Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nuria Arís Redó, psicopedagoga i doctora en Ciències de l’Educació

El professor és sempre un model per a l'alumne

Les competències soci-emocionals formen part essencial del desenvolupament integral de les persones, no obstant això, fins a fa una dècada, no es consideraven un element destacat dins dels currículum educatius. En l’actualitat, l’educació emocional s’incorpora a les escoles per augmentar el benestar personal i social dels estudiants, el seu gran potencial està “a contribuir al desenvolupament d’una autoestima més sana i prevenir la violència”, destaca Nuria Arís Redó, doctora en Ciències de l’Educació de la Universitat Internacional de Catalunya. Aquesta formació aporta la base necessària per originar una convivència constructiva i sana als centres, i ” facilita la comprensió, per part de l’estudiant, de la diversitat i la major acceptació dels altres”, apunta la psicopedagoga Arís Redó.

Per què adquireix ara rellevància el concepte d’educació emocional?

El tema de les relacions entre les emocions, la raó i la comunicació no és nou, però en l’actualitat hi ha una atenció emergent per part de científics, psicòlegs i educadors. Com a éssers socials ens resulta vital conèixer-nos i ser capaços d’expressar els nostres sentiments i les nostres emocions amb la finalitat de generar la millor “versió” d’un mateix.

Com es pot extrapolar aquesta formació al context escolar?

Un dels objectius de l’escola és aconseguir que els estudiants descobreixin la millor manera de relacionar-se amb els altres. En aquest sentit, l’educació soci-emocional ens ofereix la possibilitat de potenciar la interacció constructiva entre els alumnes i altres membres de la comunitat educativa.

Quins beneficis té per als centres educatius?

“Aporta la base necessària perquè s’origini una convivència constructiva i sana”L’educació emocional aporta la base necessària perquè s’origini una convivència constructiva i sana als centres. Gràcies a ella es pot donar sentit vivencial a la postura capaç d’harmonitzar les pròpies emocions i raons amb les de l’altre, de manera que s’entengui que les dels altre so tan rellevants com les pròpies.

I què els aporta als estudiants?

Aquestes competències ajuden a entendre que les persones veuen les coses de forma diferent, i que tots els punts de vista tenen fortaleses i debilitats. Amb això s’aproxima i facilita la comprensió per part de l’estudiant, de la diversitat i la major acceptació dels altres.

Com s’inclouen aquests ensenyaments en el currículum?

Poden incorporar-se de manera integrada en altres àrees d’aprenentatge, però atès que el dinamisme del moment comunicatiu impulsa a aplicar respostes immediates basades en conductes automatitzades (de vegades molt poc racionals i d’efectes devastadors), resultaria molt significatiu vincular l’educació emocional a l’àrea d’intercomunicació i llenguatge.

Quins són les principals estratègies que han d’utilitzar els docents per transmetre habilitats soci-emocionals als seus alumnes?

“Parlem d’aspectes que parteixen de l’actitud personal del docent”No es tracta de donar els ingredients d’una recepta, ja que parlem d’aspectes que parteixen de l’actitud personal del docent. El professor és sempre un model per a l’alumne, per tant, és fonamental que estigui en disposició d’unes dimensions personals idònies i que hagi potenciat la seva competència soci-emocional. A nivell comunicatiu, per exemple, consisteix a adoptar una comunicació assertiva de manera integrada i vivencial. Es poden començar les argumentacions amb plantejaments del tipus, “jo pinso”, “jo sento”, “jo desig”,”jo vull”, “jo entenc”, “al meu m’agrada”, “com ho veus”, “com ho podem resoldre”, entre uns altres.

Facilita l’educació emocional les tasques a l’aula?

Sí. Un bon assoliment en aquesta competència permet ser flexibles, tolerants, amb sentit de l’humor, capacitat per resoldre els conflictes de manera constructiva i dialogant, capacitat de relaxar-se, i potencial d’innovació i creativitat davant els reptes quotidians.

Poden predir aquestes competències l’èxit acadèmic de l’estudiant?

La importància que exerceixen les emocions en els processos intel·lectuals està tan admesa en l’actualitat que es busca convertir als ordinadors en computadores emocionals perquè siguin autèntiques màquines intel·ligents.

Quin paper juga l’educació emocional en la prevenció de situacions de risc dels adolescents com a violència, abús de drogues o alcohol?

“El seu gran potencial està a contribuir al desenvolupament d’una autoestima més sana”Si el mestre és un exemple de comunicació intel·ligent i cooperativa tindrà la possibilitat de projectar-ho a la seva aula, i els alumnes ho assimilaran per modelaje significatiu. El seu gran potencial està a contribuir al desenvolupament d’una autoestima més sana i prevenir la violència.

Explica el professorat amb la formació inicial adequada per afrontar el repte de les competències emocionals a les aules?

En els nous plans d’estudi es consideren els aspectes de l’educació soci-emocional, però la veritat és que cal aprofundir molt en això. En la complexitat del nostre present i encara més en el futur, el mestre haurà d’estar en disposició d’observar, diagnosticar i elaborar estratègies d’intervencions específiques i adaptades a les situacions concretes de l’aula, del conjunt global d’estudiants i singular de cada persona. Ha d’estar preparat per afrontar els reptes de la societat que es traslladen al quefer quotidià de la seva classe.

Quin és el rol que han d’adoptar els pares?

“El paper dels pares ha de ser coherent i conseqüent”El paper dels pares ha de ser coherent i conseqüent. S’educa en el dia a dia, en les petites coses, en el que es diu, però de forma molt especial, amb l’exemple del que es fa. Els progenitors pretenen el millor, però, de vegades, la immediatesa del moment els porta a ser molt variables. Família i escola han d’anar de la “mà”, en la mateixa adreça, amb serenitat, mútua confiança i dialogo constructiu. Això ja seria en si mateix un bon exemple educatiu.


Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions