Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ferran Ferrer, Catedràtic d’Educació Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Els alumnes fallen en un element instrumental essencial: la comprensió lectora

La publicació dels resultats de la 1ª Avaluació General de Diagnòstic realitzada als alumnes espanyols de 4º curs de primària ha suscitat de nou el debat sobre l’estat “de salut” del sistema educatiu. Més enllà de les comparacions entre les diferents comunitats autònomes, persisteix un problema global: “El valor que s’atorga a la formació com una aposta de futur”. Així ho expressa Ferran Ferrer, Catedràtic d’Educació Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en l’estudi dels sistemes educatius des d’una perspectiva internacional. “Aquest és el factor clau que explica els bons resultats dels països capdavanters en educació”, apunta Ferrer.

Cada vegada que es publiquen els resultats d’una avaluació educativa, nacional o internacional, es tendeix a establir comparacions i a ressaltar tan sols qui és millor o pitjor. Però, quins són els principals objectius que persegueixen aquestes proves?

Totes les avaluacions mesuren amb un mateix estàndard o criteri el nivell de preparació dels alumnes en determinades competències. En el cas de les nacionals, com la 1ª Avaluació General de Diagnòstic, el referent per a aquest mesurament és el currículum nacional, mentre que en les internacionals, com PISA, s’utilitza un currículum internacional teòric que ens permet comparar-nos amb altres països. En tots dos casos, l’objectiu és conèixer, més enllà del que diguin els professors, fins a quin punt estan preparats els estudiants i, a partir d’això, saber quin és l’estat de salut d’un sistema educatiu per poder dur a terme polítiques de millora i mesures correctores si és necessari.

Davant els resultats obtinguts pels escolars espanyols en les últimes avaluacions internacionals, es pot parlar de crisis del sistema educatiu o la situació no és tan alarmant?

En les comparacions internacionals s’observa que el nostre sistema educatiu no destaca pel seu bon funcionament en el context dels països desenvolupats, estem entre els qui obtenen puntuacions mitjanes. Tenim una situació que és francament millorable.

Són tan extremes, com han ressaltat en alguns casos, les diferències educatives entre les diferents comunitats autònomes?

“Diverses autonomies no aconsegueixen els estàndards mínims marcats en el currículum”Són notables. En la 1ª Avaluació de Diagnòstic, es destaca d’una manera més clara el contrast entre els resultats dels alumnes de les diferents comunitats autònomes. Aquestes diferències són preocupants. No tant perquè ha moltes o poques divergències, sinó pel fet que hi ha una sèrie d’autonomies que no aconsegueixen els estàndards mínims marcats en el currículum nacional.

Quins són els principals problemes educatius que evidencien els resultats d’aquesta 1ª Avaluació General?

Hi ha un problema generalitzat, que és la competència lectora, que a més no és exclusiu d’Espanya, sinó també d’altres països, encara que en el nostre d’una manera més intensa. La importància d’aquest factor radica que tots els elements que giren al voltant d’ell, com l’expressió i la comprensió oral i escrita, són fonamentals per a l’aprenentatge d’altres matèries. Per tant, els resultats ens indiquen que els alumnes fallen en un element instrumental essencial i que es requereix un esforç des del sistema educatiu per millorar els estàndards en aquesta competència.

És destacable la variància entre els centres. Quins factors incideixen en aquestes desigualtats?

Les majors diferències es detecten entre els centres públics i els privats concertats, amb uns resultats a favor d’aquests últims. L’explicació fonamental d’aquesta divergència no és tant un tema de gestió d’un tipus de col·legi enfront d’un altre, sinó que el determinant és el tipus de població escolar que atenen. Els nens de famílies amb un nivell socioeconòmic i cultural més alt acudeixen a col·legis concertats i tant les avaluacions nacionals com les internacionals evidencien que els resultats dels estudiants estan molt mediatizados per aquest factor.

Com es pot intervenir per evitar aquestes discrepàncies?

“Relacionar-se amb altres companys de nivell sociocultural i econòmic més alt incrementa encara més les diferències”Cal considerar que en els resultats incideix un doble factor. D’una banda, la “motxilla socioeconòmica i cultural” que porta el nen damunt per la seva pròpia família, però també el fet de relacionar-se amb altres companys de nivell sociocultural i econòmic més alt incrementa encara més les diferències. La política educativa pot intervenir sobre això si promou que els centres públics i privats siguin més heterogenis des del punt de vista de la població escolar. Els països amb major equitat educativa, amb menys desigualtats i amb millors resultats en excel·lència, són capaces de tenir poblacions escolars més heterogènies als centres.

El paper del professorat és també clau. Quins aspectes de la figura docent considera que han de canviar al nostre país?

El primer dels elements que s’ha de tenir en compte és una formació del professorat de més alt nivell. Considero que els nous plans d’estudi de grau, així com el nou màster d’Educació Secundària, poden resultar de gran ajuda per aconseguir aquesta millora al nostre país. Un altre aspecte fonamental és el prestigi social del docent. És necessari fomentar el respecte i la valoració cap als professors, que les mateixes famílies estiguin orgulloses si els seus fills volen optar per una professió tan important per al futur de la nostra societat.

S’ha de modificar l’actitud del professorat cap als alumnes?

Els alumnes a els qui els professors atorguen altes expectatives obtenen millors resultats. El docent que considera que un determinat tipus d’estudiant no té possibilitats i no actua perquè aconsegueixi el màxim de les seves capacitats, donarà com resultat un alumne derrotat, que passarà a engrossir les altes xifres d’abandó escolar prematur que predominen al nostre país.

També influeix la motivació de les famílies als fills.

“És letal per al sistema educatiu que les famílies incitin a deixar l’escola”És letal per al sistema educatiu que les famílies incitin a deixar l’escola als fills que tenen algun problema en ella. En la llar han de tenir-se altes expectatives, fer tot el possible perquè continuïn amb els seus estudis en qualsevol dels itineraris, batxillerat o formació professional, i que tinguin un vincle formatiu fins a, almenys, els 18 anys.

A la fi d’aquest any, es publicarà l’informe TREPITJA 2009, que inicia una nova ronda evaluativa que incideix de nou en la competència lectora dels alumnes. Creu que Espanya millorarà respecte a PISA 2000?

Els resultats que hem obtingut en les avaluacions parcials a PISA 2003 i 2006 marquen una tendència a la baixa en aquesta competència, de manera que no seria estrany que en la comparativa 2000-2009 es noti un cert empitjorament, però no només a Espanya, sinó també en altres països.

Quines polítiques educatives es poden aplicar per millorar?

La promoció de la lectura no és només un assumpte de la política escolar, té molt a veure amb la labor al seu favor dels mitjans de comunicació i altres sectors i, per descomptat, amb l’entorn familiar. És més fàcil que un alumne obtingui millors resultats en qualsevol matèria si compta amb un context cultural ric en la llar i la motivació dels seus pares per a la lectura.

A quin model educatiu estranger, que destaqui pels seus bons resultats, considera que podria apropar-se Espanya?

“No hem d’intentar imitar un sistema educatiu diferent”No hem d’intentar imitar un sistema educatiu diferent, cadascun té sentit al país on està. Podem aprendre algunes coses que ens ensenyen els estudis comparatius. El factor clau que explica els bons resultats dels països capdavanters és el valor que li atorguen a la formació com una aposta de futur. El més destacable dels estats que funcionen millor és que en ells l’educació és un important valor social, es respecta i es valora al professorat, s’inverteix prou en matèria educativa i es procura donar noves oportunitats als alumnes amb dificultats.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions