Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Eines TIC per a l’aprenentatge

La Web 2.0 aporta eines tecnològiques fàcils i assequibles que poden utilitzar-se amb finalitats didàctiques en l'entorn educatiu

Les noves tecnologies canvien la forma d’aprendre dels estudiants i la manera d’ensenyar dels docents. Gràcies a les eines digitals disponibles avui dia a la Web, s’estableixen estratègies didàctiques addicionals en l’escenari acadèmic, que afavoreixen la participació, col·laboració i interacció entre els agents educatius.

Img nino ordenadorportadaImagen: Jeramey Jannene

Primer les aules van obrir les seves portes i van entrar els ordinadors, les pissarres digitals, els llibres de text interactius i altres eines tecnològiques la finalitat de les quals és facilitar la tasca d’ensenyament dels docents i el procés d’aprenentatge dels alumnes. Ara, aquests espais educatius van més enllà en l’obertura i derroquen els seus envans per integrar-se en un entorn més ampli, on l’únic límit ho determina l’usuari: la Web 2.0.

El nou àmbit estén la labor educativa fos del centre docent i activa el paper dels alumnes i el professorat

Aquest nou àmbit estén la labor educativa fos de l’escenari del centre docent i activa el paper, tant dels alumnes com del professorat, en el context escolar. Participació, col·laboració o interacció són alguns dels termes que la Web 2.0 ha integrat en el vocabulari acadèmic i que reflecteixen l’important canvi en la metodologia i estratègia d’ensenyament que es comença a experimentar ja en moltes institucions educatives.

L’impacte de les tecnologies en l’ensenyament s’ha propiciat, sobretot, per l’ampli espectre de possibilitats que aporten a l’educació les nombroses eines i serveis TIC accessibles a la Web. Suports per publicar i compartir continguts com els blogs, wikis o els fòrums, espais per emmagatzemar arxius o materials, aplicacions per classificar la informació i, per descomptat, les xarxes socials són plataformes fàcils d’utilitzar i assequibles per al gran públic. Sense haver-se creat en la seva majoria amb una finalitat educativa, s’han sabut aprofitar en el context acadèmic per donar passos a una nova forma d’aprendre adaptada als nadius digitals.

Condicions per a l’ús

L’ús i aplicacions que es dona a aquestes eines està delimitat per les necessitats i característiques de cada usuari. Cada docent ha de verificar quins són les aplicacions que s’adapten més a la seva forma de treballar i a les particularitats del seu alumnat, per delimitar les que poden ser més efectives i d’utilitat per a la seva classe.
És necessari complir determinats requisits per a l’ús didàctic de les aplicacions Web 2.0

Tal com puntualitza al seu web Pere Marquès, professor de Tecnologia Educativa i de Noves Tecnologies aplicades a l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i un dels principals investigadors del nostre país en aquest camp, és necessari complir determinats requisits per a l’ús didàctic de les aplicacions Web 2.0 en l’àmbit educatiu. D’una banda, Marquès ressalta la necessitat d’infraestructures per a un aprofitament òptim, com a connexió a Internet a les aules de classe i ordinadors suficients per als estudiants o la disponibilitat també d’un equip i connexió a casa del docent i de l’alumne.

Aquest especialista assenyala que és important que els estudiants comptin amb determinades competències que els permetin el treball autònom i la construcció dels seus coneixements. Saber buscar, seleccionar i processar la informació, expressar-se i comunicar-se en el ciberespai i conèixer els seus riscos, treballar en equip i tenir capacitat crítica, imaginació i creativitat són algunes de les habilitats que han d’adquirir els estudiants. Per la seva banda, els docents, a més de comptar amb una actitud favorable cap a la integració de les TIC, han de tenir també les suficients competències digitals i didàctiques que els ajudin a contextualitzar els continguts curriculars en aquest entorn tecnològic.

100 eines

L’elecció entre la quantitat i varietat d’eines Web 2.0 disponibles en l’actualitat per a usos didàctics està determinada per les preferències dels usuaris. Per facilitar aquesta tasca als docents, el Centri for Learning & Performance Technologies (C4LPT) elabora des de l’any 2007 una llista anual que recull les 100 eines d’aprenentatge més valorades per professionals de l’educació de tot el món.

La llista d’aplicacions preferides l’any 2010 s’ha realitzat gràcies a la contribució de 545 experts i inclou el rànquing de valoració de les eines en les diferents categorias. Aquestes són algunes de les més destacades, segons la utilitat que se li pugui donar a cadascuna:

  • Editar i compartir fotografies: entre les eines més valorades en aquesta categoria pels professionals de l’educació destaquen Flickr, Picasa i Photopeach.
  • Crear i compartir vídeos en Internet: YouTube és el líder indiscutible en aquesta categoria, on ocupa el segon posat en el rànquing de les 100 eines més valorades. A poc a poc se li sumen altres aplicacions d’utilitat per a la docència, com Animoto, Vimeo o Extranormal, amb una secció especial per a educació.
  • Crear i allotjar presentacions: les aplicacions preferides per elaborar i compartir amb altres usuaris en l’entorn acadèmic són Slideshare, Prezi i VoiceThread.
  • Creació de blogs: WordPress, Blogger i Posterous són les eines per crear blogs recomanades pels especialistes educatius, mentre que Twitter i Edmodo encapçalen el rànquing de les aplicacions de microblogging.
  • Eines per i-learnig: Moodle i Blackboard són les aplicacions favorites en el sector educatiu per gestionar cursos i treballs educatius en plataformes virtuals.

    RSS. Sigue informado

  • Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions