Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les claus de la reforma educativa

La proposta de reforma educativa aposta per recuperar la revàlida, reforçar certes assignatures i canvis en l'ensenyament de Batxillerat i Formació Professional

La proposta de reforma educativa introdueix diversos canvis en l’actual sistema d’ensenyament. Els més destacats recuperen una prova d’avaluació en finalitzar Primària, Secundària i Batxillerat, a més de fer major recalcament en assignatures com a matemàtiques o llengua. Altres modificacions afecten al model de Batxillerat, que redueix els itineraris, i la Formació Professional, que substitueix els Programes de Qualificació Professional Inicial per a alumnes amb dificultats per cicles de Formació Professional Bàsica. Totes les claus de l’avantprojecte s’expliquen a continuació.

Img adolescentes clase art
Imatge: Rubén García Blázquez

Avaluació al final de cada etapa educativa

Els estudiants de Primària, Educació Secundària Obligatòria (ESO) i Batxillerat realitzaran una prova d’avaluació al final de cada cicle

La proposta de reforma educativa afecta a tots els nivells d’ensenyament en un aspecte: després d’acabar cadascun dels cicles, els alumnes s’hauran d’examinar per demostrar que han adquirit els coneixements corresponents al mateix. Aquesta avaluació afecta a Primària, Educació Secundària Obligatòria (ESO) i Batxillerat. Fins i tot, després de 3º de Primària es realitzarà un examen per detectar possibles problemes relacionats amb destreses bàsiques com la lectura, l’escriptura o els primers coneixements d’aritmètica.

Serà necessari aprovar aquestes proves per passar al següent nivell, però això és especialment rellevant en l’última etapa. I és que l’avaluació que els estudiants realitzaran després de l’últim curs de Batxillerat substituirà a l’examen de selectivitat. Aquests exàmens es duran a terme “en punts crítics de cada etapa educativa”, segons recull el text de la reforma.

Es pretén que les proves serveixin de guia als professors, perquè coneguin la progressió en el sistema educatiu i “els nivells d’exigència”. Es confia que, després de conèixer els resultats d’aquestes avaluacions, els professors comptaran amb “elements de certesa, objectivitat i comparabilidad de resultats”, de manera que es puguin prendre mesures davant els problemes detectats en els estudiants, si fos el cas.

Incorporació generalitzada de les TIC al sistema educatiu

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) entren de ple a les aules. Si ben fins ara cada vegada més alumnes acudien a classe amb el seu propi ordinador o tableta, ara els centres garantiran que les TIC siguin “eines complementàries d’aprenentatge”.

D’aquesta manera, l’avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa confia en aquestes TIC per personalitzar l’educació i adaptar-la a les necessitats i al ritme de cada alumne. Com? “D’una banda, servirà de reforç i recolzo en els casos de baix rendiment i, per una altra, permetrà expandir els coneixements transmesos a l’aula sense limitacions”, destaca el text aprovat.

Això exigirà, no obstant això, que els professors sàpiguen manejar les TIC perquè siguin capaces d’ajudar als alumnes en el seu ús. Una major formació del professorat permetrà una millor utilització de les TIC per part dels estudiants i ampliarà les possibilitats d’ús i les aplicacions.

Plurilingüisme, la importància de saber idiomes

Es pretén que els estudiants es desemboliquin amb fluïdesa en una primera llengua estrangera

Els idiomes es revelen com una eina fonamental per a l’accés a una primera ocupació o la millora de l’actual. Aquests guanyen rellevància si es pretén aconseguir un treball a l’estranger, ja que s’exigeix dominar la llengua del país. Per aquest motiu, es posa l’accent en l’aprenentatge d’idiomes.

L’objectiu: “aconseguir que els estudiants es desemboliquin amb fluïdesa en una primera llengua estrangera, el nivell de la qual de comprensió oral i lectora i d’expressió escrita resulta decisiu per afavorir l’ocupabilitat i les ambicions professionals”.

Més classes de llengua i matemàtiques

S’aposta per reforçar en totes les etapes l’aprenentatge “les matèries instrumentals que contribueixin a l’adquisició de les competències bàsiques”. Aquesta novetat afecta a assignatures com a llengua o matemàtiques, que guanyaran importància en el currículum. El motiu: es consideren “fonamentals de cara al desenvolupament acadèmic dels alumnes i a la seva capacitat de desembolicar-se al món del coneixement i la tecnologia“.

Canvis en ESO i Batxillerat

Per als cursos de segon i tercer d’Educació Secundària Obligatòria s’han pensat programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment, mentre que en cambra els alumnes accediran a un curs d’iniciació “amb dues trajectòries ben diferenciades”. S’anticipen així els itineraris cap a Batxillerat i Formació Professional, de manera que l’alumne haurà de triar abans el seu futur acadèmic i els estudis que seguirà. Quant a les modalitats de Batxillerat, es redueixen a cinc: arts, ciències i enginyeria, ciències de la salut, humanitats i ciències socials.

Formació Professional

La reforma educativa afecta també a la Formació Professional. Es proposa modernitzar l’oferta per enfocar-la més als diferents sectors productius. Un dels principals canvis és l’impuls a la formació en les empreses, amb la FP dual, amb l’objectiu de reduir les elevades taxes de desocupació juvenil.

En Formació Professional Bàsica es crearà un nou títol i es
flexibilitzaran les vies d’accés des de la Formació Professional Bàsica cap a la de Grau Mitjà i d’aquesta a la de Grau Superior, segons recull l’Avantprojecte. Respecte a les assignatures, en FP Bàsica i de Grau Mitjà es farà més recalcament en matèries instrumentals o bàsiques, així com matèries optatives orientades als cicles de grau superior. Els Programes de Qualificació Professional Inicial se substitueixen per a alumnes amb dificultats per cicles de Formació Professional Bàsica.

Objectius de la reforma educativa

Els motius de la reforma educativa són varis. A més dels aspectes acadèmics, intenta canvis en l’actual context de crisi per millorar la taxa d’ocupabilitat d’els qui acaben els seus estudis. Segons es destaca el Ministeri d’Educació, són objectius de la reforma:

  • Reduir la taxa d’abandó educatiu primerenc i millorar la taxa de població que aconsegueix AIXÒ.
  • Fomentar l’ocupabilitat.
  • Millorar el nivell de coneixements en matèries prioritàries.
  • Senyalitzar l’assoliment dels objectius de cada etapa.
  • Incrementar l’autonomia dels centres docents.
  • Intensificar l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
  • Millorar l’aprenentatge de les llengües estrangeres.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions