Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Copiar en Internet

L'ús "fraudulent" dels recursos d'Internet per part dels estudiants s'ha convertit en una pràctica cada vegada més habitual

img_plagio listado

Gràcies a la multitud de recursos que ofereix Internet, amb un simple cop de ratolí els estudiants poden “elaborar” en pocs minuts un treball acadèmic realitzant el mínim esforç. “Copiar i pegar” o simplement imprimir des de la Web s’ha convertit en una pràctica habitual entre els estudiants de tots els nivells, des de primària fins a la universitat, la qual cosa impedeix que adquireixin les habilitats per les quals es destinen els treballs encarregats.

A Miguel, estudiant de 1º de Batxillerat, li han manat per al dilluns elaborar una ressenya sobre La Celestina. Se senti davant de l’ordinador i tecleja en Google “La Celestina”, immediatament obté 162.000 referències a aquesta obra. La primera d’elles, en Wikipedia, ja li ofereix una extensa exposició, on s’aborda el gènere, l’estructura, els personatges, fins i tot, al final, pot trobar una sèrie d’enllaços al tema, entre ells, un link directe a monografías.com, on Miguel pot descarregar-se directament en Word una ressenya de 13 pàgines completes d’aquesta obra literària. Per concretar més, visita elrincondelvago.com, i en la seva cerca en la secció de treballs, apareixen ni més ni menys que 145 treballs dedicats a l’obra, entre els quals podrà triar, des d’una breu ressenya de tres pàgines, a una més extensa de fins a vint. L’operació és senzilla, amb un simple còpia i pega, Miguel tindrà en pocs minuts el treball fet. El que ho descobreixin o no, dependrà ara de la seva habilitat.

Internet s’ha convertit en la taula de salvació de molts estudiants

Internet s’ha convertit en la taula de salvació per a molts estudiants que per falta de temps, mandra o simplement comoditat utilitzen els seus recursos, de manera indeguda, per elaborar els seus treballs escolars o universitaris. Elrincondelvago.com, monografias.com, loseskakeados.com o anotacions21, s’han convertit en llocs obligats de cerca per a aquests estudiants, que lluny d’utilitzar Internet com a font inesgotable d’informació per elaborar els seus treballs, ho utilitzen per copiar o plagiar íntegrament o en part la informació. “Internet, ben utilitzat, és un recurs importantíssim per als estudiants. Si abans per buscar bibliografia o informació sobre un tema determinat l’alumne havia de “perdre el temps” desplaçant-se a una biblioteca, ara, amb un simple clic des de casa, pot accedir a tots aquests recursos. El problema radica que no saben utilitzar-los adequadament”, assenyala Dolores Talaia, professora de 5º i 6º de primària, amb més de 30 anys d’experiència docent, habituada a trobar-se, amb “massa freqüència”, treballs d’alumnes “en els quals amb un simple cop d’ull es detecta que l’autoria no és seva”.

Encara que amb els més hàbils pot ser més complicat, moltes vegades la simple perspicàcia d’un professor és suficient per detectar-los, sobretot quan es tracta d’alumnes de primària o secundària. Així ho confirma Berta Veus, professora de primària: “A aquestes edats és molt fàcil detectar els treballs copiats d’Internet, molts dels nens no es molesten ni a passar el text a un document nou, simplement ho imprimeixen de la xarxa i ho presenten; així mateix, és freqüent trobar diversos treballs exactament iguals, ja que no són capaços de personalitzar-los ni adaptar-los al seu llenguatge”.

Molts estudiants es delaten simplement amb l’estil de redacció o el vocabulari emprat

Molts estudiants es delaten simplement amb l’estil de redacció o el vocabulari emprat, que es percep fàcilment que està per sobre del que hauria de tenir. Simples incoherències en els textos, paràgrafs que no tenen a veure uns amb uns altres o referències a alguna cosa que no s’inclou en el text són unes altres de les pistes per descobrir un text plagiat d’Internet. “Moltes vegades, la rapidesa amb la qual es realitza el copiat, porta al fet que en el text es mantinguin fins i tot elements de la pàgina Web d’on s’ha descarregat el treball, inclosos els enllaços, que delaten de seguida a l’estudiant”, comenta Blanca Romero, professora de Dret Mercantil de la Universitat de Cadis. “Els meus alumnes, que són de primer curs, són molt innocents, són capaços de copiar una resolució de Llei de la Web i adjudicar-la-hi com a pròpia, creient-se que els professors no anem a adonar-nos”, afegeix Romero, que especifica que, en cas de dubte, “sempre es pot fer una pregunta sobre el text a l’alumne, que ràpidament quedarà en evidència si ho ha copiat”.

No obstant això, hi ha estudiants menys innocents que s’esforcen “” a ocultar l’origen dels seus treballs. En aquests casos, una de les formes més senzilles per descobrir aquest tipus de pràctiques és simplement introduir una frase exacta del treball en un cercador d’Internet, immediatament apareixerà qualsevol referència coincident amb aquest treball.

En copiar l’alumne deixa d’adquirir les habilitats per les quals estan destinats els treballs acadèmics

Però més important que detectar els treballs plagiats o copiats és evitar que l’estudiant dugui a terme aquesta pràctica. Perquè ho enxampen o no, el dany estarà fet. Ja que el problema no només radica que els estudiants s’habituïn a una pràctica deshonesta, sinó que en fer-ho, l’alumne deixa d’adquirir les habilitats per les quals estan destinats els treballs acadèmics, com la capacitat de síntesi, la comprensió lectora o simplement aprendre a redactar. “En acostumar-se des de molt petits a copiar els treballs, i no realitzar el més mínim esforç, els alumnes arriben a cursos superiors sense haver adquirit aquestes habilitats fonamentals en l’aprenentatge, la qual cosa dificulta en gran mesurada l’activitat docent del professor”, apunta Dolores Talaia. Encarregar treballs cada vegada més especialitzats, ensenyar als alumnes a citar les fonts i a usar degudament la informació consultada a la xarxa i, per descomptat, avisar-los que el professor és capaç de detectar si s’ha copiat o no, són algunes de les propostes per evitar el plagi que proposen els professors consultats.

Programari antiplagio

Des de l’any 2003, en alguns països com Estats Units, França o Regne Unit, s’està estenent l’ús de programari especialitzat a detectar els plagis acadèmics, sobretot a nivell universitari. Programes com Turnitin, Eve2, Wcopyfind, Compilatio o My DropBox, són capaços de rastrejar en milions de pàgines Web, i en alguns casos en bases de dades d’altres treballs acadèmics, per verificar en pocs minuts si el treball lliurat per un alumne ha estat copiat o no. A Espanya, ara com ara, en aquest sentit només està disponible l’aplicació Antiplagio d’Educared, un programari gratuït que permet localitzar i identificar documents plagiats a partir de l’anàlisi de diferents fonts.

Com apunten Rubén Mengis i Jaume Sureda en el seu article Ciber-plagi Acadèmic. Una aproximació a l’estat dels coneixements, publicat en la revesteixi Textos de la CiberSociedad, les conclusions d’aquells autors que han analitzat la utilitat i eficàcia d’aquest tipus de programes apunten al fet que “el nero fet de comptar amb programari antiplagio, i que aquest fet sigui conegut pels alumnes, és suficient per espantar a molts estudiants de cometre plagi”. Encara que també afegeixen “que el programari antiplagio no és infalible i deixa de detectar molts casos de plagi, i és que, primerament, els alumnes sempre descobreixen camins per burlar els controls tecnològics, i en segon lloc, la grandària i la velocitat d’expansió d’Internet fa pràcticament impossible controlar tot quant es pot trobar online”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions