Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Col·legis públics bilingües

Al voltant de 1.000 centres públics d'Educació Infantil i Primària (CEIP) i Instituts d'Educació Secundària (IES) imparteixen ensenyaments bilingües a Espanya
Per Marta Vázquez-Reina 12 de juliol de 2007
Img colegios

L’ensenyament bilingüe ja no és exclusiva dels col·legis privats. Bilingües en anglès, francès o alemany, en CEIP o IES, aplicat a tot el centre o tan sols a seccions d’alumnes… la varietat dels centres públics que han adoptat un sistema bilingüe a Espanya en els últims anys ve determinada pel programa al qual estiguin acollits o la comunitat autònoma a la qual pertanyin, encara que existeix un denominador comú: en tots ells s’imparteix alguna assignatura del currículum acadèmic en una llengua estrangera. Coneixement del Mitjà en anglès, Plàstica en francès o Educació Física en alemany són algunes de les opcions d’aquests centres que generalment dediquen a les assignatures en llengua estrangera entre un 30% i un 50% de les hores lectives setmanals.

El Bilingüisme

“El llibre blanc. Ensenyament i aprenentatge. Cap a una societat de l’aprenentatge” aprovat per la Comissió Europea en 1995 va marcar el camí dels futurs projectes lingüístics europeus, en contemplar com a objectiu prioritari el que els ciutadans tinguin competència en dues llengües europees, a més de la pròpia. Encara que l’aprenentatge d’una llengua estrangera forma part dels plans d’estudis de tots els Estats membres, els indicadors europeus reflecteixen que el nivell de coneixement d’idiomes difereix en els diferents països segons la importància que se li doni a l’aprenentatge d’altres llengües, per tant, la consecució d’una Europa multilingüe no consisteix només a aprendre més idiomes, sinó a aprendre’ls millor, la qual cosa comporta, tant a Espanya com en altres països, un replantejament dels sistemes educatius d’ensenyament de les llengües estrangeres.

aquesta iniciativa bilingüe es troba encara en fase experimental en algunes comunitats

En aquest sentit, des del Ministeri d’Educació (MEC) -al principi, i posteriorment per les diferents Comunitats Autònomes- s’han anat elaborant propostes i projectes encaminats a la millora de l’aprenentatge de llengües estrangeres. La iniciació d’idiomes en l’Educació Infantil o la incorporació d’una segona llengua estrangera en Educació Primària són algunes d’aquestes propostes, entre les quals destaca com a precursora d’un important canvi metodològic en l’ensenyament d’idiomes l’adopció del sistema bilingüe d’ensenyament en els centres educatius públics.

El terme “bilingüe” en aquest sentit és qüestionat per alguns, ja que aquesta iniciativa bilingüe es troba encara en fase experimental en algunes comunitats, i la implantació del bilingüisme en molts centres se cenyeix únicament a uns pocs estudiants que reben part dels continguts curriculars en una altra llengua, però la veritat és que “bilingües” o no, la creació d’aquests centres obre el camí a milers d’estudiants d’un aprenentatge més complet de les llengües estrangeres.

Un dels aspectes fonamentals per a adoptar un model d’ensenyament bilingüe real es refereix al professorat. Cal tenir en compte que el grau d’implantació de bilingüisme en els centres està condicionat pel personal docent amb el qual compti capacitat per a impartir les seves assignatures en altres idiomes, que a més de posseir les titulacions especifiques (depenent de cada projecte o Comunitat Autònoma) que acreditin l’adequat coneixement de l’idioma en el qual s’impartirà l’assignatura, normalment ha de realitzar una prova pràctica oral idiomàtica que certifiqui la seva aptitud. L’escassetat d’aquest professorat ha portat al fet que la majoria dels projectes bilingües incorporin un programa de formació docent que inclou des de cursos, seminaris o grups de treball fins a estades d’estudis en centres educatius d’altres països europeus. La càrrega addicional per al professorat que comporta el programa bilingüe, adaptació dels currículums, coordinació amb tutors, creació de material… és normalment compensada amb una retribució econòmica addicional o crèdits de formació. D’altra banda, una ajuda al professorat per a l’ensenyament bilingüe la representen els anomenats Auxiliars de Conversa, que gràcies a un Programa d’Intercanvi del MEC, serveixen de suport al professorat en la impartició de les classes bilingües.

Primers passos: acords amb institucions

L’adopció del bilingüisme com a model educatiu en els centres públics a Espanya té el seu origen en 1996, aquest any el Ministeri d’Educació i el British Council, van signar un acord de col·laboració pel qual s’implantava en 42 col·legis de primària, repartits per tota la geografia espanyola, un currículum bilingüe consistent en el 40% de les hores lectives en anglès. El MEC i el British Council són els encarregats de formar al professorat, que avui dia imparteixen àrees curriculars no lingüístiques en anglès en 62 col·legis d’Educació Infantil i Primària i 40 Instituts d’Educació Secundària a més de 23.000 alumnes.

Dos anys més tard, en 1998 el francès va arribar a les aules dels centres públics de mà d’un acord entre l’Ambaixada Francesa i la Junta d’Andalusia pel qual es creaven seccions bilingües espanyol-francès en dos col·legis públics de Màlaga i Sevilla; posteriorment es van anar unint a aquesta iniciativa altres comunitats autònomes com Aragó, Astúries, Balears, Castella-la Manxa, Castella-Lleó, Cantàbria, Extremadura, Galícia i Múrcia. En l’actualitat un total de 9.276 alumnes reben aquest ensenyament en els 99 centres educatius que compten amb seccions bilingües francòfones, que consisteixen a impartir l’ensenyament a grups d’alumnes específics utilitzant el francès, igual que el castellà, com a llengua vehicular d’aprenentatge, destinant com a mínim dues hores setmanals tant en primària com en secundària a impartir disciplines no lingüístiques en francès.

Igual que el francès, la incorporació de l’alemany als centres públics espanyols va venir a través d’un acord de la Junta d’Andalusia, en aquest cas amb el Ghoethe Institut. Sota aquest acord signat en el 2000 es van crear seccions bilingües espanyol-alemany en dos Instituts d’Educació Secundària andalusos, als quals s’han sumat en els últims anys altres 6, a més d’estendre’s mitjançant diversos acords en altres comunitats autònomes. La labor del Goethe Institut en aquest cas és fonamental, ja que a més organitzar i finançar cursos específics de formació al professorat, dóna suport a les estades a Alemanya de professors.

Bilingüisme per seccions

Després d’aquests primers passos d’implantació del bilingüisme, el model de Seccions Bilingües adoptat per als programes d’espanyol-francès i espanyol-alemany a Andalusia ha estat el més seguit per la resta de les comunitats. Aquest model, que consisteix en la coexistència, en un mateix curs, de grups d’alumnes que imparteixen el programa bilingüe (Secció Bilingüe) amb altres grups d’alumnes que no el segueixen, és el primer pas per a l’extensió de l’ensenyament bilingüe a la totalitat de l’alumnat, ja que, en la majoria dels casos, als centres que l’adopten se’ls exigeix un calendari d’implantació que culmini amb l’aplicació del bilingüisme a tots els estudiants del centre.

Aquest model consisteix en la coexistència, en un mateix curs, de grups d’alumnes que imparteixen el programa bilingüe amb uns altres que no el segueixen

El cas d’Andalusia és potser l’exemple més clar d’implantació d’aquest model de Seccions Bilingües, ja que, a més de ser la pionera amb els ja esmentats acords amb l’Ambaixada Francesa (30 centres) en 1998 i el Goethe Institut (8 centres) en el 2000, ve desenvolupant des de l’any 2005 el Pla de Foment del Plurilingüisme de la Junta d’Andalusia, que ha tingut un progrés espectacular en tan sols tres anys: el pròxim curs 389 centres de la Comunitat (190 CEIP i 199 IES) comptaran amb seccions bilingües a les seves aules, bé d’espanyol-anglès, idioma preferent amb 332 centres, o ben espanyol-francès (39 centres) o espanyol-alemany (8 centres).

El procés de selecció de centres per a participar en aquest Pla es realitza mitjançant convocatòria pública en la qual aquests han de presentar un projecte educatiu amb actuacions concretes a més d’un estudi sobre la viabilitat i sostenibilitat del projecte. Un dels aspectes més importants per a ser seleccionat és l’adscripció i coordinació de les Escoles d’Educació Infantil als Col·legis d’Educació Primària i d’aquests als Instituts de Secundària, a fi de garantir la continuïtat del Programa Bilingüe a l’alumnat. Aquests centres poden presentar projectes conjunts, de tal manera que l’alumne s’adscriu directament una vegada finalitzada una etapa educativa en la secció bilingüe del centre del seu projecte conjunt. A més, els projectes educatius es valoren tenint en compte el percentatge del professorat d’àrees no lingüístiques i de tutors que participen en el projecte respecte a la plantilla total del centre i el seu nivell de competència lingüística. Una vegada autoritzats per l’Administració educativa, cada centre convoca les vacants disponibles per a les seccions bilingües, en cas que aquestes siguin inferiors al nombre d’alumnes sol·licitants, es duu a terme una selecció mitjançant sorteig públic.

La implantació de les seccions bilingües en Infantil i 1r cicle de Primària es realitza mitjançant un primer acostament a la llengua estrangera amb una hora i mitja i dues hores setmanals de classe respectivament, impartides pel professorat de la llengua estrangera coordinat sempre amb el tutor del curs; a partir de 3r de Primària un mínim del 30% i un màxim del 50% del currículum de l’alumnat s’imparteix en la llengua estrangera, concretament en l’Àrea de Coneixement del Medi natural, Social i Cultural i una altra àrea més. A partir de 5è de Primària es pot implantar l’ensenyament d’una segona Llengua Estrangera amb una càrrega horària de dues hores setmanals.

En ESO s’imparteixen quatre hores setmanals (cinc en 4t ESO) en la llengua estrangera i com a mínim en dues matèries, procurant que ocupin com a mínim un 30% del currículum. Per a la segona llengua estrangera la càrrega lectiva és de tres hores setmanals per a tots els cursos.

Centres bilingües a Espanya

Una vegada traspassades les competències educatives a les Comunitats Autònomes, les diferents Conselleries d’Educació han anat incorporant als seus programes d’innovació o foment de les llengües la implantació progressiva del bilingüisme en els centres educatius públics. Encara que com ja hem esmentat, la majoria ha optat pel model de seccions bilingües, cadascuna ha establert la seva particular manera de selecció de centres, requisits del professorat, ajudes, etc.

En el següent quadre es detalla el número dels centres públics de les diferents comunitats que han adoptat el bilingüisme a les seves aules (punxant en el nom de cada comunitat s’accedeix al nom i localització dels centres):

ComunitatInfantil i PrimàriaSecundàriaTOTAL
Andalusia
190
199
389
Madrid
147
147
Cantàbria
10
23
33
Extremadura
7
18
25
Castella i Lleó
118
18
136
Castella-la Manxa
26
26
52
Aragó
12
23
35
Canàries
33
28
62
Múrcia
2
34
36
Astúries
19
40
59
Total Comunitats
564
409
974

* No s’han inclòs dades de les comunitats autònomes amb programes trilingües (Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia i País Basc), ni de La Rioja i Navarra per no existir dades oficials.