“Ja soc major, pas a Primària”. Aquesta frase, pronunciada amb aires de suficiència per molts nens quan finalitzen l’educació infantil, descriu en poques paraules la significativa evolució que marca la incorporació a l’ensenyament obligatori. Aquests “majors” de tan sols sis anys necessiten la col·laboració de professors i famílies per aconseguir adaptar-se amb normalitat a tots els canvis que implica la nova etapa escolar.
Imagen: Matt McGee
L’Ordre que estableix el currículum de Primària reconeix la necessitat d’una articulació estructurada entre aquesta etapa i la Infantil. Intenta evitar incoherències en els plantejaments didàctics d’ambdues i pretén que la incorporació dels alumnes a l’educació primària sigui “gradual i positiva”. El Ministeri d’Educació advoca així per “mecanismes que afavoreixin la coordinació entre els projectes educatius” dels centres que atenen als menors en diferents etapes.
La transició d’Infantil a Primària no ha de prendre’s amb lleugeresa. “En el primer curs se sentin les bases per al futur aprenentatge i s’adquireixen hàbits i procediments de treball que resultaran bàsics per a tota la seva labor posterior com a escolar”, afirmen Ana C. Rodríguez i Caridad O. Turón, de l’Institut Superior Pedagògic Enrique J. Varona en la Revista Iberoamericana d’Educació. En aquesta etapa, es passa de nen a “estudiant”, però els petits mantenen les característiques psicològiques pròpies de l’edat preescolar i requereixen, afegeixen Rodríguez i Turón, “un temps d’adaptació que pot durar des dels primers mesos fins a, fins i tot, tot el curs escolar”. Aquesta és la raó per la qual l’articulació entre Infantil i Primària ha de desenvolupar-se de forma progressiva, amb una continuïtat lògica i natural, i amb la total implicació del mestre.
L’alumne haurà de dedicar part del temps d’oci a complir amb les seves obligacions com a col·legial
Els canvis que experimenta el nen en passar d’una etapa a una altra són significatius. Alguns tenen a veure amb els mètodes didàctics i docents, que comporten una diferència en els procediments d’aprenentatge. L’activitat escolar, que abans es caracteritzava per una metodologia lúdica i en grup, es transforma en un treball seriós i individual. D’altra banda, l’assistència al col·legi implica ara la responsabilitat de l’estudiant, ja que el professor s’encarregarà d’avaluar el seu treball, tant amb les activitats que es desenvolupen a l’aula com amb les tasques que l’alumne realitzi a casa. Aquest últim aspecte representa una altra novetat per al nen, que a partir d’ara, en la majoria dels casos, haurà de dedicar part del temps d’oci a complir amb les seves obligacions com a col·legial.
El currículum dels ensenyaments varia de manera rellevant. Durant l’educació infantil, l’alumne treballa àrees com el coneixement de si mateix i l’autonomia personal o el coneixement de l’entorn. En incorporar-se a Primària, tindrà un currículum estructurat en matèries diferenciades entre si: educació artística, educació física, llengua castellana i literatura, llengua estrangera i matemàtiques. Aquestes assignatures es mantindran, a més, durant tota l’etapa.
Les classes d’Infantil solen estar delimitades en un àrea específica del centre per afavorir el control dels alumnes
El pas a Primària implica el canvi de la guarderia al col·legi, encara que és freqüent que les dues etapes es desenvolupin al mateix centre educatiu, però en espais diferents. Les classes d’Infantil solen estar delimitades en un àrea específica i tancada per afavorir el control dels alumnes. L’organització de l’aula també s’altera. A l’educació inicial, les taules s’uneixen en grups per potenciar el treball comú entre els nens. No obstant això, en Primària la disposició en forma d’O, per parelles o amb pupitres separats potencia el treball individual de l’estudiant i ajuda a captar millor la seva atenció. En aquesta etapa, desapareixen la majoria dels elements decoratius i estímuls visuals que caracteritzen les classes d’Infantil i l’espai adquireix un aspecte més formal.
Altres aspectes menys significatius, però també propis de la nova etapa educativa, als quals els nens han d’habituar-se són:
El paper del professor
La majoria d’experts confirmen que el paper del professor en la fase d’adaptació a l’educació primària és fonamental perquè la transició s’efectuï de manera positiva. En aquesta etapa, l’estudiant passa del tutor únic, que s’encarrega de la docència de totes les àrees d’aprenentatge, a incorporar noves figures docents especialistes que imparteixen altres matèries a l’aula, cadascuna amb una metodologia i una forma d’ensenyar diferent. Això pot resultar aclaparant en alguns casos per a l’alumne, que està acostumat a mantenir el vincle amb un sol docent.
És fonamental la coordinació entre els docents d’Infantil i Primària
Els professors han d’aconseguir que es desenvolupin les capacitats i aptituds dels nens durant el curs de la forma menys traumàtica possible. Per a això, és fonamental la coordinació entre els docents d’Infantil i Primària, que permeti a aquests últims conèixer per endavant les necessitats i característiques escolars dels alumnes. Els mestres afavoreixen l’adaptació si es mostren flexibles i comprensius durant els primers mesos del curs, si utilitzen una metodologia més oberta i similar a la d’Infantil i si no atosigan als estudiants des dels primers dies amb tasques i activitats fora del centre educatiu. Els docents de l’anterior etapa poden introduir també adaptacions als nous mètodes pedagògics durant l’últim trimestre d’Infantil per iniciar als alumnes en la següent fase educativa.
