Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Col·legis estrangers a Espanya

Més de 150 centres imparteixen a Espanya ensenyaments propis de sistemes educatius d'altres països

Van més enllà del bilingüisme o de la multiculturalitat que trobem avui dia en molts centres docents del nostre país; els més de 50.000 alumnes dels 152 col·legis estrangers autoritzats a Espanya substitueixen durant els seus anys d’escolaritat les etapes d’Infantil, Primària o Secundària del sistema educatiu espanyol pels plans d’estudi corresponents als ensenyaments oficials del país del qual el col·legi sigui originari.

Com funcionen

/imgs/2008/10/bandera-britanica2portada.jpg

Ignacio, Sonia, Miguel i Carmen, estudiants de set anys, acaben de començar el curs escolar; Ignacio ha passat al 2n curs del Key Stage 1, Sonia a 3r del Cycle 2, Miguel a 2n de Grundschule i Carmen al 2n Grade d’Elementary School; el curiós és que tots ells estudien en ciutats del mateix país, Espanya, encara que cadascun ho fa en un centre diferent: un col·legi britànic, un francès, un alemany i un americà, respectivament.

Mentre milers d’estudiants del nostre país s’incorporen als ensenyaments propis del sistema educatiu espanyol, cada any més de 50.000 alumnes, residents també a Espanya, ho fan als plans d’estudis propis d’altres països; són els estudiants dels més de 150 col·legis estrangers que, al nostre país, imparteixen ensenyaments corresponents a nivells no universitaris. Aquests centres, encara que dependents i acreditats pels respectius governs dels països dels quals són originaris, estan autoritzats així mateix pel Ministeri d’Educació espanyol per a impartir, tant a alumnes espanyols com estrangers, els ensenyaments i plans d’estudi reglats dels seus corresponents sistemes educatius, equivalents als obligatoris del sistema educatiu d’Espanya.

Complementen els seus estudis amb ensenyaments de llengua i cultura espanyoles, i en el seu cas de les llengües autonòmiques

Els centres docents estrangers a Espanya, tal com estableix el Reial decret 806/1993 que regula el seu règim jurídic, poden optar per dos models; un d’ells consisteix a impartir de manera exclusiva estudis d’un sistema educatiu estranger, l’opció menys freqüent, ja que en aquest cas només pot acollir a les seves aules a alumnes de nacionalitat estrangera; l’altre model és el resultat de complementar aquests estudis amb ensenyaments de llengua i cultura espanyoles, i en el seu cas de les llengües autonòmiques, la qual cosa permet que puguin comptar tant amb alumnes espanyols com estrangers.

El currículum i horari d’aquests ensenyaments complementaris de llengua i cultura espanyola els fixa el Ministeri d’Educació i les altres administracions educatives, i han d’incloure continguts de geografia i història, tant d’Espanya com els propis de la comunitat autònoma on estigui situat en centre. La inclusió d’aquests continguts facilita la reincorporació de l’alumne d’aquests centres en qualsevol moment del pla d’estudis al sistema educatiu espanyol que, en els seus nivells obligatoris, no exigeix cap mena de reconeixement ni homologació.

Han de reunir els requisits per a la creació de centres docents que exigeixi la legislació dels seus països

D’altra banda, els col·legis estrangers han de reunir els requisits per a la creació de centres docents que exigeixi la legislació dels països del sistema educatiu dels quals imparteixen ensenyaments, però, per a poder funcionar Espanya, han d’estar inscrits en el registre públic de l’Administració educativa corresponent al nostre país i estar sotmesos a la inspecció d’aquests organismes.

Avantatges i desavantatges

Encara que la majoria d’aquests centres van néixer amb la intenció de proporcionar als fills dels residents estrangers a Espanya l’oportunitat de prosseguir o iniciar els estudis del sistema educatiu del qual provenien al seu país, de manera que poguessin conservar la seva cultura i la seva llengua, aviat les famílies espanyoles van començar a demandar aquests ensenyaments per als seus fills, impulsades generalment per l’atractiu que suposava l’iniciar-los en una llengua estrangera des d’edats molt primerenques i desenvolupar-se en un ambient multicultural. Avui dia, encara que en molts d’aquests centres es donen cita estudiants de fins a 50 nacionalitats diferents, el major percentatge d’alumnes el representen els estudiants espanyols.

Proporcionen també uns coneixements culturals i socials del país d’origen que complementen significativament la formació

En aquests moments, la creixent presència a Espanya de centres docents que sense ser estrangers imparteixen ensenyaments bilingües a les seves aules pot restar rellevància a l’important avantatge idiomàtic que suposava anteriorment matricular a un estudiant en un col·legi estranger. No obstant això, hi ha altres beneficis que aporten aquests centres als seus alumnes. D’una banda, la participació en un sistema educatiu estranger no és només una qüestió d’idiomes, sinó que proporciona també uns coneixements culturals i socials del país d’origen que complementen la formació de l’alumne; així mateix, la combinació d’aquests ensenyaments amb les de cultura i llengua espanyola permet que, en finalitzar el pla d’estudis, els estudiants es puguin incorporar als ensenyaments postobligatoris tant del país del qual és procedent el centre com a les espanyoles; de fet, aquests alumnes, des de l’any 2007, no necessiten superar les selectivitat espanyola, sempre que compleixin els requisits d’accés a la universitat exigits pel sistema educatiu d’origen.

Malgrat els seus evidents beneficis, no tot són avantatges en aquests centres, començant pel preu, ja que en ser tots ells col·legis privats exigeixen quotes elevades als seus alumnes, que sumades a altres despeses extraescolars, com a menjador o transport, fan que el cost de curs complet en un d’aquests centres oscil·li entre els 5.000 i els 12.000 euros anuals. Malgrat això, els col·legis estrangers solen tenir una demanda molt alta, la qual cosa provoca que els aspirants a les seves aules hagin de passar per un exhaustiu procés de selecció, en el qual un dels requisits fonamentals és el coneixement de la llengua nativa del centre; aquesta és la raó per la qual en molts d’aquests col·legis ofereixen cursos preparatoris d’idiomes per a aquells alumnes que desitgen incorporar-se als seus ensenyaments.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: Els centres »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions