Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
José Quintanal, doctor en Ciències de l’Educació
A Espanya encara no vivim la lectura amb un sentit de benestar, de poder cultural
- Autor: Per Marta Vázquez-Regna
- Data de publicació: Dimecres, 01deJunyde2011

Els resultats de les últimes avaluacions educatives internacionals són contundents: la competència lectora dels alumnes espanyols està per sota de la mitjana de la resta de països avaluats. Quines mesures es poden prendre per erradicar aquesta deficiència? José Quintanal, mestre, pedagog i doctor en Ciències de l’Educació, proporciona algunes pistes reveladores. La seva tasca investigadora a l’àrea de l’ensenyament escolar de la lectura i escriptura, juntament amb els més de 20 anys d’experiència docent en diferents nivells educatius -des de Primària fins a la universitat– li han permès observar molt d’a prop la realitat lectora dels estudiants. El problema “no cal emmascarar-ho ni ocultar-ho, sinó afrontar-ho i aplicar les mesures oportunes per donar-li solució”, afirma Quintanal. Per a això, recalca, “és necessària una intervenció global de tota la societat”.
El dèficit en competència lectora dels estudiants del nostre país és tan alarmant com adverteixen les avaluacions internacionals?
Des de diferents àmbits s’intenta desdramatizar la qüestió, però les estadístiques estan aquí i no menteixen: els nostres escolars presenten un perfil massa baix, enfront del que correspondria a un país amb el nostre nivell de desenvolupament. Al meu entendre, això és un greu error, ja que els problemes no cal emmascarar-los ni ocultar-los, sinó afrontar-los i aplicar les mesures oportunes per donar-los solució. Ara mateix no es fa gens des de l’escola, les administracions o la universitat per atallar la problemàtica. Aquesta inacció, ens passarà factura en el futur.
Quins són aquestes mesures?
Quines pautes metodològiques es poden millorar?
Hi ha dues qüestions fonamentals, ambdues relacionades amb l’àmbit docent. D’una banda, cal reforçar la formació del professorat, inicial i permanent. És necessari que conegui la problemàtica que pot registrar-se al món de la lectoescriptura, però també ha de comptar amb una competència professional adequada per seleccionar metodologies didàctiques oportunes i aplicar-les amb la convicció i la seguretat que s’espera d’aquesta professionalitat. Es requereix una actuació específica amb els mestres, que generi ambients i contextos culturizados, on s’apreciï i es valori la importància i la necessitat de llegir, de formar-se, de conviure imaginativa i literàriament.
És el professorat conscient del problema lector dels seus alumnes?
Com ha de desenvolupar-se una didàctica lectora eficient a l’aula?
Si el veritable objectiu de la lectura és la comprensió del text, és necessari que en l’ensenyament prevalgui aquesta competència del lector. La didàctica lectora ha de ser una comunicació personal del subjecte amb l’autor per intercanviar un enorme potencial imaginatiu, el que tots dos són capaços de projectar sobre un text escrit. Això es tradueix després en activitats, exercicis i aplicacions quotidianes que conformen un currículum específic, graduat al llarg de l’escolaritat obligatòria. És alguna cosa tan senzill com “assaborir” la comunicació lingüística. En entrar a l’aula, ha de “respirar-se” el sentit literari que en ella es visqui, en les seves parets, en el seu context i en els seus protagonistes.
Vostè afirma que el professorat s’aferra a mètodes tradicionals.
És una conseqüència de la formació pedagògica del mestre?
El veritable problema de la formació docent és desconèixer el procediment psico-fisiològic-emocial del procés lector que viuen els seus deixebles. Tenim professors que, encara que odien la lectura i no són lectors, són capaços de treballar problemes d’animació lectora amb els seus alumnes. Poden aconseguir l’èxit? És evident que no. Si a això li afegim la deficient formació pedagògica, tenim un còctel gens suggeridor.
Són sinònims “més lector” i “bon lector”?
Hi ha una relació directa entre tots dos factors. No oblidem que la lectura és una destresa i, com a tal, es perfecciona amb la seva aplicació. Però porta un plus, el de la vivència personal i imaginativa del subjecte, que genera una autèntica dependència en qui té el plaure de conèixer-la. Solament els lectors sabem el que enganxa un bon llibre.
Quin protagonisme se li ha de donar a les característiques particulars de cada alumne en la lectura?
Reconeix que la literatura infantil i juvenil és fonamental per despertar l’interès per la lectura en els nens.
Sí i, per això, els docents han de llegir més literatura infantil, conèixer autors, les seves obres, els personatges, les seves històries, i integrar-les d’alguna manera en la seva activitat pedagògica. S’entén que la literatura infantil i juvenil ha de ser obligada per als professionals que la usin. Això és professionalitat.
Pot recomanar algunes pautes per integrar aquests materials a l’aula?
Una molt senzilla: prendre un llibre infantil, llegir-ho i compartir-ho amb els alumnes. La lectura és “vivència” i solament d’una manera personalitzada és possible transmetre el que un porta dins. Els nens preguntaran, el mestre els respondrà i ràpidament es materialitzarà la màgia de la “vivència” literària, que es transformarà de manera immediata en recreació.
Quin paper juga l’entorn familiar i l’actitud dels progenitors en la consecució d’un bon hàbit lector en els alumnes?
Vostè ha encunyat el concepte “la lectura en la falda”. Pot definir-ho?
Fa referència a la proximitat que l’adult aconsegueix generar quan apropa a un nen a la seva falda i comparteix amb ell un llibre, una lectura. Xopa aquesta lectura amb l’aroma de l’afecte, la proximitat i l’exclusivitat de la seva particularitat. Ho llegeixen junts i ho fan amb una complicitat que al petit li resulta màgica. Tant és així, que sempre ho recordarà, mai s’oblida i, en ocasions, fins a s’enyora.
Quin és el millor moment per iniciar-la?
Etiquetes:
Zona relacionada
I a més ...
-
Jaume Sureda i Rubén Mengis, departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears
-
Jennifer Murray, presidenta de TESOL-SPAIN
-
Pedro Cerrillo, director del Centre d’Estudis de Promoció de la Lectura i Literatura Infantil (CEPLI)
-
Francisca González Gil, professora del departament de Didàctica i Organització de la Universitat de Salamanca