Les tasques escolars a casa es consideren una eina educativa essencial, no solament per assentar i consolidar els aprenentatges adquirits a l’aula, sinó també per desenvolupar en els estudiants actituds acadèmiques bàsiques com l’organització, autodisciplina, autonomia i responsabilitat. El suport dels pares és fonamental perquè els escolars adquireixin aquestes destreses, però sempre que no s’extralimitin en les seves funcions, ja que una excessiva participació dels progenitors en els deures dels seus fills pot reportar als docents una concepció errònia dels avanços i progressos dels seus alumnes.
Imagen: avalos4assembly
Una vegada finalitzada la jornada escolar, l’activitat acadèmica dels estudiants es perllonga en la llar amb la realització de les tasques i treballs que els docents “encarreguen” als seus alumnes. Tal com reflecteixen les últimes dades del Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació, el temps mitjà que els nens inverteixen a completar els seus deures oscil·la entre una i dues hores, una xifra que s’ha mantingut invariable en l’última dècada.
El 52% dels estudiants de Primària rep suport familiar per realitzar les tasques escolars
No obstant això, els indicadors mostren un canvi radical en un aspecte rellevant: l’ajuda que reben de les famílies per realitzar els deures. Mentre que l’any 2003 tan sol el 14% dels estudiants de Primària manifestaven comptar amb suport familiar per completar els treballs escolars després de classe, les dades de l’any 2007 (últims recaptats per l’INE) mostren que el percentatge d’escolars que reben aquesta ajuda s’eleva al 52%.
L’informe ‘A la recerca de l’èxit educatiu: realitats i solucions’, editat al juliol de 2010 per la Fundació Antena 3, en col·laboració amb el Defensor del Menor en la Comunitat de Madrid, corrobora aquestes dades. L’estudi sociològic, realitzat entre nens de 8 a 16 anys i els seus progenitors, reflecteix que el 78% dels alumnes rep alguna ajuda per estudiar. Un 62% d’aquest suport ve per part dels pares i un 12,5%, d’altres familiars.
Per a què serveixen els deures
El recolzo en les tasques és efectiu si la implicació dels pares no excedeix els límits adequats a cada nen i edat
María José Díaz-Aguado, Catedràtica de Psicologia de l’Educació, analitza en l’esmentat estudi el paper educatiu de la família. Entre les condicions bàsiques que determinen la qualitat de l’educació familiar, l’especialista destaca tres fonamentals: “L’afecte incondicional, una cura atenta, adequat a les necessitats de seguretat i autonomia de cada edat, i una disciplina consistent que els ajudi a respectar certs límits i a aprendre a controlar la seva pròpia conducta”.
El recolzo en la realització de les tasques escolars és una de les vies amb les quals expliquen els pares per aplicar aquestes premisses, però solament és efectiu si la seva implicació no excedeix els límits adequats a cada nen i edat. Per saber fins a on es pot arribar en l’ajuda amb els deures a casa, és fonamental tenir clar amb anterioritat que els objectius que es persegueixen amb el treball acadèmic en la llar no es limiten al repàs i pràctica dels continguts apresos a l’aula i la preparació per a la classe següent. Els especialistes en educació apunten que les tasques són a més un instrument essencial per desenvolupar en els alumnes habilitats i aptituds necessàries per al seu adequat progrés escolar:
Massa ajuda?
Les tasques són un instrument essencial perquè el professor verifiqui els progressos de l’alumne
Poden els estudiants desenvolupar aquestes destreses si compten amb l’ajuda i suport constant dels pares en les tasques? És evident que una excessiva implicació, que en alguns casos passa fins i tot per la realització per part dels progenitors dels deures dels seus fills, no resulta beneficiosa. Com apunta un equip de psicòlegs de la Universitat de Minho (Portugal) i la Universitat d’Oviedo en el seu article ‘Escola-família: és possible una relació recíproca i positiva?’ (Papers del Psicòleg, número 3 VOL-27 , 2006), les tasques per a casa són “un immillorable recurs per promoure la implicació de la família en el desenvolupament acadèmic dels fills”, però solament si s’aplica “una dosi ajustada d’ajuda i en els aspectes que corresponen als progenitors”.
No cal oblidar que les tasques de casa són un instrument essencial perquè el professor verifiqui els progressos de l’alumne i si ha assimilat amb eficàcia els continguts impartits a l’aula. En aquest cas, si la participació dels pares implica passos com la correcció i la resolució dels deures, és molt difícil que el docent pugui “destriar entre el que l’alumne realment sap i aconsegueix fer per si solament i el que no domina encara”, apunten aquests experts en psicologia.
El docent pot creure que l’estudiant ha entès bé els continguts i no té dificultat per aplicar-los
Això provoca que, quan els pares ajuden a l’excés als fills amb les tasques, els professors no corregeixen el treball dels alumnes, sinó el dels seus progenitors. Pot creure així que l’estudiant ha entès bé els continguts i no troba cap dificultat a aplicar-los. D’aquesta manera, no veurà necessari prestar més temps durant la classe a explicar aquesta part de la matèria i avanç cap a la lliçó següent, sense que la informació estigui afermada en els alumnes.
Participació dels pares
L’excés d’ajuda pot falsejar el veritable rendiment acadèmic diari de l’estudiant, que, no obstant això, es veurà reflectit després en els resultats dels exàmens, quan els pares no estan disponibles per atendre les seves dificultats. De quina manera han de col·laborar llavors els pares amb els deures? Els especialistes suggereixen que el paper dels progenitors ha de ser de monitoratge de les tasques, és a dir, han de ser responsables de proporcionar als seus fills les condicions adequades perquè realitzin les activitats escolars de la manera més efectiva possible i donar-los suport perquè ells mateixos siguin capaços de dirigir el seu autoaprenentatge. Aquests són alguns dels aspectes que apunten com a essencials perquè l’ajuda familiar sigui eficient:
