La introducció que la Llei Orgànica d’Educació (LLOI) fa en el currículum escolar espanyol del terme “competències bàsiques” no és una mera definició d’un concepte, sinó que implica una completa reformulació dels mètodes d’ensenyament. Del “saber” en saber ” fer”, de “aprendre” a “aprendre a aprendre”; l’objectiu és que, una vegada complerta l’etapa d’escolarització obligatòria, els joves hagin aconseguit una sèrie de competències que els permetin incorporar-se a la vida adulta i al mercat laboral de manera satisfactòria.
Imagen: Sophie
Saber sumar, restar, multiplicar o dividir ja no és suficient perquè un alumne de primària superi amb èxit una avaluació matemàtica. Si aquest alumne no és capaç d’aplicar aquestes operacions a un context real de la vida quotidiana, no haurà aconseguit desenvolupar una de les competències bàsiques a les quals s’orienta l’aprenentatge d’aquest àrea de formació i per tant no haurà aconseguit els objectius de l’assignatura. I és que, a partir d’ara, tant els objectius de cada àrea d’aprenentatge o matèria, com els criteris d’avaluació, l’organització del centre, la participació de les famílies… tots els aspectes formals i no formals que afecten a l’educació dels joves a Espanya s’orienten cap a l’adquisició final del que la LLOI denomina Competències Bàsiques.
El currículum de Primària i Secundària s’ha dissenyat en funció d’aquestes competències
Aquest terme, present en el nostre sistema educatiu des de la seva introducció per part de la LLOI en el currículum tant d’educació Primària com a Secundària, es refereix a aquelles competències que ha d’haver desenvolupat un jove o una jove en finalitzar l’ensenyament obligatori per poder aconseguir la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. D’aquesta manera, el currículum de les àrees o matèries de les diferents etapes educatives obligatòries s’ha dissenyat de manera que cadascuna contribueixi, en major o menor mesura, al desenvolupament i adquisició de vuit competències bàsiques:
Per què s’han introduït aquestes competències en el currículum? Principalment com una resposta a la nova demanda en matèria d’educació que requereix la societat actual. Una educació i formació que, més que enfocada a la pura adquisició de coneixements s’orienti al desenvolupament de destreses i habilitats que resultin útils per als joves a l’hora de desembolicar-se de manera autònoma en la vida diària. És a dir, a més de “saber” els alumnes han de saber aplicar els coneixements en un context real, comprendre l’après i tenir la capacitat d’integrar els diferents aprenentatges, posar-los en relació i utilitzar-los de manera pràctica en les possibles situacions o contextos als quals s’hagin d’enfrontar diàriament.
Però la introducció d’aquestes competències en el currículum no afecta únicament al disseny de les àrees d’aprenentatge, sinó que també implica un canvi en l’organització escolar, ja que aquesta contribuirà també a l’adquisició de les competències bàsiques. Les normes internes dels centres, les instal·lacions que disposin, l’organització de la biblioteca escolar, les activitats extraescolars… tot això ha d’estar orientat a facilitar el desenvolupament d’aquestes competències. Així mateix, la labor del professorat és fonamental per aconseguir els objectius marcats per les competències bàsiques que, a més dels canvis que implica en la manera d’ensenyar, hauran d’avaluar als alumnes no només pels coneixements adquirits, sinó en la mesura que aquests han contribuït a l’adquisició de les competències i han d’enfocar l’acció tutorial a aquest objectiu, orientant i estimulant de manera personalitzada el procés d’aprenentatge dels alumnes.
Competència en comunicació lingüística: L’adquisició d’aquesta competència suposa que l’estudiant és capaç d’utilitzar correctament el llenguatge tant en la comunicació oral com a escrita, i així mateix saber interpretar-ho i comprendre-ho en els diferents contextos. Ha de permetre a l’alumne formar-se judicis crítics, generar idees i adoptar decisions. En el cas de llengües estrangeres, significa poder comunicar-se en alguna d’elles de manera que s’enriqueixin les relacions socials i afavoreixin el poder desembolicar-se en contextos diferents.
Competència matemàtica: Suposa posseir habilitat per utilitzar i relacionar nombres, les seves operacions bàsiques i el raonament matemàtic per interpretar la informació, ampliar coneixements i resoldre problemes tant de la vida quotidiana com del món laboral.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: És l’habilitat per desembolicar-se de forma autònoma en diferents àmbits com la salut, el consum o la ciència, de manera que se sàpiga analitzar, interpretar i obtenir conclusions personals en un context en el qual els avanços científics i tecnològics estan en continu desenvolupament.
Tractament de la informació i competència digital: Aquesta competència es refereix a la capacitat de l’alumne per buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement. Això suposa habilitat per accedir a la informació i transmetre-la en diferents suports, així com fer ús dels recursos tecnològics per resoldre problemes reals de manera eficient.
Competència social i ciutadana: Entre les habilitats d’aquesta competència s’inclouen el conèixer-se i valorar-se, saber comunicar-se en diferents contextos, expressar les idees pròpies i escoltar les alienes, comprenent els diferents punts de vista i valorant tant els interessos individuals com els de un grup, en definitiva habilitats per participar activa i plenament en la vida cívica.
Competència cultural i artística: Aquesta competència es refereix a la capacitat de conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament les diferents manifestacions culturals o artístiques, així com saber emprar alguns recursos de l’expressió artística per realitzar creacions pròpies.
Competència per aprendre a aprendre: Es refereix a l’aprenentatge al llarg de la vida, és a dir a l’habilitat de continuar aprenent de manera eficaç i autònoma una vegada finalitzada l’etapa escolar. Això implica, a més de tenir consciència i control de les pròpies capacitats i coneixements i estar degudament motivat, el saber utilitzar adequadament estratègies i tècniques d’estudi.
Autonomia i iniciativa personal: Responsabilitat, perseverança, autoestima, creativitat, autocrítica o control personal són algunes de les habilitats relacionades amb aquesta competència, unes habilitats que permeten a l’estudiant tenir una visió estratègica dels reptes i oportunitats als quals s’ha d’enfrontar al llarg de la seva vida i li faciliten la presa de decisions.
