El passat curs 2009-2010, els estudiants del nostre país van estrenar les noves proves de selectivitat adaptades a la normativa que marca la Llei orgànica d’Educació (LOE 2006). El principal canvi que incorpora aquesta prova, que s’aplica aquest curs 2010-2011 per segona vegada, és que la fase específica de la mateixa ja no és obligatòria per a tots els estudiants. Tan sols han de realitzar-la els alumnes que desitgin incrementar la nota d’admissió en la universitat per a aquelles titulacions en les quals el nombre de sol·licituds és superior al de les places ofertes.
Imatge: Kit
El nou model de selectivitat s’adequa, igual que l’anterior, al currículum de Batxillerat i versa sobre les matèries del segon curs d’aquesta etapa educativa. Manté la mateixa estructura vigent en dues fases, una general i una específica, però amb una important diferència: mentre que en l’anterior selectivitat l’alumne havia de realitzar els exercicis de totes dues fases, en la nova prova els exercicis de la fase específica són voluntaris. Això és així perquè la nota obtinguda en les matèries d’aquesta fase no puntua en la qualificació final de la prova d’accés, sinó que només s’utilitza per a elevar la nota d’admissió en la universitat en aquelles titulacions que, a causa de l’excés de demanda, han de posar un límit d’admissió en els seus estudis.
Fase general
Aquesta fase és obligatòria per a tots els alumnes i està destinada a valorar la maduresa i destreses bàsiques que han d’aconseguir els estudiants per a seguir els ensenyaments universitaris de Grau. Consta de quatre o cinc exercicis:
La nota final de la fase general és el resultat de la mitjana aritmètica de tots els exercicis
Els quatre o cinc exercicis d’aquesta fase es qualifiquen de 0 a 10 punts i la nota final és el resultat de la mitjana aritmètica de tots ells. L’estudiant ha d’obtenir un mínim de quatre punts en aquesta qualificació final i la prova d’accés es considera superada quan aconsegueix una nota igual o major a cinc punts com a resultat de la mitjana ponderada del 60% de la nota mitjana de Batxillerat i el 40% de la qualificació de la fase general. La superació d’aquesta fase té validesa indefinida, no obstant això, els estudiants poden presentar-se en successives convocatòries per a millorar els seus resultats. La qualificació obtinguda es tindrà en compte sempre que sigui superior a l’anterior.
Fase específica
El seu objecte és avaluar els coneixements i capacitat de raonament en àmbits disciplinessis concrets relacionats amb els futurs estudis que desitgin cursar els estudiants. Consisteix en la realització d’un màxim de quatre exercicis de qualsevol de les matèries de modalitat de 2n de Batxillerat (diferents a la de la fase general), pertanyin o no a la cursada per l’alumne. La fase és voluntària, ja que la seva qualificació s’utilitza només per a pujar nota en aquells casos en què un alumne vulgui competir per una plaça en una titulació en la qual la demanda supera a l’oferta.
Les matèries que les universitats considerin més idònies per a cursar amb èxit una determinada titulació poden puntuar més que unes altres
Cadascuna de les matèries de les quals s’examina l’estudiant es qualifica de 0 a 10 punts i necessita obtenir un mínim de 5 punts perquè l’exercici es consideri superat. Dos d’aquestes qualificacions s’incorporen a la nota d’admissió en una determinada titulació, sempre que les matèries estiguin vinculades a la branca de coneixement a la qual pertanyi aquest títol.
Les matèries que les universitats considerin més idònies per a cursar amb èxit una determinada carrera poden puntuar més que unes altres. Per a això, els centres universitaris, en el moment de fer pública la seva oferta de places, estipulen el valor que té cadascuna d’elles en les diferents titulacions i li adjudiquen un paràmetre de ponderació entre 0,1 i 0,2 pel qual es multiplica la qualificació dels exercicis que s’incorporen a la nota d’accés. D’aquesta manera, els estudiants poden obtenir una nota final de fins a 14 punts.
Les qualificacions obtingudes en les matèries d’aquesta fase tenen validesa per a accedir a la universitat tan sols durant els dos cursos següents a la superació de la prova. Els estudiants es poden presentar en successives convocatòries per a millorar la qualificació, o per a examinar-se d’una nova matèria.
Amb anterioritat la nota d’admissió en la universitat era el resultat del 60% de la nota mitjana obtinguda en el Batxillerat i el 40% de la qualificació de selectivitat. Aquest mateix criteri es manté en les noves proves, però amb unes variacions significatives:
Nota de selectivitat: la nota de selectivitat anterior es calculava a través de la mitjana ponderada de les dues fases que componen la prova: la general (3 o 4 exercicis de matèries comunes) i l’específica (3 exercicis de matèries de modalitat). En la nova prova la nota final és el resultat de la mitjana de les qualificacions obtingudes en els exercicis inclosos en la fase general.
Pujar nota: els resultats dels exercicis de la fase específica de la prova serveixen per a elevar la nota en aquells casos en què la titulació triada per l’estudiant tingui establert un límit d’admissió a les seves aules. En aquests casos, la nota d’admissió en la universitat es calcula de la següent forma: 60% nota mitjana de Batxillerat + 40% qualificació de la fase general + (paràmetre de ponderació) x qualificació de matèria de modalitat (1) de la fase específica + (paràmetre de ponderació) x qualificació de matèria de modalitat (2) de la fase específica.
