José Quintanal, doctor en Ciències de l’Educació

A Espanya encara no vivim la lectura amb un sentit de benestar, de poder cultural

Imatge: CONSUMER EROSKI

Els resultats de les últimes avaluacions educatives internacionals són contundents: la competència lectora dels alumnes espanyols està per sota de la mitjana de la resta de països avaluats. Quines mesures es poden prendre per erradicar aquesta deficiència? José Quintanal, mestre, pedagog i doctor en Ciències de l’Educació, proporciona algunes pistes reveladores. La seva tasca investigadora a l’àrea de l’ensenyament escolar de la lectura i escriptura, juntament amb els més de 20 anys d’experiència docent en diferents nivells educatius -des de Primària fins a la universitat– li han permès observar molt d’a prop la realitat lectora dels estudiants. El problema “no cal emmascarar-ho ni ocultar-ho, sinó afrontar-ho i aplicar les mesures oportunes per donar-li solució”, afirma Quintanal. Per a això, recalca, “és necessària una intervenció global de tota la societat”.

Des de diferents àmbits s’intenta desdramatizar la qüestió, però les estadístiques estan aquí i no menteixen: els nostres escolars presenten un perfil massa baix, enfront del que correspondria a un país amb el nostre nivell de desenvolupament. Al meu entendre, això és un greu error, ja que els problemes no cal emmascarar-los ni ocultar-los, sinó afrontar-los i aplicar les mesures oportunes per donar-los solució. Ara mateix no es fa gens des de l’escola, les administracions o la universitat per atallar la problemàtica. Aquesta inacció, ens passarà factura en el futur.

“És necessària una intervenció global de tota la societat per canviar el sentit cultural de la lectura i l’escriptura dels nostres joves i nens”És necessària una intervenció global de tota la societat per canviar el sentit cultural que tenen en l’actualitat la lectura i l’escriptura dels nostres joves i nens. En primer lloc, es requereix una acció política que escometi els dèficits educatius des de plantejaments purament didàctics, amb intervenció no solament sobre els alumnes, sinó també sobre el professorat. En segon lloc, és important una activitat cultural específica. A Espanya encara no vivim la lectura amb un sentit de benestar, de poder cultural, una inèrcia que cal modificar per obtenir beneficis socials sobre la lectoescriptura. Finalment, la família és necessària: ha de modificar els seus costums si volem tenir en el futur nens lectors.

Hi ha dues qüestions fonamentals, ambdues relacionades amb l’àmbit docent. D’una banda, cal reforçar la formació del professorat, inicial i permanent. És necessari que conegui la problemàtica que pot registrar-se al món de la lectoescriptura, però també ha de comptar amb una competència professional adequada per seleccionar metodologies didàctiques oportunes i aplicar-les amb la convicció i la seguretat que s’espera d’aquesta professionalitat. Es requereix una actuació específica amb els mestres, que generi ambients i contextos culturizados, on s’apreciï i es valori la importància i la necessitat de llegir, de formar-se, de conviure imaginativa i literàriament.

“L’estament docent està molt conscienciat amb la problemàtica lectora”El contacte directe que tinc amb el professorat en àmbits de formació permanent em demostra que l’estament docent està molt conscienciat amb aquesta problemàtica. No ha de resultar estrany, doncs ho viu en primera persona, són els professionals que “sofreixen” de forma més directa la ineptitud o la manca de sensibilitat social amb la lectura. Per això, volen canviar la inèrcia. No obstant això, al meu pesar, descobreixo que gran part d’aquests mestres es mostra incapacitat per modificar l’estatus actual del problema.

Si el veritable objectiu de la lectura és la comprensió del text, és necessari que en l’ensenyament prevalgui aquesta competència del lector. La didàctica lectora ha de ser una comunicació personal del subjecte amb l’autor per intercanviar un enorme potencial imaginatiu, el que tots dos són capaços de projectar sobre un text escrit. Això es tradueix després en activitats, exercicis i aplicacions quotidianes que conformen un currículum específic, graduat al llarg de l’escolaritat obligatòria. És alguna cosa tan senzill com “assaborir” la comunicació lingüística. En entrar a l’aula, ha de “respirar-se” el sentit literari que en ella es visqui, en les seves parets, en el seu context i en els seus protagonistes.

“El professorat aplica una metodologia lectoescritora que reprodueix el que es va fer amb ells mateixos”Mentre que a l’aula es respongui a la instrucció de “llegeix aquest paràgraf” amb un senzill exercici de fonetización sonora, no anem a cap part. La cultura didàctica que tenen els professors al nostre país els porta a aplicar una metodologia lectoescritora que reprodueix el que es va fer amb ells mateixos. Això no pot funcionar, és necessari educar a nens del segle vint-i-u, amb necessitats i oportunitats molt diferents a les quals van viure els seus docents.

El veritable problema de la formació docent és desconèixer el procediment psico-fisiològic-emocial del procés lector que viuen els seus deixebles. Tenim professors que, encara que odien la lectura i no són lectors, són capaços de treballar problemes d’animació lectora amb els seus alumnes. Poden aconseguir l’èxit? És evident que no. Si a això li afegim la deficient formació pedagògica, tenim un còctel gens suggeridor.

Hi ha una relació directa entre tots dos factors. No oblidem que la lectura és una destresa i, com a tal, es perfecciona amb la seva aplicació. Però porta un plus, el de la vivència personal i imaginativa del subjecte, que genera una autèntica dependència en qui té el plaure de conèixer-la. Solament els lectors sabem el que enganxa un bon llibre.

“No hi ha dos lectors iguals. Davant un mateix text, cada lector ho interpreta de manera diferent”Tot el protagonisme. La lectura és un exercici íntim i personal. El lector construeix imaginativament el contingut en el seu cervell, fruit dels recursos -coneixements i experiències prèvies- amb què adorna la seva ment. No hi ha dos lectors iguals. Davant un mateix text, cada lector ho interpreta de manera diferent. Aquest mateix sentit ha de tenir la lectura a l’aula. Ha de ser alguna cosa personal, lluny de tota tipificació, amb clars matisos diferenciadors propis de l’interès i la interpretació que cada nen vulgui donar al missatge del text.

Sí i, per això, els docents han de llegir més literatura infantil, conèixer autors, les seves obres, els personatges, les seves històries, i integrar-les d’alguna manera en la seva activitat pedagògica. S’entén que la literatura infantil i juvenil ha de ser obligada per als professionals que la usin. Això és professionalitat.

Una molt senzilla: prendre un llibre infantil, llegir-ho i compartir-ho amb els alumnes. La lectura és “vivència” i solament d’una manera personalitzada és possible transmetre el que un porta dins. Els nens preguntaran, el mestre els respondrà i ràpidament es materialitzarà la màgia de la “vivència” literària, que es transformarà de manera immediata en recreació.

“A l’escola és fàcil detectar quan un nen viu en una llar literàriament activa”És important que els escolars vegin als seus pares llegir, que participin de la seva vivència personal i que comparteixin junts la cultura literària. La llar ha de ser una prolongació de l’aula. A l’escola és fàcil detectar quan un nen viu en una llar literàriament activa -en el qual es preocupen per compartir les seves lectures- i se’ls coneix, perquè són millors lectors i millors alumnes. En aquest sentit, donaria un consell fàcil i còmode per als pares: llegir totes les nits amb els seus fills a l’hora de ficar-los al llit. Est és el millor moment, el més “màgic”.

Fa referència a la proximitat que l’adult aconsegueix generar quan apropa a un nen a la seva falda i comparteix amb ell un llibre, una lectura. Xopa aquesta lectura amb l’aroma de l’afecte, la proximitat i l’exclusivitat de la seva particularitat. Ho llegeixen junts i ho fan amb una complicitat que al petit li resulta màgica. Tant és així, que sempre ho recordarà, mai s’oblida i, en ocasions, fins a s’enyora.

“Amb la deguda expressivitat de la veu, és possible generar un context comunicatiu del nen amb el llibre”Com més aviat millor. Al moment que el bebè sigui capaç de focalitzar la seva mirada, tenim oportunitat de compartir ja “lectures de falda”. Resulta impressionant escoltar als pares que ens expliquen la seva experiència amb els bebès de poc més d’any i mitjà o dos anys. A través de les imatges i amb la deguda expressivitat de la veu, és possible generar un context comunicatiu del nen amb el llibre. Una vegada iniciat, és molt important que se li doni continuïtat i s’apliqui de manera freqüent. Si li afegim la màgia de la nit, al moment de ficar-se al llit, aconseguim que afecte, imaginació i experiència es conciten en un acte compartit, però únic i singular.

Etiquetes:

estudiants leer-ca libros-ca literatura-ca