, l’escola pot ajudar a l’estudiant per mitjà del desenvolupament del pensament crític, que li permeti discriminar la informació i triar la més adequada. Una estratègia essencial és dictar instruccions clares per saber ben què han de buscar.

  3. Incrementar la labor dels centres: el context socioeconòmic influeix de forma significativa en el rendiment en lectura digital, un context desfavorable implica diferències de fins a 85 punts entre els estudiants (90 a Espanya) i s’explica, en part, pel menor nivell d’accés a un ordinador d’aquests alumnes. Aquesta dada posa en relleu la importància que adquireix l’entorn acadèmic com a motor d’impuls del desenvolupament d’habilitats i destreses digitals. Quant menor és el nombre d’alumnes per ordinador als centres, major és el rendiment que obtenen.

  4. Gust per la lectura: una actitud positiva cap a la lectura incrementa el rendiment de comprensió lectora, tant en format paper com en el digital. Per tant, totes les activitats enfocades cap a la promoció de la lectura i el llibre com a font de coneixement i informació repercutiran de manera favorable en la competència digital dels estudiants.

  5. Ús de l’ordinador en la llar: les dades d’ERA revelen que els alumnes que utilitzen l’ordinador en la seva llar obtenen major rendiment en competència digital (80 punts) que els qui no ho fan. No obstant això, aquest rendiment depèn de l’ús i temps que se li dediqui a la tecnologia.

  6. Ni molt ni poc, limitar el temps: els alumnes que utilitzen l’ordinador per a entreteniment a casa o per fer les tasques tenen millors resultats, però és major la puntuació d’els qui fan un ús moderat (una o dues vegades al mes o a la setmana) que els qui intensifiquen aquesta activitat (ús diari). D’altra banda, aquesta tendència és lineal en la majoria de les activitats d’entreteniment avaluades, com a jocs on line, correu electrònic, xat o blogs, entre unes altres, encara que la relació amb la participació en xarxes socials on line és inversa.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions