Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mesures curriculars per a la dislèxia

L'adopció de mesures específiques d'atenció als alumnes disléxicos ajuda a prevenir el fracàs escolar
Per martavazquez 20 de novembre de 2011
Img claselistadoe
Imagen: michael_swan

S’estima que la dislèxia i altres dificultats d’aprenentatge, com la discalculia, la disgrafía o la disortografía, afecten a un elevat percentatge de la població infantil i adulta del nostre país. Perquè els estudiants amb alguna d’aquestes dificultats aconsegueixin un rendiment acadèmic satisfactori, és necessari que els centres escolars els proporcionin un reforç i suport específic, en funció de les seves necessitats, que els permeti atendre l’activitat escolar en les millors condicions.

La Llei Orgànica d’Educació (LLOI 2006) recollia per primera vegada en la història del nostre país el dret a la igualtat d’atenció educativa per a l’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge. Tal com dicta l’article 71.2 de la citada normativa, a les administracions educatives els correspon “assegurar els recursos necessaris perquè els alumnes que requereixin una atenció educativa diferent a l’ordinària puguin aconseguir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats”.

Els avanços en la concreció i desenvolupament de la normativa han estat mínims

No obstant això, un lustre després de l’aprovació de la LLOI, els avanços en la concreció d’aquest article han estat mínims. Així ho manifesta Anita Pestanya, actual presidenta de la Federació Espanyola de Dislèxia (FEDIS), que es va constituir en el mateix any 2006, amb l’objectiu comú d’aconseguir un desenvolupament de la normativa per igualar el nostre país a uns altres com Alemanya, Regne Unit o Estats Units, on les dificultats específiques d’aprenentatge estan reconegudes des de fa més de tres dècades.

Actuacions autonòmiques

Anita Pestanya assenyala que algunes comunitats han aprovat determinats decrets relacionats amb l’atenció a les necessitats educatives, però “no han anat més enllà”, especifica, “no han concretat en forma d’una normativa com i quina atenció educativa ha de rebre l’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge”. La comunitat autònoma de Canàries marca l’excepció. “És l’única que ha elaborat una normativa específica per a aquest col·lectiu”, matisa Pestanya.

Canàries és l’única comunitat que ha elaborat una normativa específica

En aquesta comunitat, la intervenció no s’ha limitat a l’àmbit escolar. Anita Pestanya recorda altres mesures en matèria formativa que s’han adoptat a les Illes, com les adaptacions metodològiques en l’ensenyament de les Escoles Oficials d’Idiomes o la possibilitat que les persones amb dificultats d’aprenentatge comptin amb més temps per realitzar l’examen teòric de conduir implantat per la Direcció general de trànsit a Canàries.

Mesures específiques

Les mesures curriculars adoptades als centres escolars canaris són una fidel mostra de les atencions específiques que es poden prestar als estudiants amb dificultats d’aprenentatge en l’àmbit acadèmic. Aquestes són algunes de les més destacades:

  • Detecció primerenca: per a la identificació de l’alumnat amb necessitats específiques d’aprenentatge, el professorat ha de començar per la detecció primerenca en el primer i segon trimestre de l’etapa d’Infantil i en el primer cicle de Primària.
  • Avaluació de dificultats: a partir del segon trimestre de segon de Primària (primer trimestre en repetidors), s’ha d’emetre un preinforme psicopedagògic. En Secundària, l’equip d’orientació emet durant el primer trimestre del curs, després de l’avaluació inicial, una relació d’alumnes amb indicadors d’una possible necessitat específica de suport educatiu.
  • Prevenció i reforç: els programes preventius de reforç intervenen sobre l’alumnat d’Infantil i primer cicle de Primària amb dificultats en lectura, escriptura i càlcul, en grups de tres a cinc escolars i durant 35 minuts diaris en l’horari lectiu.
  • Atenció a l’aula: situar a l’alumne prop del professor, supervisar de forma contínua les seves tasques en classe i verificar que comprèn els continguts, combinar tasques més i menys motivadores, utilitzar reforços i suports visuals en la instrucció escrita, espaiar les instruccions de treball i evitar l’exposició de les seves manques davant la resta del grup són algunes de les mesures que els docents han d’adoptar a les aules.
  • Exàmens: perquè s’avaluï als alumnes amb dificultats en igualtat de condicions que els seus companys, es poden adoptar determinades mesurades com la lectura oral dels enunciats abans de l’inici de la prova, flexibilitat en la durada de l’examen o en la manera de realitzar-ho (oral o amb ordinador), presentació de les preguntes per escrit (per evitar dictats i copiats) i aplicar de forma regular l’avaluació contínua.