Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Col·legis estrangers a Espanya

Més de 150 centres imparteixen a Espanya ensenyaments propis de sistemes educatius d'altres països
Per Marta Vázquez-Reina 1 de novembre de 2008
Img bandera britanica
Imagen: daniel wildman

Van més enllà del bilingüisme o de la multiculturalitat que trobem avui dia en molts centres docents del nostre país; els més de 50.000 alumnes dels 152 col·legis estrangers autoritzats a Espanya substitueixen durant els seus anys d’escolaritat les etapes d’Infantil, Primària o Secundària del sistema educatiu espanyol pels plans d’estudi corresponents als ensenyaments oficials del país del qual el col·legi sigui originari.

Com funcionen

Ignacio, Sonia, Miguel i Carmen, estudiants de set anys, acaben de començar el curs escolar; Ignacio ha passat al 2n curs del Key Stage 1, Sonia a 3r del Cycle 2, Miguel a 2n de Grundschule i Carmen al 2n Grade d’Elementary School; el curiós és que tots ells estudien en ciutats del mateix país, Espanya, encara que cadascun ho fa en un centre diferent: un col·legi britànic, un francès, un alemany i un americà, respectivament.

Mentre milers d’estudiants del nostre país s’incorporen als ensenyaments propis del sistema educatiu espanyol, cada any més de 50.000 alumnes, residents també a Espanya, ho fan als plans d’estudis propis d’altres països; són els estudiants dels més de 150 col·legis estrangers que, al nostre país, imparteixen ensenyaments corresponents a nivells no universitaris. Aquests centres, encara que dependents i acreditats pels respectius governs dels països dels quals són originaris, estan autoritzats així mateix pel Ministeri d’Educació espanyol per a impartir, tant a alumnes espanyols com estrangers, els ensenyaments i plans d’estudi reglats dels seus corresponents sistemes educatius, equivalents als obligatoris del sistema educatiu d’Espanya.

Complementen els seus estudis amb ensenyaments de llengua i cultura espanyoles, i en el seu cas de les llengües autonòmiques

Els centres docents estrangers a Espanya, tal com estableix el Reial decret 806/1993 que regula el seu règim jurídic, poden optar per dos models; un d’ells consisteix a impartir de manera exclusiva estudis d’un sistema educatiu estranger, l’opció menys freqüent, ja que en aquest cas només pot acollir a les seves aules a alumnes de nacionalitat estrangera; l’altre model és el resultat de complementar aquests estudis amb ensenyaments de llengua i cultura espanyoles, i en el seu cas de les llengües autonòmiques, la qual cosa permet que puguin comptar tant amb alumnes espanyols com estrangers.

El currículum i horari d’aquests ensenyaments complementaris de llengua i cultura espanyola els fixa el Ministeri d’Educació i les altres administracions educatives, i han d’incloure continguts de geografia i història, tant d’Espanya com els propis de la comunitat autònoma on estigui situat en centre. La inclusió d’aquests continguts facilita la reincorporació de l’alumne d’aquests centres en qualsevol moment del pla d’estudis al sistema educatiu espanyol que, en els seus nivells obligatoris, no exigeix cap mena de reconeixement ni homologació.

Han de reunir els requisits per a la creació de centres docents que exigeixi la legislació dels seus països

D’altra banda, els col·legis estrangers han de reunir els requisits per a la creació de centres docents que exigeixi la legislació dels països del sistema educatiu dels quals imparteixen ensenyaments, però, per a poder funcionar Espanya, han d’estar inscrits en el registre públic de l’Administració educativa corresponent al nostre país i estar sotmesos a la inspecció d’aquests organismes.

Avantatges i desavantatges

Encara que la majoria d’aquests centres van néixer amb la intenció de proporcionar als fills dels residents estrangers a Espanya l’oportunitat de prosseguir o iniciar els estudis del sistema educatiu del qual provenien al seu país, de manera que poguessin conservar la seva cultura i la seva llengua, aviat les famílies espanyoles van començar a demandar aquests ensenyaments per als seus fills, impulsades generalment per l’atractiu que suposava l’iniciar-los en una llengua estrangera des d’edats molt primerenques i desenvolupar-se en un ambient multicultural. Avui dia, encara que en molts d’aquests centres es donen cita estudiants de fins a 50 nacionalitats diferents, el major percentatge d’alumnes el representen els estudiants espanyols.

Proporcionen també uns coneixements culturals i socials del país d’origen que complementen significativament la formació

En aquests moments, la creixent presència a Espanya de centres docents que sense ser estrangers imparteixen ensenyaments bilingües a les seves aules pot restar rellevància a l’important avantatge idiomàtic que suposava anteriorment matricular a un estudiant en un col·legi estranger. No obstant això, hi ha altres beneficis que aporten aquests centres als seus alumnes. D’una banda, la participació en un sistema educatiu estranger no és només una qüestió d’idiomes, sinó que proporciona també uns coneixements culturals i socials del país d’origen que complementen la formació de l’alumne; així mateix, la combinació d’aquests ensenyaments amb les de cultura i llengua espanyola permet que, en finalitzar el pla d’estudis, els estudiants es puguin incorporar als ensenyaments postobligatoris tant del país del qual és procedent el centre com a les espanyoles; de fet, aquests alumnes, des de l’any 2007, no necessiten superar les selectivitat espanyola, sempre que compleixin els requisits d’accés a la universitat exigits pel sistema educatiu d’origen.

Malgrat els seus evidents beneficis, no tot són avantatges en aquests centres, començant pel preu, ja que en ser tots ells col·legis privats exigeixen quotes elevades als seus alumnes, que sumades a altres despeses extraescolars, com a menjador o transport, fan que el cost de curs complet en un d’aquests centres oscil·li entre els 5.000 i els 12.000 euros anuals. Malgrat això, els col·legis estrangers solen tenir una demanda molt alta, la qual cosa provoca que els aspirants a les seves aules hagin de passar per un exhaustiu procés de selecció, en el qual un dels requisits fonamentals és el coneixement de la llengua nativa del centre; aquesta és la raó per la qual en molts d’aquests col·legis ofereixen cursos preparatoris d’idiomes per a aquells alumnes que desitgen incorporar-se als seus ensenyaments.

Els centres

Britànics, alemanys, italians, noruecs, suecs i fins a japonesos… 11 països diferents compten amb almenys un col·legi a Espanya que imparteix als seus alumnes els ensenyaments propis del seu sistema educatiu. Entre els 152 centres autoritzats, el major percentatge l’ocupen els col·legis britànics (35%), seguits pels francesos (16%). Altres països com Alemanya o els Estats Units compten tots dos amb 10 centres al nostre país, mentre que la presència d’altres estats com Itàlia, Noruega o Suècia es limita a dos o tres centres.

Col·legis britànics

Tal com recull el British Council, més de 18.500 estudiants ocupen les aules dels 53 col·legis britànics existents al nostre país, tres d’ells dirigits exclusivament a alumnes estrangers. La majoria d’ells pertanyen a l’Associació Nacional de Col·legis Britànics a Espanya (NABSS), fundada en 1978 per a promoure, mantenir i defensar l’educació britànica a Espanya; els ensenyaments que s’imparteixen en aquests centres són les recollides en el Currículum Nacional Britànic, completades amb els ensenyaments de llengua i cultura espanyoles.

En 24 dels col·legis britànics espanyols els estudiants poden rebre l’educació completa des dels tres fins als 18 anys. El sistema britànic es divideix en Key Stages (KS) i Years: KS 1 (1r, 2n) i KS 2 (3r,4t, 5è i 6è) que es correspondrien amb l’educació Primària i KS 3 (7è,8è,9è) i KS 4 (10 i 11è) amb Secundària. Posteriorment, els alumnes poden continuar amb el nivell avançat d’estudis (12è i 13è Years) que són equivalents al Batxillerat espanyol i tenen una durada de dos anys.

Col·legis francesos

Un total de 24 escoles o liceus francesos autoritzats imparteixen el currículum francès al nostre país a prop de 20.000 estudiants residents en 10 comunitats autònomes, entre les quals destaquen Madrid i Catalunya amb sis i cinc centres respectivament. Aquestes escoles funcionen sota la tutela de la Inspecció General d’Educació Nacional francesa i així mateix la majoria d’elles tenen un conveni establert amb l’Agència per a l’Ensenyament del Francès a l’Estranger (AEFE), entitat pública nacional de caràcter administratiu sota la tutela del Ministeri d’Afers exteriors Francés.

En tots aquests centres s’imparteixen els ensenyaments del sistema educatiu francès, encara que només en 12 d’ells es completa el currículum fins a l’obtenció del diploma de fi d’estudis secundaris que permet l’accés a la universitat. L’educació primària (escola maternal i escola elemental) s’organitza en tres cicles: Cicle 1, corresponent a 1r i 2n d’Infantil, Cicle 2, corresponent a 3r d’Infantil i 1r i 2n de Primària i Cicle 3, que es correspon amb 3r,4t i 5è de Primària. D’altra banda, l’educació secundària comprèn el denominat Collège, quatre cursos que es corresponen amb els ensenyaments de 6è de Primària i 1r a 3r d’ESO, i el Lycée, que els seus tres cursos són equivalents a 4t d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat.

Col·legis alemanys

L’Ambaixada d’Alemanya a Espanya classifica 10 centres com a col·legis alemanys al nostre país, encara que dos d’ells, el col·legi alemany “Alberto Dürer” de Sevilla i el “Sant Albert Magne” de Sant Sebastià, són centres espanyols on es dóna un èmfasi especial a l’ensenyament de la llengua germana. La resta, que acull a més de 6.000 estudiants, estan homologats pel Ministeri d’Educació espanyol i reconeguts oficialment per la Conferència dels Ministres de Cultura i Educació de la República Federal d’Alemanya (KMK) a la inspecció de la qual es troben supeditats.

El sistema educatiu alemany que segueixen aquests col·legis comprèn: educació Infantil (Kindergarten) que abasta dels 3 als 5 anys, educació Primària (Grundschule), quatre cursos dels 6 als 9 anys i l’educació Secundària, vuit cursos dels 10 als 17 anys estructurats en Secundària I (cursos 5è a 10è) i Secundària II (cursos 11è i 12è), després dels quals els alumnes es presenten a l’examen de maduresa alemany (Abitur), que els dóna accés a la universitat.

Col·legis americans

A Espanya en l’actualitat existeixen un total de 10 centres educatius no universitaris acreditats pels Estats Units i així mateix autoritzats pel Ministeri d’Educació espanyol: dos a Catalunya Madrid i Múrcia, i un a València, Canàries, Biscaia i Andalusia. Tots ells, exceptuant el pertanyent a la Base Naval de Rota (Cadis), admeten alumnes de totes les nacionalitats, de fet els aproximadament 4.000 alumnes que estudien en aquests centres són de fins a 50 nacionalitats diferents.

Els col·legis americans a Espanya segueixen el model americà d’ensenyament, que comprèn les etapes de preescolar (tres a cinc anys), escola elemental (1r a 5è grau) i Secundària, que al seu torn s’estructura en Middle School (6è a 8è grau) i High School (9è a 12è grau); així mateix, en tots ells el currículum es completa amb els ensenyaments de llengua i cultura espanyola.