Nous professors i companys, un horari més ampli i majors exigències acadèmiques són alguns dels canvis als quals s’han d’enfrontar els milers d’alumnes que cada any comencen l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) al nostre país; uns canvis que a més es donen en un moment clau del desenvolupament psíquic i físic de l’estudiant: l’entrada en l’adolescència. Durant aquesta etapa, més que en cap altra, és fonamental el suport i col·laboració de les famílies per contribuir a l’èxit escolar dels seus fills.
Imagen: Marta
L’itinerari acadèmic dels escolars espanyols està marcat per l’evolució entre les diferents etapes formatives que conformen el sistema educatiu al nostre país: Infantil, Primària i Secundària. La transició entre aquestes etapes genera evidentment significatius canvis tant en l’organització escolar com en el desenvolupament acadèmic dels alumnes, provocant en molts casos situacions d’intranquil·litat o incertesa entre les famílies davant la manera en què els seus fills s’adaptaran als nous reptes a la seva educació; sobretot, en el pas de l’etapa d’Educació Primària a Secundària, on els canvis escolars són més rellevants i es combinen a més amb la transició en el desenvolupament del nen a l’adolescència .
L’alumne s’incorpora a l’Educació Secundària Obligatòria l’any natural en què compleix 12 anys (13 si ha repetit algun curs en Primària) i després d’haver cursat els sis nivells d’Educació Primària. Estructurada en quatre cursos, la finalitat de l’AIXÒ consisteix a aconseguir que tot l’alumnat adquireixi els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic, desenvolupar i consolidar en ell hàbits d’estudi i de treball, preparar-li per a la seva incorporació a estudis posteriors i per a la seva inserció laboral i formar-li per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.
Els canvis en Secundària
Després de tota una etapa al mateix centre, habituats als mateixos professors i als mateixos companys durant sis anys consecutius, sentint-se a més durant l’últim any en la situació privilegiada que suposa ser considerats els “majors” del col·legi, els alumnes que comencen l’AIXÒ passen a ser uns estranys en un nou ambient, els “petits” en un nou centre en el qual han de conviure amb estudiants de fins a 18 anys, tot un repte per aquests preadolescentes de tan sols 12 anys, que hauran d’adaptar-se de la millor manera possible als principals canvis que comporta aquesta nova etapa educativa:
Canvi de centre escolar: mentre que les etapes d’Infantil i Primària s’imparteixen en el sistema públic d’ensenyament espanyol als Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) o Centres d’Educació Primària (CEP) l’ESO s’imparteix en els Instituts d’Educació Secundària (IES), generalment adscrits als anteriors. Aquest canvi comporta una major llibertat de moviments a l’alumne, ja que el control del professorat no és tan ferri com pot ser en Primària i s’atorga major independència a l’estudiant.
Canvi de professors i companys: el canvi de centre implica la trobada amb un nou claustre de professors i en molts casos, nous companys de classe. A més, l’alumne s’endinsa en una etapa de “majors” on la resta d’alumnat tindrà una edat compresa entre els 12 i els 18 anys.
Canvis acadèmics: en el plànol acadèmic l’etapa de Secundària està marcada per un augment de les assignatures que ha de cursar l’alumne així com una ampliació de l’horari, que passa de 25 a 30 hores setmanals. Així mateix, cal tenir en compte que el nivell d’exigència a l’alumne durant aquesta etapa s’incrementa a mesura que van avançant els cursos i per tant el treball i el rendiment de l’estudiant ha de ser més intens que en l’etapa anterior.
Que l’alumne s’adapti correctament a aquests canvis pot ser determinant en l’èxit o fracàs escolar durant aquesta etapa educativa i conseqüentment en el posterior pas de l’estudiant a nivells educatius superiors. Per això, el paper que han d’exercir les famílies durant el primer any de Secundària no ha d’estar relegat a la mera observació, sinó que ha de ser participatiu i actiu de manera que faciliti, dins de la independència que se li ha de donar a l’alumne en aquestes edats, la seva adaptació i integració tant social com a acadèmica. Aquests són alguns consells que els professionals de l’educació i orientació recomanen als pares i famílies d’estudiants que s’incorporen a l’etapa de Secundària per ajudar-los al fet que la transició sigui més fàcil:
