Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Dictamen d’escolarització, quan és necessari
Els alumnes amb necessitats educatives especials necessiten presentar un dictamen d'escolarització que indiqui la modalitat educativa i els recursos que requereixen
- Autor: Per Azucena García
- Data de publicació: Diumenge, 21deOctubrede2012
Imatge: OregonDOTEl dictamen d’escolarització és un document que recull les capacitats dels alumnes amb necessitats educatives especials. En ell es detallen els requeriments de cadascun, amb la finalitat de garantir un procés d’ensenyament òptim. El seu objectiu és definir la modalitat educativa adequada per a l’estudiant, els recursos i suports personals que se li prestaran. A continuació s’explica quan és necessari el dictamen d’escolarització, com es realitza l’avaluació de l’alumnat i el paper de pares i professors.
Quan és necessari el dictamen d’escolarització
El dictamen d’escolarització recull les capacitats dels alumnes amb necessitats educatives especials per determinar la modalitat d’escolarització que requereixen. Aquesta pot deure’s a condicions permanents o temporals, ja estiguin motivades per una discapacitat, un trastorn de conducta o una altra raó. En ell s’inclouen dos aspectes fonamentals: les necessitats de l’alumne i les mesures per afrontar-les, relatives a l’escolarització, l’adaptació del currículum i l’ocupació de materials i recursos didàctics específics.
El model de dictamen d’escolarització de la Comunitat de Madrid recull com a causes d’est: retard mental; trastorns generalitzats del desenvolupament, trastorn disocial, hiperactivitat amb dèficit d’atenció o del desenvolupament del llenguatge; pèrdua o desviació significativa de la vista i les funcions relacionades, de les funcions auditives i vestibulars, de les funcions neuromusculoesqueléticas i relacionades amb el moviment; plurideficiencias motivades per un retard mental; i retard madurativo en l’etapa d’educació infantil. També es pot valorar el nivell d’autonomia personal i de mobilitat, així com en l’alimentació i en el control d’esfínters.
Aquest informe té en compte les capacitats personals de l’alumne, però també altres factors “d’ordre, cultural, escolar, social i familiar que incideixen favorable o desfavorablement en el seu ensenyament i en el seu aprenentatge”. Cada comunitat autònoma regula aquest document des dels organismes competents d’Educació. Així s’estableixen unes pautes comunes per a tots els alumnes d’un mateix territori.
Com es realitza l’avaluació dels alumnes
L’informe que dona motiu/dóna motiu al dictamen es denomina avaluació psicopedagògica i ho realitza un grup expert, que aconsella la proposta educativa adequada a cada estudiant. Aquest equip recomana les adaptacions del currículum ajustades a cada alumne, així com els recursos materials i els suports personals que els ajudaran a afrontar amb èxit els estudis. Per la seva banda, els pares acrediten les circumstàncies de l’estudiant mitjançant el diagnòstic mèdic i el certificat de discapacitat, si fos el cas.
Aquest pas és fonamental, ja que l’equip que avalua a l’estudiant ha de conèixer molt bé les seves capacitats. El dictamen no sempre és un pas previ a la matrícula de l’alumne, però sí ho és a la intervenció educativa. Es realitza una vegada que l’alumne amb necessitats sol·licita l’admissió en un centre, al començament del curs o bé quan es detecten en ell necessitats educatives especials o les circumstàncies varien pel que fa a l’inici.
A partir d’aquestes dades, es fa una proposta d’escolarització. Aquesta pot gestionar-se en un col·legi ordinari amb atenció educativa de suport, un centre ordinari d’escolarització preferent, un centre d’educació especial o un programa de qualificació professional inicial.
Paper de pares i professors en el dictamen d’escolarització
Els pares tenen un paper en el dictamen d’escolarització. Aquest pansa, sobretot, per la signatura del document per donar el seu consentiment al contingut del mateix i a les mesures que es prendran al centre per atendre a l’alumne. Han de mostrar el seu acord o desacord amb la decisió de l’equip que avalua al seu fill i, en el segon cas, explicar el motiu pel qual pensen així.
Per la seva banda, el professorat té accés al contingut, ja que en ell se’ls donen pautes per a l’ensenyament dels alumnes en qüestió i ells també poden aportar la seva visió de l’estudiant a l’aula, el seu progrés i necessitats detectades.
Tots dos, pares i professors, tenen a més una opció comuna: demanar que es revisi el dictamen amb caràcter extraordinari quan considerin que les circumstàncies de l’estudiant han canviat. El dictamen es revisa de manera ordinària al final de cada etapa educativa, però és possible sol·licitar una revisió quan la situació de l’alumne variï de manera significativa, segons regulen les normatives autonòmiques.
