Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com s’aprèn a estudiar?

La falta d'organització i concentració són alguns dels errors que dificulten l'aprenentatge

Img estudiandolistado Imatge: Peter

“És molt llest, però no aprova”, “estudia molt, però després suspèn”. Sentències com aquestes s’escolten a pares els fills dels quals en edat escolar no obtenen els resultats acadèmics desitjats. Les causes d’aquest baix rendiment no cal buscar-les sempre en la capacitat o en la intel·ligència dels estudiants. Sovint, l’origen del problema és diferent: no saben estudiar.

En el seu llibre “Aprendre a estudiar, no és impossible”, el professor Joaquín Almela defineix el terme “estudiar” com una situació en la qual l’estudiant ha de “situar-se adequadament davant uns continguts, interpretar-los, assimilar-los i retenir-los per després poder expressar-los en una situació d’examen o en la vida pràctica”. El problema sorgeix quan l’alumne té dificultat per dur a terme una o diverses parts d’aquest procés de forma efectiva.

Les dificultats es poden corregir, però ha de fer-se a temps perquè no es converteixin en un hàbit

Aquestes dificultats poden residir en característiques personals de l’alumne, com la falta d’atenció o la mala memòria, en actituds cap a l’estudi, com el desinterès o la desmotivació, en qüestions organitzatives, com la falta de mètode, tècniques i estratègies d’aprenentatge, o en aspectes ambientals, com la manca d’un lloc adequat per estudiar o l’abundància de distraccions en l’entorn. Totes aquestes dificultats es poden corregir de forma senzilla, l’important és fer-ho a temps perquè no es converteixin en un hàbit que marqui la trajectòria acadèmica de l’estudiant durant la seva vida escolar.

Analitzar la situació

El primer pas que han de donar els progenitors, juntament amb els propis estudiants, és analitzar de forma detinguda els diferents problemes que detecta l’alumne en estudiar. L’escolar que obté baixes qualificacions no és l’únic que té dificultats, també pot tenir-les qui, malgrat aconseguir bons resultats, ha hagut de realitzar un esforç major per aconseguir-los.

En el procés d’anàlisi han d’intervenir els docents o els tutors

En aquest procés d’anàlisi han d’intervenir els docents o els tutors. Les dificultats poden originar-se al moment d’abordar l’estudi a casa, però també poden tenir de base una actitud errònia en classe. Aquests professionals són un suport essencial per obtenir recomanacions sobre estratègies, tècniques i recursos idonis per estudiar de forma efectiva.

Errors habituals

Cada estudiant és únic, però en funció de les seves dificultats d’estudi poden definir-se diversos perfils: qui estudia molt i no aprova, qui estudia bé però falla en els exàmens, qui no vol estudiar… Segons aquestes tipologies, les dificultats o els errors poden residir en uns o altres aspectes:

  • Mètode d’estudi: com afirma Ramón González Cavanach, en la seva obra ‘Estratègies i tècniques d’estudi’, una de les raons per les quals un alumne no és un bon estudiant pot ser “abusar de tècniques i estratègies simples centrades en la repetició i el repàs, en detriment d’altres més complexes com l’elaboració d’esquemes o la construcció de supòsits”. Els especialistes recomanen revisar aquest aspecte metodològic, sobretot, en els casos d’alumnes el rendiment dels quals en estudiar no es reflecteix en els resultats. Un ús adequat de les principals tècniques d’aprenentatge permet diminuir el temps d’estudi i augmentar l’habilitat per comprendre la informació.
  • Concentració: en ocasions, l’alumne té voluntat d’estudiar, però no és capaç de concentrar-se en les seves tasques. En aquests casos, cal revisar i eliminar els elements de distracció que poden provocar aquesta falta de concentració i proporcionar-li un lloc d’estudi adequat allunyat de les disrupcions.
  • Planificació: l’engruixada agenda d’activitats extraescolars que atenen cada dia molts estudiants impedeix que comptin amb el suficient temps per organitzar el seu estudi. Un alumne ratllat de mandrós, en ocasions és tan sol un alumne cansat, sense ganes d’estudiar després d’una jornada agotadora. És necessari que els pares i alumnes planifiquin un horari realista, adaptat a l’edat del nen i el seu perfil, que li permeti adoptar una rutina d’estudi eficient.
  • Comprensió: alguns estudiants són incapaços d’estudiar de forma eficient perquè manquen de la base necessària per entendre la matèria. Aquests casos, més freqüents en alumnes que canvien de nivell o de centre, necessiten una intervenció del tutor o docent, que orienti als pares i a l’alumne sobre els continguts que ha de reforçar per posar-se al dia en l’assignatura.
  • Motivació: la falta d’interès i una actitud negativa cap als estudis és una de les principals causes del fracàs escolar. Des de l’entorn familiar, els progenitors poden motivar als seus fills si mostren interès per les seves tasques, participen en elles i expressen satisfacció davant els seus assoliments. D’altra banda, els docents en l’àmbit acadèmic poden utilitzar diferents estratègies motivadores que ajudin a despertar l’interès de l’alumne per les matèries i fomenti el sentiment de competència.
  • Ansietat: diferents actituds mentals com la inseguretat, el nerviosisme i l’ansietat poden provocar que un bon alumne sigui incapaç de demostrar els seus coneixements al moment d’enfrontar-se a un examen. S’ha d’ensenyar a aquests estudiants a preparar la ment per a l’examen, fomentar la confiança i seguretat en si mateixos i evitar que cometin errors freqüents, com estudiar de forma desmesurada el dia anterior, dormir poc o alimentar-se malament.
  • Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions